L’obsessió del PSC per l’ERC de Junqueras
Les entrevistes concedides aquest cap de setmana pel primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro han caigut com un gerro d’aigua freda entre les files del socialisme català, el líder dels socialistes, en un afany de situar-se en el mapa pot acabar convertint-se en un dirigent sense discurs, a més, corre el risc que fins i tot el Partit Popular l’avanci en les propostes d’un nou model de finançament per a Catalunya.
Fa setmanes va ser Joan Ignasi Elena qui va anunciar la constitució d’una corrent interna anomenada “avancem”, per intentar cohesionar un front d’esquerres català, dies més tard els anomenats sectors catalanistes van obrir un altre camí, i la setmana passada l’ex conseller Castells li clavà una darrera estocada al primer secretari del PSC. Amb tot, sembla que Navarro para atenció als senyals i ha fet unes declaracions aquest cap de setmana exigint al President Mas que triï entre PSC i ERC, que són la gota que pot fer vessar el got dins el socialisme català.
Pere Navarro va estar triat com a successor de Montilla per la vella guàrdia per tal de poder mantenir els status dels anomenats capitans, que tots segueixen col·locats, des del mateix Montilla al Senat, passant per Zaragoza, Iceta o Nadal, per citar-ne alguns. Aquesta rèmora fa inviable un canvi real dins del PSC, i Navarro se sent incòmode i les seves declaracions van llastrades per les influencies d’aquesta vella guàrdia.
Sorprèn també aquesta obsessió per criticar els seus antics socis, principalment als republicans que ara encapçala Oriol Junqueras, però també les critiques cap a l’ICV de Joan Herrera, sense fixar-se que aquesta actitud no fa més que reforçar el que ja les enquestes detecten: que ERC i ICV/EUiA ja superen electoralment a un PSC en caiguda lliure, una fita que obre noves perspectives.
Sorprèn encara més l’actitud de Navarro de voler superar als populars catalans en limitar el model de finançament, deixant contra les cordes el mateix Antoni Castells, i el més sorprenent de tot, és que vagi en contra de la voluntat dels seus mateixos votants, les enquestes diuen que tres de cada quatre votants socialistes estan d’acord en un pacte fiscal en la línia del concert econòmic.










