Dilluns, 3 de maig de 2010 05:00 h

Escoltar l'Esquerra Abertzale

Va haver-hi un temps en què Catalunya va ser la nació més solidària amb Euskadi. L’onada de simpatia i comprensió cap al tancament del diari Egunkaria, per exemple, va ser transversal en tots els partits. Tant és així que fins i tot Alícia Sànchez Camacho va solidaritzar-se amb el director del rotatiu clausurat, Martxelo Otamendi, als passadissos del Parlament sense saber que l’enregistrava una càmera de TV3. El temps i la pròpia Audiència Nacional espanyola han donat la raó als solidaris catalans.

Els darrers anys, aquesta relació de proximitat i seguiment s'ha refredat. Probablement es degui, també, a la menor intensitat informativa del tema basc relegada només a la qüestió policial i a l’acció-reacció entre les forces de seguretat de l’Estat i ETA.

Dos anys després del trencament del darrer procés de pau i amb la major part de dirigents de l’Esquerra Abertzale a la presó, les bases de Batasuna han culminat un procés de reflexió ben fonamentat i amb uns plantejaments netament democràtics que indiquen que l’aposta per la iniciativa política és la prioritat primera de l’esquerra independentista.

Aquesta aposta democràtica es va traduir amb un acte inèdit el passat cap de setmana passat a Pamplona en què la plana major dels abertzales històrics -i els pocs no empresonats- van instar ETA i el Govern espanyol a assumir la Declaració de Brusel·les.

Aquesta Declaració de la capital europea ha passat completament desapercebuda per l’opinió pública espanyola però també per la catalana. El desinterès o bloqueig informatiu cap aquesta iniciativa pacificadora és greu perquè compta amb l’aval de quatre premis Nobel de la pau i personalitats tan representatives com Nelson Mandela o fins i tot el màxim dirigent d’Interpol entre 1999 i 2007 que ha arribat a afirmar que la policia i la judicatura espanyola conserva ‘tics franquistes’. La declaració de Brusel·les emplaça ETA a un alto el foc permanent i el Govern espanyol a correspondre aquest gest per tal de resoldre dialogadament el darrer conflicte irresolt d’Europa. El més significatiu és que el contingut de la Declaració l’Esquerra Abertzale l’ha assumit sense embuts.

Espanya i en particular el seu titular d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, estan intentant evitar que brolli informativament el pas que ha donat Batasuna i el seu entorn en demanar a ETA i el Govern espanyol que assumeixin la declaració de Brusel·les. Especialment significatiu va ser el bloqueig d’una entrevista que el prestigiós periodista britànic John Carlin havia de fer a Arnaldo Otegi i publicar al diari El País, gens sospitós de connivència amb l’esquerra independentista basca.

Aquestes darreres setmanes han visitat Catalunya el portaveu de l’Esquerra Abertzale, Txelui Moreno, i representants del jovent independentista basc. Amb contactes discrets han transmès amb convicció l’aposta dels independentistes bascos per l’obertura d’un procés democràtic sense límits ni exclusions. Hi ha una majoria majoritària entre els independentistes per apostar únicament per vies polítiques. Que un partit històric com Eusko Alkartasuna -partit germà d’Esquerra Republicana- estigui al costat de l'aposta dels abertzales i també ho facin els sindicats majoritaris ELA i LAB és garantia que alguna cosa es mou.

Per Catalunya no és una qüestió menor la consecució de la pau al País Basc. Si s’aconseguís, dues nacions dins l’Estat espanyol reclamant un gest netament democràtic com és el dret de consultar els seus ciutadans pot elevar el debat del dret de decidir a un estadi en què adquireixi una força inimaginable. Vots i urnes no són pistoles. Aquí tot ja no s’hi valdrà per aturar-ho.

És hora que partits polítics catalans i societat civil escoltin i acompanyin l’aposta de l’Esquerra Abertzale que pot posar fi, ara tot apunta que sí, a dècades de repressió, patiment i conculcació de drets fonamentals.