Divendres, 4 de maig de 2007 10:11 h

Tots a València!

300 anys d’una derrota que també són 300 anys de resistència a l’ocupació espanyola dels Països Catalans, 300 anys i seguim vius malgrat l’espoli econòmic del nostre país, malgrat un Estat que ha anat fent-se a imatge i semblança de Castella i que tot i el reiterat ús de la força contra els catalans ha fracassat en la voluntat d’assimilar-nos com a poble. Seguim sent una nació alegre i viva que no han pogut esborrar del mapa.

300 anys des que un infaust 25 d’abril de 1707 les tropes del general Batet van ser derrotades per les hosts castellanes a Almansa. La derrota en aquella batalla la seguim pagant avui al llarg i ample de la nostra nació. Esquarterats en quatre comunitats autònomes, que en el cas de la Franja de Ponent (Aragó), en ple segle XXI, es tradueix en un nul reconeixement. El català, la llengua pròpia dels veïns de la Franja, no gaudeix de cap mena de reconeixement legal i no s’ensenya a les escoles, i malgrat això segueix essent la llengua que es parla als pobles i viles de ponent.

Aquests 300 anys són l’evidència que tot i els ingents esforços de l’Estat per destruir-nos com a poble, que tot i la persecució sistemàtica de la nostra llengua i cultures, seguim ben vius. Aquesta diada del 25 d’abril és també un bon moment per insistir i recordar que de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar som un mateix poble i que allò que perjudica els valencians acaba essent l’escarni dels principatins. El mal d’Almnsa a tots alcança.

Davant el catalanisme regionalista, el mateix que s’ha inhibit històricament de tot el que s’esdevé més enllà de l’Ebre (fins i tot de les Terres de l’Ebre, com es va veure en la lluita contra el transvasament), ha de reeixir un poble desacomplexat que no renuncia a res i que té molt clar que l’únic camí és el de la sobirania nacional, superant els estatuts d’autonomia i rebutjant una Constitució Espanyola que perpetua l’ocupació espanyola i impedeix, per la força de les armes, qualsevol procés d’emancipació nacional.

Aquest dissabte, a les sis de la vesprada, tots a la plaça de Sant Agustí a València, a demostrar que som un poble i que l’únic jou és el de l’ocupació espanyola.