Dilluns, 19 de juliol de 2010 05:00 h

Parlar clar per ser majoria

Per primera vegada el Parlament de Catalunya sotmetia a votació l’opció de la independència. Va ser el passat divendres en una resolució presentada per Esquerra Republicana a la que els diputats de CiU van abstenir-se i la resta de grups -ICV inclosa- s’hi van oposar. Diumenge, l’enquesta del diari en paper que encara marca l’agenda a Catalunya -La Vanguardia- certificava que els partidaris de l’estat propi guanyen als que volen seguir sota l’administració espanyola.

Alguna cosa es mou. Però hi ha corrent de fons o és una flamarada temporal fruit del cansament acumulat per la ciutadania després del menyspreu cap a Catalunya i la seva gent per part del Tribunal Constitucional? Aquesta és la gran pregunta que podrà començar a resoldre’s en els propers mesos. La convocatòria electoral de la tardor en serà bona mostra de cap on els catalans i catalanes indiquen que volen anar.

El debat de la setmana passada al Parlament i el del Congrés dels Diputats van aclarir algunes incògnites. Però també van mantenir contradiccions. Mentre Artur Mas projectava un horitzó sense límits per Catalunya, no concretant si parlava d’un estat propi i en quins tempos, Josep Antoni Duran i Lleida feia un discurs diferent i aquest diumenge parlava de l’aposta per un Estat espanyol confederal. Puigcercós li deia adéu a Montilla després d’anys de trajecte compartit i de certificar que el PSC no aspirarà a cap horitzó nacional que vagi més enllà de l’Estatut retallat.

Tot sembla indicar que Mas pot retornar CiU al govern de la Generalitat. Parlar d’horitzons sense límit per Catalunya és tornar a la indefinició que tants bons rèdits electorals va donar-li a Jordi Pujol. Però Catalunya ha canviat. Tots els indicadors apunten que una part rellevant i majoritària de la ciutadania vol més. Parlar d’horitzó sense límits és un estat propi per Catalunya?

El 2003 i 2006 l’eix de campanya electoral va girar entorn de la reforma estatutària i les seves conseqüències. El 2010 ho substituirà el debat sobre l’estat propi. Artur Mas haurà de parlar clar de fins on arriben aquests horitzons. La majoria social per la independència només s’eixamplarà si el partit que ocupa la centralitat hi aposta. Mas té un repte que es pot convertir en problema. Haurà d’escollir entre la comoditat o el risc. Entre Espanya o l’Estat Català.