Una proposta que cal escoltar
La proposta de reeditar la Solidaritat Catalana de primers de segle XX per aplegar ara tots els partidaris del dret de decidir és interessant i cal escoltar-la. Però, òbviament, també planteja dubtes. Catalunya i el seu moviment d'alliberament nacional no poden deixar-se endur per fugides endavant que no tinguin fonaments sòlids o nascudes d’escissions personalistes. Hi ha corrent de fons que s'hauria de conduir de manera rigorosa per a la consecució d’una majoria estable per a la independència.
40
( 16 vots )
carregantJoan Laporta té un immillorable full de serveis de projecció de la catalanitat al món a través dels seus anys de gestió al capdavant del Futbol Club Barcelona. López Tena com a coneixedor de les estructures de l’Estat espanyol i promotor de les consultes sobre la independència gestionades amb eficàcia i seriositat. Uriel Bertran com a líder de les Joventuts d’Esquerra i també al capdavant de part del moviment dels referèndums per la independència. Les seves trajectòries també compten amb interrogants com determinats negocis i prebendes al capdavant del Barça o familiars amb passat franquista a la junta de l’entitat. De la mateixa manera que hi ha qui es pregunta des de Convergència i Esquerra si Tena i Bertran s’haurien aliat amb Laporta en cas que els seus partits els haguessin donat un lloc destacat de sortida en les properes llistes al Parlament de Catalunya. Són dubtes que cal dissipar per generar confiança en el projecte presentat dimarts. Bertran, per exemple, podria fer un gest que el dignificaria com cedir l’escó que ostenta al Parlament i dedicar-se plenament a treballar per aquesta Solidaritat Catalana per la independència.
Com el 1906, caldrà que el partit central i majoritari del catalanisme -Convergència i Unió- lideri la nova Solidaritat. Són, en definitiva, els qui hi aportarien més base social i més vots. Artur Mas no deixa de ser l’homòleg, un segle després, del líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó.
Joan Puigcercós i Esquerra Republicana no poden desestimar la proposta com si res i hauran d’analitzar i estar atents a què li demanen les seves bases socials. Esquerra té en el seu compte de resultats ser el partit declaradament independentista amb representació parlamentària. I l’únic que aposta obertament per l'estat propi a qui les enquestes li segueixen donant escons al Parlament tot i les perspectives a la baixa respecte 2006.
Joan Laporta té la responsabilitat de gestionar una operació complexa per al país. Ha tingut la valentia de presentar la proposta i ara ha de garantir la fermesa d’anar fins al final en les seves conviccions. Només així demostrarà que són sinceres i consistents i que pensa anar a les urnes diguin el que diguin Convergència i Esquerra. En cas contrari pot semblar que la de dimarts és una proposta perquè no s'atreveix a anar a sol als comicis de la tardor per por a un resultat testimonial.
Cal un debat edificant i constructiu entre els sobiranistes que defugi l’independentisme estomacal i únicament reactiu que tant de soroll ha fet els darrers anys. Laporta, Tena i Bertran tenen les aptituds més que contrastades per liderar-ho si eviten actituds personalistes que tant mal han fet històricament entre els partidaris de l’Estat propi. A les seves mans està fer-ho bé.
18324 lectures
Imprimir
Enviar
República de Catalunya
M'ha agradat molt. Molt coherent amb la seva vida i un munt de...
Actualitat