Catalunya lliure de tortura
El Parlament va votar una qüestió transcendent. De principis. D’aquelles que defineixen el tarannà d’un país. L’abolició de la tortura dels animals, en concret la fi del sacrifici dels toros a les places de braus. Una tradició en decadència que prop de mig 200.000 catalans van demanar aturar amb la seva signatura.El lobby a favor de les corrides portava setmanes mobilitzat als passadissos del Parlament de Catalunya abordant els diputats de PSC i CiU que són els que tenien la clau. En la presa en consideració de la Iniciativa Legislativa Popular que es va rematar dimecres, els socialistes catalans van mostrar-se majoritàriament partidaris del toreo. Els convergents majoritàriament a l’inrevés tot i que nou diputats de la federació van votar en contra de la petició ciutadana i quatre van abstenir-se. Els 14 diputats d’Unió Democràtica van tenir la clau. Josep Maria Pelegrí, el seu líder parlamentari, no ha amagat mai la seva fidelitat a l’afició de matar braus però finalment no van obstaculitzar-ho.
L’argument identitari antiespanyolista no serveix als antitaurins tot i que el continuïn agitant. Canàries va dir no a la tortura animal fa prop de 20 anys i ningú no va acusar-los d’antiespanyols. Són precisament els partidaris de matar braus dessagnats els qui més han apel·lat a convertir-ho en un suposat xoc cultural i emmarcar-ho en la campanya permanent de la falsa persecució d’Espanya a Catalunya. És per això que no s’entendria que el partit d’arrel cristiana fundat per Carrasco i Formiguera va ser coherent de no aliniar-se al costat de l’unionisme espanyolista més carca i retrògrad. 'El grau de civilització d'un país es mesura, en bona part, per les seves lleis' va afirmar Joan Puigcercós. La votació del Parlament va permetre donar un pas per evidenciar que Catalunya és diferent.





