Quan la veritat ofèn, més que mai cap a la veritat
Hi ha qui sempre veu la palla en l'ull aliè i és incapaç de veure la biga en el propi. Per sort, la ciutadania catalana del segle XXI és culta, inquieta i no tot s'ho empassa. I, de sempre, es rebel·la contra la imposició i la mentida.El mes de maig Jordi Hereu va pretendre fer una consulta ciutadana per definir el futur de la Diagonal. El que a priori era una iniciativa saludable de participació democràtica es va convertir en un intent d'acte propagandístic de reforç de la malmesa figura de l'alcalde, representant d'un PSC bunqueritzat a la casa gran de la plaça Sant Jaume des de 1979. Un pressupost desorbitat de quatre milions d'euros o intentar minimitzar l'opció C -que finalment va resultar guanyadora- van ser només alguns dels despropòsits perpetrats. I, per suposat, la simulació de vot de Jordi Hereu, que va afirmar haver votat i no va fer-ho, tal i com van demostrar les imatges de televisió. Algú que menteix conscientment pot ser l'alcalde de la capital de Catalunya?
El súmmum d'aquests despropòsits va produir-se quan directe!cat va demostrar, recollint el testimoni d'un ciutadà, que qualsevol podia votar en nom d'una altra persona mitjançant l'opció de sufragi per Internet. En aquest cas, per evidenciar l'error, l'escollit per fer la demostració va ser simbòlicament el segon líder de l'oposició al consistori, el popular Alberto Fernández Díaz. Amb unes simples dades públiques podia emetre's el vot en una demostració del frau flagrant del sistema milionari organitzat per l'Ajuntament. La Vanguardia va fer el mateix exercici dies després i fins i tot un internauta va demostrar que es podia arribar a votar en nom d'una integrant de la Casa Reial espanyola.
Denunciar les irregularitats dels qui tenen responsabilitats de poder és l'ADN de la professió periodística. L'equip de Jordi Hereu, lluny de reconèixer l'error i subsanar-lo, va voler fer caure tot el pes de la seva xarxa d'influències sobre qui li havia dit que no estava fent les coses bé.
La fiscalia, òrgan al servei de l'Estat que té un responsable màxim que el nomena directament el Govern espanyol, va filtrar aquest dimarts a La Vanguardia i El Mundo unes conclusions preliminars sobre la suposada autoria de l'exercici dut a terme per evidenciar que el sistema de vot al referèndum de la Diagonal era altíssimament vulnerable. La fiscalia va fer-ho arribar a la premsa abans que la part implicada rebés cap tipus de notificació ni en tingués coneixement. Les informacions periodístiques d'aquests dos diaris van al·ludir de manera manifestament indocumentada tota una sèrie de suposats episodis del president del Col·lectiu 2014, entitat editora de directe!cat. Van obviar en tot moment que existeix una sentència en ferm del Tribunal Suprem espanyol que nega qualsevol delicte de Joan Puig en l'acte de denúncia de la piscina il·legal de Pedro J Ramírez a Mallorca construïda en terreny públic i de pas.
Sigui com sigui, l'Ajuntament de Barcelona ha volgut traslladar a tercers la responsabilitat del seu fracàs en el referèndum sobre la reforma de la Diagonal. Lluny de l'autocrítica i la humilitat, va emprendre una cursa judicial amb ànim de revenja contra qui l'havia deixat en evidència. Qui va pilotar aquesta operació va ser ni més ni menys que Ramon García Bragado. Han passat dos mesos i el regidor que exigia justícia està avui apartat de les seves funcions i imputat en la greu trama de corrupció de l'hotel del Palau de la Música.
La responsabilitat social dels mitjans de comunicació és auditar la realitat i explicar la veritat. Els mitjans de comunicació són compromís. Precisament per això, amb més coratge que mai, directe!cat seguirà denunciant aquelles irregularitats que s'han produït i puguin produir-se a l'Ajuntament de la capital de Catalunya. Per coherència. Per compromís. Per responsabilitat. Per radicalitat democràtica. Agradi o no als que pretenen permutar aquesta institució pública per una parcel·la particular en què ningú no pugui posar en evidència la seva mentida.





