Dimarts, 3 d'agost de 2010 05:00 h

La centralitat d'Antoni Castells

El conseller díscol del PSC, Antoni Castells, surt ara a desmarcar-se en públic del seu partit i renuncia a acompanyar José Montilla en les eleccions més difícils de la història dels socialistes catalans. Castells, com Ernest Maragall, han tingut tota la legislatura per mostrar el seu enuig o disconformitat amb la direcció del seu partit amb un gest simple i contundent: presentar la seva dimissió com a membres del Govern de Catalunya. Però no ho han fet.

Antoni Castells assegura que el PSC ha de recuperar la centralitat perduda. El que implícitament pot desprendre’s de les paraules d’aquest catedràtic d’hisenda pública que controla els diners de la Generalitat des de 2003 és que els socialistes catalans s’han espanyolitzat, radicalitzat o passat de la ratlla en el voltatge catalanista. No s’entén a quina pèrdua de centralitat es refereix Castells. El que sí que és segur és que, a jutjar per les enquestes, els socialistes catalans no acontenten ni al seu electorat més PSOE que PSC ni al seu votant catalanista. És en aquestes dues franges d'on perd suports.

Ha plogut molt des del congrés de Sitges de 1994 en què el sector històric dels socialistes catalans va ser rellevat pels capitans del PSC amb Montilla com un dels banderers del canvi. Maragall (Pasqual) defensava el 1999 que a TV3 hi hauria d’haver programació en castellà. El 2010 defensa el dret de Catalunya a l’Estat propi. El 2005, Montilla parlava d’esmenes a l’Estatut aprovat pel Parlament i avui vota lleis del cinema, codis de consum o pactes d’acollida a la nova immigració en que el català és l’eix central amb normalitat.

El PSC viu atrapat en aquesta contradicció que és Catalunya dins Espanya. El denominat sector catalanista de Castells, Tura i Maragall -i depèn del dia amb Joaquim Nadal- se n’adona que l’autonomia limitada porta al col·lapse. I el PSC del Baix Llobregat ha vist com el PSOE els pagava la seva fidelitat: avalant una retallada immoral i il·legítima de l’Estatut pactat i intentant per dos cops investir Artur Mas com a president de la Generalitat a canvi del suport dels convergents a Madrid.

Potser una desfeta electoral serà l’única sortida per tal que els socialistes catalans facin una reflexió en profunditat i comenci un nou cicle. La dependència de Madrid els està matant. Les paraules de Castells són un símptoma del terrabastall que els ha provocat posar-se davant del mirall inexistent de l'Espanya plural i comprensiva que algun dia es va creure que existia. La solució del problema vindrà només amb un reconeixement del mateix problema. La centralitat a Catalunya és avui més a prop del projecte de l'Estat propi que de l'autonomisme o dels partidaris de la reforma de la Constitució. Antoni Castells faria bé de clarificar des d'ara mateix quina és aquesta centralitat de què parla i si realment té la intenció de liderar un nou projecte pels socialistes catalans després de les properes eleccions. Lideratge no és actuar a pilota passada.