Dilluns, 25 d'agost de 2008 05:00 h

Ni tenint un estat propi

A l'estat espanyol, algunes veu del seu nacionalisme, és a dir, del nacionalisme espanyol, encara no veuen la diversitat com una riquesa sinó com un problema en el seu procés per a la creació nacional. Com que alguns dels que formen aquest nacionalisme espanyol veuen perillar la cohesió i la unitat de l'Estat, s'han creat mecanismes, diguem-ne, d'autodefensa, i elements, més aviat “artificials”, per donar arguments i fer més real aquest sentit de comunitat.

Una manera de fer és la de procedir a menysprear aquell qui no està dins d'aquests paràmetres i ressaltar algun aspecte del col·lectiu minoritari que es pugui convertir (a marxes forçades) en negatiu per a la cohesió de l'estat. Aquest cas, seria, per exemple, subestimar les llengües minoritzades per proclamar l'ús d'una llengua única i comú.

I, per tal d'identificar la diversitat sociològica i demogràfica, una altre manera de fer és la de crear i potenciar determinats elements simbòlics per tal que els habitants de l'Estat, indeferentment de la seva acionalitat, procedència, religió o ideologia, es vinculin i se sentin part d'aquesta comunitat. Aquest segon cas seria els símbols d'identitat nacional (com la bandera, el toro o la selecció espanyola), que es troben per tot arreu; a les notícies dels mitjans de comunicació, a la via pública, a les escoles o els edificis oficials.

Però potser el què hauria de fer el nacionalisme espanyol és replantejar-se el si de la seva existència i no culpabilitzar les seves debilitats i febleses a la diversitat existent. Perquè, si aquest estat té problemes de supervivència tot i tenint un Estat propi, potser deu voler dir que alguna cosa no rutlla.