Dimarts, 9 de setembre de 2008 05:39 h

Joan Laporta, un linxament premeditat

L’assetjament que ha patit Joan Laporta per part d’alguns grups de comunicació des que va accedir a la presidència del Futbol Club Barcelona s’estudiarà algun dia en les universitats de periodisme d’arreu d’Europa. La sistematització i la persistència durant anys de notícies que ressaltaven només la part negativa de la seva gestió del club ha estat la factura que el nuñisme més intransigent ha volgut fer pagar a Laporta per posar fi a alguns privilegis i corrupteles que s’havien instal·lat al voltant de molta gent que treballava al Barça o el seu entorn.

Aquesta factura nuñista ha estat especialment intensa per part del Grup Godó, amb El Mundo Deportivo i La Vanguardia com a punta de llança de l’ofensiva. La política de filtracions informatives zero en els fitxatges de jugadors decretada a l’era Laporta és un dels exemples de pèrdua d’influència que Godó no va saber pair. Abans, durant altres mandats anteriors a Laporta, les noves incorporacions sempre apareixien publicitades abans que estiguessin fitxats de manera que quan el Barça anava a negociar amb el club que posseïa els drets del jugador a fitxar, el preu s’incrementava notablement perquè se’n coneixia sobradament l’interès.

A més de Godó, altres mitjans -sobretot electrònics- han estat especialment bel·ligerants amb el president del Futbol Club Barcelona. Alguns d’ells potser caldria que parlessin clar i expliquessin si entre els seus accionistes hi figura directa o indirectament algun aspirant a la presidència del Barça. Segur que als seus lectors se’ls faria molt més senzill entendre el perquè del pim, pam, pum diari que practiquen contra Laporta.

És cert que Joan Laporta ha comès alguns episodis de pèrdua de nervis en públic que han ajudat als qui ja portaven anys linxant-lo a abonar-s’hi encara més i arrossegar nous sectors cap a l’antilaportisme que estaven sensibles pels mals resultats esportius dels darrers anys.

Però el que pocs s’atreveixen a reconèixer és que Jan Laporta ha patit un plus de càrrega contra la seva persona pel seu desacomplexament nacional durant aquests cinc anys de mandat. No li perdonen que Laporta s’hagi mullat en qüestions que sobrepassaven l’àmbit estrictament esportiu. I és que alguns sembla que no hagin assumit que és per això que el Barça és més que un club.

Tot plegat ha aplegat un còctel d’interessos contraris al president blaugrana. A més, el caràcter autodestructiu del soci del Barça és molt semblant al del català mig. Quan les coses sembla que mínimament es torcen, el xiulet des de la tribuna o la crítica histèrica és la primera i més ràpida reacció.

És per això que, comptant amb aquest ambient informatiu hostil i viciat que no sembla que hagi de canviar, Laporta i els seus ja poden afanyar-se a fer que la pilota entri a porta i els resultats acompanyin. En cas contrari, el millor president en la història del club centenari per la seva gestió de l’entitat, els títols aconseguits i la dimensió mundial adquirida pel club, pot tenir més que difícil acabar el mandat. Un fet que podria abocar-nos a una altra etapa fosca -ja no diguem nacionalment parlant- com en les que malauradament s’havia vist immers el club abans de 2003.