Dimecres, 1.4.2009. 05:00 h

Aintzane Ezenarro Portaveu d'Aralar al Parlament Basc

'El pacte PSE i PP suposa un retrocés nacional i social a Euskadi'

Parlem amb Aintzane Ezenarro (Getaria, 1971). L'única dona que encapçalava una llista electoral a les últimes eleccions a Euskadi. Ella ho feia al capdavant d’Aralar, una formació independentista i d’esquerres que es va crear el 2001 després del trencament de la coalició electoral Euskal Herritarrok.

Ezenarro és llicenciada en sociologia i en periodisme, ha estat regidora al seu poble natal i diputada al Parlament basc des del 2005. Filla d’una família obrera és, també, mare de tres fills.

Va ser membre del Moviment Elkarri i responsable de la revista de l’entitat durant quatre anys.

Ezenarro i Aralar representen una nova esperança per Euskadi. Són l’esquerra independentista que aposta per rebutjar la violència i construir el dret a l’autodeterminació des del treball polític democràtic. És un pas cap més cap a l’Europa dels pobles lliures que molts voldríem i, en moments de crisi econòmica, social i, fins i tot, moral, l’avenç de l’esquerra abertzale representa un petit bri de llum i d’esperança cap a un futur de pau, llibertat i justícia social.

Finalment, hi haurà pacte de govern entre el PSE i el PP. Un front espanyolista.

A alguns no els agrada que ho anomenem així, però a nosaltres el que no ens agrada és que hi hagi fronts! El problema no és el nom de front espanyolista; el problema és l’existència efectiva d’un front espanyolista en un país que, tot i la il·legalització política que ha patit, ha deixat clar que és majoritàriament abertzale. Tot i així, tindrem un front PP-PSOE i un govern del PSE però, amb el suport de forma preferent del PP. Per tant, no s’està parlant d’un acord d’investidura sinó de tota la legislatura. I això suposa un retrocés nacional i social des del nostre punt de vista.

Així, Euskadi canviarà. En moments de crisi econòmica com l’actual què pot variar?

Nosaltres creiem que hem d’abordar la crisi des d’una perspectiva d’esquerres i des del diàleg social amb els sindicats. I tot això està a les antípodes del que planteja el PP, que és de qui dependrà el partit socialista durant la legislatura. Ens preocupa molt quina resposta es donarà des del govern a l’actual situació econòmica i social i com es tindrà en compte als més desafavorits.

I en matèria de política lingüística?

En tot el tema de la normalització lingüística de l’euskera estem més endarrerits que Catalunya. Nosaltres ja érem bastant crítics amb el que s’estava fent fins ara des del govern, perquè ens semblava que no s’estava fent un pas qualitatiu en aquest tema. I ara, ja ens han anunciat que hi haurà passos enrere com per exemple el retrocés dels decrets curriculars en matèria d’educació on s’establia que la llengua vehicular era l’euskera.

Un altre dels aspectes claus que pot quedar aturat és el de buscar vies per exercir el dret a l’autodeterminació.

Venim d’una legislatura en la que una majoria del parlament basc ha aprovat una llei de consulta que va ser prohibida pel Tribunal Constitucional espanyol i que, a dia d’avui, està al Tribunal d’Estrasburg esperant sentència. Nosaltres creiem que és un dret que no es pot negar quan una majoria així ho sol·licita. Tot i això ara el PSE i el PP intentaran que aquestes decisions siguin revocades en el propi parlament aprofitant que tenen majoria. Haurem de fer una oposició política i social. Caldrà, doncs, que sapiguem articular una resposta social a aquest tipus de polítiques.

El PSE i el PP neguen el conflicte polític amb l’Estat espanyol. No reconeixen el dret d’una gran part del poble a expressar-se en llibertat. Això provoca, per exemple, que les víctimes de la violència policial espanyola no comptin en les estadístiques. Què proposa Aralar sobre aquest tema?

Que es reconeguin tots els tipus de patiment que s’han viscut en aquest país. Durant la legislatura passada, el Parlament –a petició d’Aralar- va sol·licitar al govern basc un estudi perquè es comptabilitzés i es visualitzés a les víctimes dels abusos policials que hi va haver en el tardofranquisme i, també, en l’inici de la democràcia. Un informe recull que, almenys, 109 persones van morir en circumstàncies no aclarides i que hi va haver més de 500 ferits. Per tant, ens tocava fer una llei per reconèixer d’igual manera a aquestes altres víctimes, tal i com s’ha reconegut a totes les víctimes d’ETA o del GAL. El problema és que això també s’aturarà per culpa del nou govern. Per exemple, el senyor Ares del PSE ja ens ha anunciat que les ajudes als familiars dels presos desapareixeran.

Tot això ens encamina cap a una visió reduccionista del patiment a Euskadi que ens allunya de la pau perquè crea ressentiments.

Acabo amb una pregunta sobre la vostra relació amb Esquerra Republicana de Catalunya. La coalició que feu de cara a les eleccions europees representa l’inici d’un projecte a llarg termini entre les dues formacions polítiques?

Sí, estem treballant amb la idea de reforçar una relació més enllà de les eleccions europees. Una relació de dues forces d’esquerres i independentistes perquè, tal i com està la situació política a l’Estat espanyol, necessitem molta relació i col·laboració entre projectes polítics com els nostres. En aquest sentit, el primer punt d’acord és la coalició electoral a les europees i no es vol quedar aquí, vol anar més enllà.