Dimarts, 14.4.2009. 05:00 h

Nelly Maes Presidenta de l'Aliança Lliure Europea (ALE)

'Junqueras i qui ocupi el número dos de la llista sortiran escollits'

Nelly Maes (Sinaai, 1941) és membre del Sociaal-Liberale Partij (SLP) flamenc (ex-Vlaams Progressieven) i presidenta de l’Aliança Lliure Europea (ALE), el partit polític europeu del qual formen part ERC i el PSM, el SNP escocès, el Plaid Cymru gal·lès i el BNG gallec, entre d’altres, i que al Parlament Europeu forma grup parlamentari conjuntament amb Els Verds. A final de març va ser a Barcelona per participar en l’assemblea general del partit.


Cinc mil catalans es van manifestar a Brussel•les el 7 de març reclamant un estat propi. Quin impacte va tenir entre els eurodiputats?

Va ser una manifestació impressionant. Ara el Parlament Europeu, i Flandes en general, sap que a Catalunya hi ha una voluntat de tenir més autonomia. Amb l’actual situació europea, les nacions sense estat sempre hem de recordar als estats que tenim una veu pròpia. I això és el que l’ALE volem canviar. Volem que Europa estableixi un diàleg directe amb les seves nacions i regions autònomes.

Com pensen fer-ho?

Hem d’anar cap a un sistema bicameral, on el Parlament Europeu representi els ciutadans i el Consell Europeu, on ara només hi tenen representació els estats, sigui una segona cambra on hi hagi representats els estats, les regions i les nacions sense estat. Aquest és un punt important del nostre programa electoral. Ara només tenim el Comitè de les Regions, insuficient a l’hora de reconèixer institucionalment els territoris que no són estats.

La mesura suposaria un canvi radical de l’estructura europea.

Sí. No pot ser que, per tenir-hi veu, abans hagis de tenir estat. S’ha de donar més joc a les regions i nacions sense estat. Per exemple, Flandes hi té veu en els àmbits en què té competències, com cultura, educació, agricultura, política hídrica... I Europa ho reconeix, ja ara. I ho fa perquè en tenim les competències. Una completa autonomia ha de servir per a tot, no només per a gestionar els afers interns, sinó també per a representar-te a tu mateix a l’exterior. És que el 60% de la nostra legislació prové de regulacions europees!

Però Europa és reticent a canviar les fronteres interiors.

Europa no hauria de blocar aquest procés. Volem veure com Europa s’amplia, no només donant benvinguda als estats que s’incorporen de fora, sinó als nous estats que sorgeixen del seu interior. És el que anomenem ampliació interior. No hi hauria d’haver dificultats si, mitjançant un procés democràtic, Catalunya, Escòcia o Flandes decideixen esdevenir estats. Els europeus els hauran de reconèixer des del principi, Europa no té raons per negar la nostra independència.

L’ALE només té sis membres al Parlament Europeu. Preveuen tenir-ne més perquè les seves propostes tinguin més incidència?

És clar! Volem tornar a ser 10 eurodiputats! O més! A la circumscripció espanyola en traurem dos. L’Oriol Junqueras i qui ocupi de número dos segur que seran europarlamentaris. També pronostico que en traurem dos més a Escòcia, País de Gal·les, Alemanya i Lituània, i un a Flandes i Transilvània. Però és que, a més, s’ha de tenir en compte que, des del 1979, els grans grups, sobretot el Partit Popular Europeu, han fet molts esforços per a neutralitzar els membres de l’ALE o els potencials nous membres. És un èxit que tinguem aquestes perspectives de futur.

Els partits que integren el conjunt de l’ALE són de nacions sense estat. Tenen previst d’obrir-se a partits d’esquerra d’estats petits?

Estem ampliant l’organització en aquest sentit. Força partits ens pregunten si poden venir amb nosaltres, perquè hi ha molts petits estats que tenen la necessitat de ser respectats com a tals. Sobre el paper, tots són iguals, però això és només la teoria. Els països petits s’han adonat que han de treballar conjuntament perquè els grans els escoltin, i que també ho han de fer amb les nacions sense estat, perquè si Catalunya esdevé estat, serà tan important com Dinamarca.

Actualment, el Tractat de Lisboa es troba encallat. Com es pot tornar a reactivar el procés d’integració europeu?

Europa és feta d’idees i de molt pragmatisme. Sóc partidària del Tractat de Lisboa, perquè és millor que el que tenim ara. No és un tractat ideal, és clar que no, però la Comissió podrà emprendre iniciatives, gràcies al Tractat. Ho hem de fer millor de com ho fem ara, hem d’actuar contra la crisi econòmica, social, política, hem de crear una bona política d’immigració... Molts europeus estan decebuts amb l’Europa actual i Lisboa permet millorar-la. No treballem encara prou conjuntament, perquè, de fet, els estats no volen que la UE sigui res més que un mercat.

Com valora l’EFA que l’Estat espanyol es negui a reconèixer Kosovo i que retiri les tropes que hi tenia, sense avisar ni l’OTAN ni els EUA?

L’ALE vam ser els primers en mantenir relacions amb Ibrahim Rugova, fins i tot quan ningú al Parlament Europeu volia sentir-ne a parlar. Per tant, celebrem la independència de Kosovo. Quant al govern espanyol, és una reacció típica del seu complex centralista. Veu cada signe d’autonomia com un atac a la unitat espanyola. És una manera estúpida, gens efectiva, de defensar la teva integritat! Mostra que la teva unitat és artificial, que qualsevol afer extern la influencia!

El PP continuarà sent majoritari al proper Parlament Europeu?

El PP es dividirà, perquè els conservadors britànics ja han dit que en sortiran, però els partits socialistes d’arreu d’Europa no estan en el seu millor moment. Sigui com sigui, al Parlament Europeu, socialistes i populars comparteixen tot sovint el poder. Malgrat això, els partits petits som molt importants en aquells aspectes en què els dos grans estan dividits, com les qüestions socials, els drets civils... Si treballes fort, fins i tot des d’un grup petit, pots fer aprovar importants punts del teu programa. Si teixeixes una xarxa a través de tots els partits, pots guanyar. No és com als parlaments nacionals, en què cada grup vota a l’uníson. Si ets actiu, pots captar les sensibilitats de cada parlamentari i decantar-lo cap al teu interès. La divergència d’opinions en aquests grans grups fa que mai puguis saber com acabarà un procés de negociació, i això ho fa molt interessant.