Dimarts, 19.5.2009. 05:00 h

Agustí Bassols exconseller de Justícia i de Governació, advocat i impulsor de l'Associació Independentista Sobirania i Justícia

'La independència és necessària i és possible, encara que molta gent no s'ho creu'

Aquest vespre es presenta públicament l'Associació Independentista Sobirania i Justícia (AISJ), una nova entitat que pretén sensibilitzar la societat catalana en favor de la independència, impulsada per Agustí Bassols, militant d'Unió Democràtica de Catalunya que va ser conseller de Justícia de 1982 a 1986 i de 1988 a 1991, i conseller de Governació de 1986 a 1988. Bassols és també soci fundador d'Òmnium Cultural i ara, als seus 85 anys, s'ha decidit a impulsar aquesta Associació, per treballar activament per la independència de Catalunya.

L'Associació Independentista Sobirania i Justícia ha fet públic al web el seu manifest (pdf) on es posa en context l'aparició de l'Associació i es reclama 'la independència no tan sols per raons d'història, llengua, cultura, dret propi i sentiment, sinó, també ara, per poder garantir el futur i el progrés de Catalunya i de totes les persones que la formen'. El manifest ja compta amb més de 800 adhesions.

En l'acte intervindran Max Cahner, sobre l'aspecte cultural, en Jacint Ros Hombravella, economista que ha estat Síndic de Comptes, que parlarà dels aspectes econòmics, i la Patrícia Gabancho, que parlarà sobre els aspectes polítics de la independència. A continuació l'actriu Carme Sansa llegirà el manifest.

Com sorgeix la idea de crear aquesta associació?

Jo de sempre sóc molt nacionalista però, a més a més, també independentista i vaig pensar que, ara que començo a retirar-me de la professió, havia arribat el moment de fer alguna cosa. Jo era molt independentista però no havia fet res. Vaig entrar al Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), perquè tinc molt bona relació amb en López Tena, on he fet alguna aportació. Però no em satisfeia prou, perquè vaig considerar que també havíem de prendre l'acció, a banda de fer estudis sobre la independència. I és en aquest moment que, amb un grup d'amics entre els quals es troba Antoni Castella, ens plantegem crear un grup independentista que vam començar a formar amb la col·laboració d'Antoni Castella i quan aquest grup va arribar a tenir una seixantena de persones vam prendre la decisió de constituir-nos com a associació.

Quin és l'objectiu que persegueixen?

L'Associació, com el seu nom indica, és independentista sense embuts, i a més en el nom hi ha les paraules sobirania i justícia, perquè la sobirania o la independència de Catalunya és una exigència de justícia. I bé, nosaltres no som qui per proclamar la independència, però el que sí podem fer és treballar per allò necessari perquè la independència es pugui proclamar, i això és que hi hagi el suport del poble català, una majoria social a favor de la independència, perquè en això la voluntat dels catalans és fonamental. Hem de convèncer la societat que la independència és necessària però també possible, cosa que hi ha gent que no s'ho creu. Això és fonamental, perquè la voluntat d'un poble avui en dia no la pot tòrcer ningú. Hem de desvetllar aquest sentiment que està somort, hi ha molta gent desenganyada. Jo crec que és possible crear aquesta majoria social, crec que no estem tan lluny.

Quina serà l'activitat de l'Associació Independentista Sobirania i Justícia?

Creiem que ho hem de fer a base d'actes públics de sensibilització, reunions diverses, relacions personals, conferències, la possibilitat de donar suport i sumar-nos en algunes manifestacions, estem pensant de fer algunes publicacions ja sigui en paper o en format digital, i també amb l'elaboració d'estudis sobre la viabilitat de la independència, també en bona part per tal de contrarrestar arguments dels que afirmen que no és viable. Hi ha gent que afirma que a nivell econòmic no ens en podriem sortir, però bé que se'n surten els altres estats que s'han format a Europa en els darrers anys.

Pensen establir relació o col·laboració amb altres entitats amb qui comparteixen objectius?

Entre tots els catalans crec que hem d'actuar en grups, però no crec que sigui necessari anar tots en la mateixa direcció perquè seria impossible. Sí que hem de tenir intercanvis, comunicació, germanor, i entre tots hem de cobrir tot el territori català. Per exemple, m'escribia un company de Manresa que volia col·laborar encara que deia que amb els seus 87 anys poca cosa podria fer. Li haig de contestar que comenci pel seu entorn més proper, amb els amics i que mica en mica, amb el sistema de taca d'oli veurà com troba suports.

En un primer moment es va donar molta importància al fet que vostè, i altres persones de l'Associació, militin a Unió Democràtica de Catalunya, quina és la relació de l'Associació amb els partits polítics?

Les primeres informacions que van aparèixer sobre l'Associació van ser abans del que nosaltres teníem previst. No teníem fets estatuts de l'Associació i contenien algunes inexactituds. També es va parlar d'Unió Democràtica, apuntant que l'Associació podria ser una mena de derivada d'Unió per ocupar-se d'aquests temes quan no hi tenia res a veure. Nosaltres respectem tots els partits, però no tenim relació amb cap. Al començament, quan èrem pocs, el pes de les persones d'Unió era gran, però ara que ja som més ja no. Ni preguntem ni ens interessa si les persones que formen part de l'Associació són d'un o altre partit, l'únic que hem de compartir és l'independentisme, al marge de partits, religions, si són de dretes o d'esquerres.

Vostè és advocat i membre del Consell Consultiu i també va ser conseller de Justícia, a més paraula justícia figura també en el nom de l'Associació. Quina creu que serà la sentència del Tribunal Constitucional espanyol respecte l'Estatut?

L'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya crec que arribava a límits molt agosarats sense sortir de la constitucionalitat però tenia l'inconvenient que deixava massa coses que depenien de la modificació de lleis orgàniques estatals i si això no s'acabava fent era perillós. Però l'Estatut que s'aprova al Congrés ja és indiscutiblement constitucional, es va rebaixar el to però per una altra banda s'ha reforçat jurídicament. El Tribunal Constitucional l'hauria de beneïr però ja ha quedat clar que el Constitucional actua per altres consideracions ja que les comunitats autònomes no hi tenen representació. I així no es pot pronosticar res.