Divendres, 29.5.2009. 05:00 h

Maria Badia candidata del PSC a les eleccions europees

'Europa és la pàtria natural de tots els catalans'

Maria Badia pren el relleu a Raimon Obiols al capdavant de la candidatura dels socialistes catalans per a les properes eleccions europees. És nascuda a Sant Quirze del Vallès però viu al Maresme des de fa tretze anys. Per raons familiars està vinculada al món de l'art i la cultura. Va estudiar Filologia Anglesa a la UAB. Va iniciar la seva acció política el 1975 a Convergència Socialista de Catalunya, moviment embrionari del que avui és el PSC. En aquesta passada legislatura ha estat eurodiputada i ha estat adscrita a la Comissió de Cultura i Educació, entre d'altres. En l'entrevista, ens explica que 'Europa és la pàtria natural de tots els catalans' un espai on, tant els que voldrien la independència de Catalunya com els que creuen que ha d'estar dins de l'Estat espanyol, s'hi poden sentir còmodes.

Què considera vostè i el seu partit que és clau per a Catalunya defensar a Europa?

A banda dels temes generals, que són problemes que tenen tots els territoris, la idea que m'agradaria destacar és el fet que nosaltres podem participar a la Unió Europea aportant la nostra experiència i el nostre saber fer. Catalunya ja és reconeguda per les polítiques d'integració de la diversitat, aquí tenim un bon sistema i és una qüestió en què podem exportar bones pràctiques. Som capdavanters en polítiques socials pioneres i la Unió Europea va una mica a remolc de les polítiques engegades a Catalunya i l'Estat espanyol. De tota manera, la Unió Europea ens ha d'ajudar també a resoldre els nostres problemes, en aquest cas a través d'ajudes econòmiques per poder tenir millors universitats, formació per als treballadors que estan a l'atur i impulsar infraestructures.

La ciutadania percep la Unió Europea com una institució molt llunyana, com es pot lluitar en contra d'això?

Jo crec que Europa és la pàtria natural de tots els catalans, tant dels que aspiren a una Catalunya independent d'Espanya, com els que no, com els que ho veiem participant en el govern d'Espanya, per tots és com la pàtria natural. Això ajuda molt a que els catalans hi puguem trobar un lloc on hi estem tots bé, però hi ha una aspiració de Catalunya que la Unió Europea encara no ha fet prou bé, que és un reconeixement ample de la nostra cultura i la nostra llengua.

En això el seu partit, al govern tant de Catalunya com de l'Estat espanyol, hi pot tenir la seva part de responsabilitat?

S'han fet passes endavant, bàsicament aquests cinc últims anys. Justament amb la coincidència, que no és pas cap coincidència, que es compta amb un govern socialista a Espanya i amb un Govern de progrés a la Generalitat, i això m'agrada que quedi clar perquè els socialistes ens hem de sentir moltes vegades que tenim la culpa de tot. En aquestes qüestions, quan hem començat a treballar i a avançar és quan hi ha hagut socialistes al govern. Són petits avenços però tots els hem fet ara, en aquestes circumstàncies.

Vostè ha estat una de les persones que ha treballat per l'oficialitat del català a Europa, però encara no s'ha aconseguit.

Hem fet una cosa molt important i és fer que la Unió Europea sàpiga que de la manera que funcionem actualment estem creant anomalies amb les llengües i les cultures de la UE. No pot ser que el sistema actual d'usos de les llengües a la Unió dati de l'any 58 quan la UE eren sis estats amb quatre llengües i es va decidir que cada estat decidís quina llengua oficial volia. A mesura que arribem a 27 països i 23 llengües, el criteri d'un estat, una llengua no se'ns aguanta. No s'aguanta perquè hem de funcionar amb 23 llengües oficials, que són oficials però no de treball que són l'anglès i el francès bàsicament, i perquè es genera un problema de democràcia feble pel que fa al nombre de parlants. El català és una llengua parlada per 9 milions de persones i pel fet que no correspon a un estat no té l'estats de llengua oficial. Això és una anomalia. La meva aposta és plantejar quins nous usos hem de fer amb les llengües perquè tothom se senti representat.

Creu que amb un major reconeixement de la llengua i la cultura la ciutadania se sentiria més propera a Europa?

Aquesta és una de les maneres que té la Unió Europea de recuperar els ciutadans. La primera cosa per fer un país és la ciutadania. La UE ha fet un mercat únic i moneda única però no tenim una unió política, no tenim un país, no tenim un govern europeu. Si volem que la gent se'n senti part, necesstes reconèixer allò més íntim: la llengua i la cultura. No cal fer grans coses, traduccions de tots els textos, no es tracta d'això. Es tracta de que la gent senti que allò seu està reconegut. No és la única solució, però és un element a tenir en compte. Estudiem-ho una mica més a fons.

Quin paper creu que ha de tenir Catalunya en l'Europa dels Estats?

Catalunya ha de tenir el seu paper en el marc de les euroregions. Els estats han construït aquesta Europa, però els estats cada vegada tenen menys capacitat de resoldre problemes perquè els problemes s'han fet o molt grans o molt petits. No sóc de les que creu que desapareixeran els estats però els seu paper es concentrarà en polítiques més concretes i hauran de cedir pes en favor de les euroregions, que tindran un paper creixent. La UE ha fet un pas importantíssim, que és donar a les euroregions personalitat jurídica pròpia perquè puguin demanar fons directament pels seus projectes. Catalunya en això hi va participant i hi anem amb influència i això m'agrada q es destaqui. Des del punt de vista econòmic i social, d'investigació i innovació, és una idea molt bona posar en comú iniciatives i necessitats d'aquestes regions frontereres, en aquest mig territori de les regions, a cavall entre l'àmbit nacional i l'europeu, podem fer moltes coses.

En l'hipotètic cas que Catalunya exercís el dret a l'autodeterminació i decidís independitzar-se de l'Estat espanyol, quin creu que seria el paper de la Unió Europea?

La Unió Europea diu que aquestes qüestions són de dret intern i per tant que cada país s'ho arregli com cregui. La UE és una unió d'estats i ciutadans i cada estat decideix quina és la seva organització interna i territorial i aquí la UE no s'hi posa. Aquesta no és una qüestió que, si es plantegés, la Unió Europea digui facin això o allò, i aquí s'acaba la intervenció de la UE. Seria un altre tema si s'entra en situacions de guerra, que llavors entraríem en competència de Nacions Unides, però això és una altra qüestió, és responsabilitat dels governs de cada estat i Europa no s'hi posa.

En aquestes eleccions tant CiU com ERC presenten dos candidats independents, com valora l'entrada de persones que no militen al partit com a candidats?

Crec que els dos casos són diferents. ERC ha anat a buscar un independent, i crec que està plantejant la qüestió de la seva situació entorn a la possible independència de Catalunya respecte Espanya. No està parlant d'Europa, està parlant d'Espanya i de Catalunya i jo crec que aquí estem jugant un altre partit: nosaltres estem jugant la copa europea i ells estan jugant la copa catalana. No passa res. Pel que fa a CiU, és una altra cosa. Diu que buscava un independent i ha resultat que això era una mentida perquè Ramon Tremosa ha militat al partit durant 18 anys, que és igual, però que diguin que és independent quan portava 18 anys militant em sona estrambòtic. Han dit ells, jo no ho sé, que han anat a buscar algú de perfil sobiranista, i la discussió amb Guardans era si era prou sobiranista o no. Això em fa pensar també que estan esperant les properes eleccions i Europa els és igual. A part, és un senyor que no ha votat la Constitució europea, jo no diré que és antieuropeu, però és clar és com estrany tot plegat. Per mi el que fa CiU és pensar: aprofitem aquestes eleccions a veure si les podem plantejar com una oportunitat perquè el senyor Mas pugui arribar més ràpid a la Plaça de Sant Jaume.