Dimecres, 8.7.2009. 05:00 h

Carles Sechi Activista cultural alguerès

'El futur del català a l'Alguer és a les nostres mans, no pot venir ningú de fora a salvar-nos'

Carles Sechi és un activista cultural i polític alguerès. Ha estat el cap de l'Obra Cultural de l'Alguer i síndic (alcalde) de l'Alguer per la coalició de centre-esquerra Sardenya i Llibertat el 1994. Des d'aquest càrrec va promoure l'oficialitat del català a la ciutat, la retolació bilingüe, els espectacles en català i la creació d'emissores municipals de ràdio en català. Va subscriure convenis de col·laboració amb universitats catalanes per aconseguir l'ensenyament de la llengua, és per això que va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1996. En l'entrevista conversem sobre la situació del català a l'Alguer, la Barceloneta de Sardenya, quin futur hi té la llengua i quin és el paper que tenen, o haurien de tenir, les relacions de Catalunya amb l'Alguer.

Quina és la situació actual del català a l'Alguer?
Podem dir que la situació és més o menys estable després que des dels anys 60 i 70 hi hagi hagut un retrobament i l'Alguer ha descobert la seva catalanitat i la seva pertinença a la comunitat internacional de parla catalana. Però malauradament aquest moment coincideix amb una situació de substitució lingüística per l'escolarització de massa, la difusió de la televisió italiana, uns fluxos turístics provinents de l'Itàlia del nord i el nord d'Europa, i una forta immigració de l'interior de l'illa que és sardoparlant i italianoparlant, i en aquest sentit l'Alguer es va italianitzar. Hi ha un sentiment de pertinença i d'orgull però falta ús social de la llengua ja que podem dir que hi ha un 20% de catalanoparlants a l'Alguer però d'aquests n'hi ha que l'utilitzen habitualment i n'hi ha d'altres que només ho fan ocasionalment.

Es pot dir que es parla en tots els contextos o edats, és a dir, la comunitat lingüística és heterogènia o bé es pot parlar d'un parlant tipus?
No és una comunitat heterogènia. En alguns diaris catalans es va publicar al 2004 una enquesta segons la qual hi havia un 67% de catalanoparlants entre la població algueresa i això és una gran mentida que ens fa mal a nosaltres i a la catalanitat. No es pot crear il·lusió, és com si davant d'un malalt que es troba molt greu el metge no li ho digués, això fa mal. Era una enquesta que ja estava predisposada des de Política Lingüística i que, de fet, s'havia fet en italià. A banda de la situació real de la llengua, a l'Alguer hi ha optimisme i entusiasme i és fàcil trobar molta gent que digui que tot va bé, quan no es correspon amb la realitat.

La situació en els darrers anys ha millorat?
La comunitat lingüística de l'Alguer és més viva i més dinàmica que moltes altres realitats i comunitats lingüístiques italianes i catalanes pel fet de ser petita i trobar-se concentrada en un municipi. Té dinamisme i una convicció positiva, hi ha sentiment d'orgull i la il·lusió que podem recuperar i no reduir. En això tinc la convicció que el català a l'Alguer no morirà mai sinó que serà més viu, més fort i amb més convicció. Això no treu que durant uns anys la llengua ha patit la globalització, l'absència a l'escola i la televisió. Aquests últims són les problemàtiques més destacades que el govern de Sardenya ha de solucionar.

Creu que l'augment del turisme català hi pot haver contribuït o més aviat alimenta una visió folklòrica de la ciutat?
El moviment turístic és un element molt positiu. El moviment que s'ha generat amb Ryanair que uneix Girona amb l'Alguer és molt important. Al principi era sobretot gent de l'Alguer que anava a Catalunya però ara s'ha invertit i l'Alguer s'ha convertit en la porta d'entrada a Sardenya pels catalans. Això ens dóna molta força perquè mou l'interès del comerç, la restauració, l'hosteleria per aprendre la llengua per atendre al turisme. Potser n'hi ha que ja la coneixen o fins i tot formen part del moviment catalanista però això els acaba de convèncer. El turisme català és positiu perquè, respecte qualsevol altra forma de turisme, té un interès de més en conèixer.

Hi ha prou suport des de les institucions catalanes del Principat? Serveix d'alguna cosa?
La Generalitat no té, fora d'alguna informació i notícies superficials, informació suficient. No sap quina és la situació del català i del sentiment catalanista a l'Alguer. Crec que el futur està prevalentment a les mans dels algueresos i no pot venir ningú de fora a salvar-nos, hem de ser nosaltres que tinguem aquesta convicció. Hem de trobar capacitats i projectes nosaltres mateixos, això no vol dir que necessitem eventual suport d'altres institucions però el projecte ha de ser aquí. Demanem diàleg i col·laboració, no paternalisme des de Barcelona. Som nosaltres qui coneixem profundament la nostra realitat i sabem quina és la millor manera de fer-ho. Potser no tenim la força de posar en marxa el projecte perquè no hi ha una solidaritat entre el món institucional que probablement veu les coses en un pla partidista.

Vostè ha estat alcalde i regidor de l'Alguer des d'on ha impulsat la presència pública i institucional del català, la sensibilitat cap a la llengua catalana depèn dels colors polítics que governen al municipi?
A banda de la tasca que fan les entitats tenim la necessitat d'exemples institucionals des del municipi que ha de demostrar interès en la llengua i això ha d'anar lligat a una fe i una convicció personal i de grup. En això l'esquerra ha demostrat que ha recuperat un retard històric des de quan treballava per l'internacionalisme i no tractava correctament les minories. Des dels 80, amb el primer alcalde comunista del qual jo vaig ser regidor de Cultura, posem en marxa iniciatives que suposen un canvi en la política municipal vers la llengua i en les relacions entre l'Alguer i les institucions catalanes. Quan vaig ser síndic vaig impulsar l'ús del català als actes oficials però ara veiem que la dreta no té un interès per la diversitat i les cultures minoritàries. Això ho estem veient a tota Itàlia.

A banda de l'optimisme que vostè transmet quant al sentiment de pertinença i la continuïtat de la llengua, això va acompanyat d'una bona salut de manifestacions culturals i artístiques en català?
La música, el teatre i la literatura en català sempre ha estat viva, fins i tot en els moments més difícils, la poesia i la cançó no ha tingut mai interrupció. Tenim un món cultural i literari en efervescència més que el que hi pot haver en altres territoris on el català és minoritari. La cançó entra dins de l'àmbit català, sempre ha estat escrita en català o alguerès però en canvi a nivell musical sí que està més lligada a la tradició italiana i napolitana. Però les lletres són exclusivament en català, no conec cançons escrites a l'Alguer en una altra llengua.

Això el fa ser més optimista de cara al futur o es correspon només a la realitat d'unes elits culturals?
Crec que el terreny és fèrtil per sembrar i cultivar la llengua i una producció cultural en moltes altres formes. A més treballem per enfortir lligams entre la faixa juvenil amb intercanvis teatrals i esportius cada any. Portem joves algueresos a la Universitat Catalana d'Estiu, també participen en la trobada de Joves Intèrprets dels Països Catalans, ens hem adherit al Cor Jove dels Països Catalans i moltes altres formules d'intercanvi per motivar els joves. Hi ha una activitat viva que es mou i donem suport a qui vol establir relació i intercanvi i això porta a superar la posició folklòrica i canviar-la per la dignitat dins de la comunitat de llengua catalana. Convé recordar que sent la comunitat catalana més jove l'Alguer descobreix la seva catalanitat després d'una gran interrupció, però ara això és conegut per tots els algueresos. Quan als anys 60 van venir els catalans a l'Alguer els vam rebre amb alegria dient 'han arribat els espanyols' i això es devia al desconeixement. Avui aquest desconeixement no existeix.

Per on creu que passa el treball per enfortir aquest terreny fèrtil i aquest sentiment de pertinença?
És cert que hi ha un sentiment favorable a la llengua i la cultura catalana i d'orgull de pertànyer a aquesta comunitat però això no és suficient. Quan hi ha una situació dèbil de la llengua, amb una posició forta de l'italià i l'anglès, això no és suficient si no hi ha una militància activa. Els sards fins als 50 i 60 s'han integrat lingüísticament i hem de reconèixer que els sards han salvat la llengua catalana a l'Alguer. El treball conjunt amb el reconeixement de la llengua sarda i la complicitat del govern autonòmic és molt important, com també ho és l'esforç de promoció i estimul de l'ús del català que s'ha deixat en mans de les entitats culturals, perquè és molt important donar una presència institucional a la llengua. I l'altre front és l'escola perquè que a les escoles de l'Alguer s'ensenya català és una altra mentida. No es pot considerar ensenyament del català que es facin unes 15 hores de català a l'any si ni tan sols són dins del sistema, sense titulació ni avaluació. Cal introduir l'ensenyament del català a l'activitat curricular de l'escola, això ja passa en altres territoris italians però en casos en què la llengua que s'introdueix és la llengua d'un estat. Això vol dir que quan Catalunya sigui independent podrem avançar.