Dijous, 3.9.2009. 05:00 h

Josep Sànchez i Josep Manel Ximenis Comissió Organitzadora de la Consulta per la Independència d'Arenys de Munt

'És molt positiu que l'espanyolisme parli malament de nosaltres, vol dir que la consulta és seriosa'

El proper diumenge 13 de setembre el municipi d'Arenys de Munt (Maresme) viurà la primera consulta per la independència de la història de Catalunya. La pregunta a la ciutadania ha estat impulsada per una entitat privada, el MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació) i ha comptat amb el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, que va aprovar una moció de suport amb els vots d'AM2000, CiU, ERC i la CUP. La consulta a la població, que en principi havia de transcórrer pacíficament, s'ha vist amenaçada darrerament per grupuscles minoritaris i violents com la Falange, que ha convocat una manifestació contra el referèndum. També s'han oposat a la consulta Ciutadans i el PPC, que aquest dimecres celebraven que l'Estat hagi iniciat els tràmits judicials per tal d'impedir que els arenyencs exerceixin el dret de decidir. Per conèixer la gestació de la consulta per la independència i l'actual situació de la Comissió, disposada a tirar endavant amb la iniciativa malgrat els atacs de l'Estat, hem parlat amb Josep Sànchez, militant d'ERC a Arenys de Munt, i Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP al municipi, ambdós membres de la Comissió Organitzadora de la Consulta per la Independència.

Comencem pel principi: com decidiu impulsar una consulta per la independència des d'Arenys de Munt?

Ximenis: El MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació) col·labora des de fa anys amb totes les associacions independentistes a nivell nacional (PDD, SiP, Deumil.cat...) i quan es va iniciar el tràmit de la ILP pel referèndum d'autodeterminació vam decidir col·laborar-hi. A l'hora de recollir signatures vam plantejar-nos que, per recollir-les de manera efectiva, podríem concentrar tothom a la sala municipal i en un sol dia recollir tots els suports. Per animar la gent a participar vam decidir que la millor manera seria fer-los venir a votar la independència de manera simbòlica, i a la vegada els recolliríem la seva signatura per la ILP.
Des del MAPA vam presentar la iniciativa al ple de l'Ajuntament a través de la CUP, i es va aprovar la moció amb els vots d'AM2000, CiU, ERC i la pròpia CUP, de manera que el consistori dóna suport a la consulta de manera simbòlica. La importància de tot aquest procés canvia quan la ILP és denegada. Quan la mesa del Parlament atura la ILP pel referèndum, la nostra consulta ja té el suport simbòlic de l'Ajuntament i continua endavant, de manera que la rellevància de tot això canvia i la votació d'Arenys passa a ser molt més important.

Per què el 13 de setembre?

Ximenis: Vam escollir el 13 de setembre per la proximitat amb la Diada, i a més coincidia amb l'equador del període de recollida de signatures de la ILP, si finalment s'hagués acceptat.

Com us heu assessorat per tal que la vostra consulta no vulneri la llei estatal de consultes populars?

Ximenis: Molta gent de la CUP i del MAPA ja havíem participat del moviment 'Salvem la riera', que en el seu moment ja va organitzar una consulta a la població, de manera que hem estudiat la llei i coneixem els 4 punts que no podem infringir: La consulta no ha de ser impulsada per una administració pública, no podem utilitzar el cens públic, no podem anomenar la iniciativa 'consulta popular' o 'referèndum' -i aleshores li vam dir 'consulta a la població'- i el darrer element fa referència a l'edat dels votants, majors de 18 anys segons la llei espanyola i majors de 16 a la nostra consulta.

Quin procediment dureu a terme el dia 13 per recollir els vots?

Ximenis: Instal·larem 4 meses electorals distribuïdes alfabèticament a la sala municipal d'Arenys de Munt, i els ciutadans podran votar de 9 a 20. El vot és secret com en una votació convencional i al no poder disposar del cens, garantirem la fiabilitat del procés amb un programa informàtic que registrarà el número de carnet d'identitat per tal d'assegurar que no estigui repetit.

Si no disposeu de censos, com us assegurareu que només votin els arenyencs?

Ximenis: Comprovarem que a cada carnet d'identitat hi figuri el veïnatge d'Arenys de Munt, i si no hi apareix perquè la persona s'acaba d'instal·lar al poble, amb el certificat d'empadronament també podrà votar. Votem a la sala municipal gràcies a l'Ajuntament, però el seu suport és merament simbòlic, i ens cedeix les instal·lacions municipals com les deixa habitualment a les puntaires o cedeix el poliesportiu als clubs del poble. L'Ajuntament no col·labora amb la consulta ni aporta diners, funcionaris o treballadors.

De quina manera garantireu que la consulta, impulsada per una associació, sigui transparent i exemplar arreu del món?

Ximenis: Hem previst que hi hagi observadors, gent que de forma totalment objectiva analitzaran la consulta per garantir la màxima credibilitat i fiabilitat al llarg de tot el procés. Són observadors anònims, que s'han ofert a col·laborar com fan els observadors internacionals en qualsevol altre consulta, però a més a més tenim observadors que són juristes o persones rellevants de la societat catalana, que també volen venir a validar que tot el procés ha estat el màxim de clar, transparent i fiable. Són juristes com l'Alfons López Tena i en Jaume Renyer; una economista, l'Elisenda Paluzie i un diputat, l'Uriel Bertran. Venen a validar que el procés ha estat clar i transparent per tal de donar a la consulta una rellevància i un rigor idèntic al d'unes eleccions convencionals, encara que la consulta l'hagi organitzat una associació modesta.

La consulta a la població sobre la independència serà, sens dubte, una festa que congregarà independentistes de tots els Països Catalans. Esteu pensant en organitzar actes paral·lels a les votacions del dia 13 per tal de celebrar la consulta?

Ximenis: Encara no sabem ben bé què es farà, ja que arran de la Falange la cosa ha agafat una dimensió molt més gran. Molta gent ja ens ha avisat que vindrà, i per distreure als visitants fins que coneguem el resultat final diverses entitats s'han ofert a realitzar concerts, cantades, recitals de poesia, menjars populars i fins i tot una trobada de geganters. Farem públic el programa d'actes ben aviat.

Teniu la sensació que Arenys pot quedar petita arran de la consulta?

Sànchez: De fet és el que volem, que els protagonistes no siguin els feixistes sinó la mateixa consulta, que és la primera de la història de Catalunya i si surt bé, que segur que sortirà bé, ha de servir com a exemple a seguir per molts municipis catalans.

Ja hi ha altres municipis interessats a tirar endavant consultes similars?

Sànchez: I tant, diverses persones i col·lectius s'han mostrat interessats en conèixer el procés i vindran a fer d'observadors per tal d'imitar-ho després a les seves poblacions. Òmnium del Baix Camp ja ho ha anunciat públicament, i entre els que no podem fer públics explícitament hi ha persones d'arreu del Principat i d'alguns municipis del Maresme. Des d'Esquerra, per exemple, diversos membres de seccions locals d'arreu del Principat s'han mostrat interessades a col·laborar i tirar endavant processos similars als seus municipis. Seròs ja ho ha anunciat. Després ja veurem si ho fan o no ho fan, però d'expectatives n'hi ha moltes.

I a nivell local, quina rebuda ha tingut la iniciativa?

Ximenis: La rebuda ha estat positiva, els independentistes d'esperit i de cor van celebrar-ho, i molta gent va valorar-ho de manera simbòlica i anecdòtica, però precisament l'amenaça de Falange ha fet que aquesta gent li hagi acabat donant una importància que abans no li donava.

Sànchez: Ens estem trobant persones que diuen 'ah si, ve la Falange? Doncs aquell dia aniré a votar', com a mostra de rebuig a aquesta manifestació feixista.

Quins resultats espereu aconseguir? Es preveu una victòria de l'independentisme?

Ximenis: La gran victòria és la pròpia consulta: primer tenir la idea, portar-la al ple i finalment dur-la a terme. El resultat és important però el més important és poder-ho arribar a fer. Estimacions? Si analitzes una mica el ple hi trobes tres forces independentistes, que són Arenys de Munt 2000, la CUP i ERC, i en aquest poble CiU és també de tarannà sobiranista. Els únics que no ho són són els socialistes.

I un cop acabat l'escrutini què?

Sànchez: Aquest acte té una carrega simbòlica importantíssima, però també té una càrrega política important: aquí estem fent una cosa que no s'ha fet mai, no només es tracta de celebrar la primera consulta, sinó d'aconseguir que tots els partits catalanistes ens unim, més enllà de les desavinences que puguem tenir, i defensem el mateix, ja que tots volem que Catalunya pugui autodeterminar-se, exercir aquest dret. Amb la unió de les forces polítics sobiranistes d'Arenys estem condicionant molt als partits polítics d'àmbit nacional. La nostra consulta està il·lusionant a l'independentisme després de tantes derrotes, aixeca els ànims i dóna energies als que lluitem per l'autodeterminació.

I no agrada a l'espanyolisme.

Sànchez: És molt positiu que l'espanyolisme parli malament de nosaltres, això vol dir que el que estem fent és seriós, si no diguessin res em preocuparia. Els espanyolistes són prou intel·ligents per entendre la càrrega simbòlica i la importància que té aquest acte, i justament per això el ridiculitzen, perquè és important.

Què opineu del recurs presentat pels advocats de l'Estat a un jutjat de Barcelona per tal d'impedir la vostra consulta?

Sànchez: S'està veient que el referèndum és una cosa seriosa i l'espanyolisme reaccionari està perdent els papers perquè veu que si això funciona, de manera legal, impulsat per una entitat privada però amb tota la legitimitat d'una consulta, probablement iniciatives com la nostra s'escampin per Catalunya. Ahir va ser l'Estat, abans d'ahir Ciutadans i abans la Falange, ens posen pals a les rodes dia sí dia també, però ja ho prevèiem i tirarem endavant: res ens farà canviar.

Ximenis: Si ens presenten un recurs m'imagino que tindran arguments, caldrà veure'ls i avaluar-los. Nosaltres tenim la consciència tranquil·la, no estem fent cap il·legalitat. De totes maneres, amb la resposta de l'Estat s'està reflectint clarament que Falange, Ciutadans, PP i Estat espanyol no deixen de ser el mateix, entitats que no volen deixar parlar als ciutadans, que demostren el tarannà d'aquest Estat i la democràcia que ens estan oferint, una democràcia que no vol deixar parlar els seus ciutadans, ni que sigui de forma simbòlica en un poble perdut al mig del Maresme.

Segons l'alcalde Carles Móra, els serveis jurídics de l'Ajuntament consideren que la consulta és legal...

Sànchez: L'alcalde Móra s'ha involucrat molt en la consulta, s'hi ha implicat i arran de les seves entrevistes i comentaris suposem que l'Estat haurà buscat els punts i comes del procés per tal de relacionar l'Ajuntament amb la consulta. En qualsevol cas, l'única cosa que fa el consistori és permetre a una entitat privada l'ús d'un espai públic, la sala municipal. En cas que ens deneguin utilitzar-la, celebrarem la consulta en qualsevol altre lloc.

Ximenis: Per altra banda, el pressupost total de la consulta és de 600 euros. Quant li costa a l'Estat anar al contenciós contra aquesta petita iniciativa iniciada en un poble perdut enmig de les muntanyes del Maresme? En època de crisi, l'Estat espanyol es pot permetre el luxe que els seus polítics destinin tants diners a una tonteria com aquesta?

Pel que fa a l'amenaça de Falange, es tracta d'un partit sense influència al poble, oi?

Sànchez: I tant, Arenys de Munt és una vila d'esquerres i independentista, i Falange a les darreres eleccions europees només va treure un sol vot. Al poble no hi ha suport a cap partit d'extrema dreta, i tampoc no hi ha representació de la dreta espanyolista.

Ximenis: A Arenys de Munt hi va haver una manifestació de Falange l'any 1976, després que el primer ajuntament democràtic del poble, amb majoria absoluta d'Esquerra, enderroqués una creu als caiguts feixista. El resultat d'aquella manifestació, que va omplir la vila de feixistes amb pistoles i metralletes, és que, des de llavors, el PP no ha obtingut ni un sol regidor al poble. Molt sovint aquestes actuacions de bel·ligerància i d'arrogància, d'intentar coaccionar la gent -que és el que fa la dreta espanyolista- només aconsegueixen el seu rebuig, i aquesta és possiblement la causa que mai hi hagi hagut cap regidor del PP a Arenys i la vila sempre hagi optat per formacions independentistes.

Més enllà de la convocatòria feta pels feixistes, us va sorprendre que des d'Interior l'autoritzessin.

Sànchez: Ens va xocar moltíssim, no enteníem que des d'Interior es permetés una manifestació d'aquest estil. Cadascú té dret a manifestar-se i dir la seva, però no pot ser que es permeti un acte independentista que defensa l'exercici d'un dret democràtic i a la vegada s'autoritzin actituds antidemocràtiques, perquè els falangistes no defensen ni el sí ni el no, defensen que no puguem decidir, que no puguem exercir el nostre dret.

Ximenis: Té raó, nosaltres representem la democràcia, la lliure opinió, la lliure expressió, i ells representen l'antidemocràcia perquè no ens volen deixar opinar, no ens volen deixar parlar. Però mira, inicialment això era una consulta local, limitada als ciutadans d'Arenys, i probablement ha estat gràcies a Falange que ara ja se sap arreu del món.

Finalment Interior ha bellugat la convocatòria feixista al dia 20, però encara és possible que grupuscles violents s'acostin a Arenys per influir en les votacions...

Ximenis: La consulta es farà igualment, no ens condicionaran per molt que un grup residual s'acosti a Arenys. L'única manera de vèncer la intolerància és demostrar que no t'afecta. I si finalment passa alguna cosa o hi ha algun acte de violència, el responsable serà el senyor Saura.

Sánchez: Interior ha garantit que la consulta es farà en condicions de seguretat, i si s'autoritza la manifestació feixista ens han assegurat que els Mossos seran els encarregats de controlar-los dins el recinte autoritzat. En aquest sentit, la presència dels Mossos ens tranquil·litza.