Divendres, 11.9.2009. 05:00 h

Jordi Porta i Enric Canela President d'Òmnium Cultural i portaveu de Deumil.cat, respectivament

Jordi Porta: 'No defensem l'Estatut, defensem els valors democràtics'

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut plana sobre la celebració de la Diada d'enguany. Després d'un estiu en què s'ha discutit sobre quan i com respondre a una eventual sentència negativa s'ha evidenciat que hi ha dues posicions contraposades la que defensa Òmnium Cultural, consistent en defensar el respecte a l'Estatut votat pel poble, i la que defensen entitats com Deumil.cat, la PDD o SiP que demanen ras i curt la defensa d'un Estat propi. En l'entrevista, directe!cat parla sobre aquesta qüestió amb el president d'Òmnium, Jordi Porta, i el portaveu de Deumil.cat, Enric Canela.

Per què creuen que és necessari o innecessari defensar l'Estatut amb una manifestació?

Jordi Porta (JP): Crec que no s'ha entès quin és el sentit de la manifestació. No considerem que s'hagi de defensar l'Estatut, el que creiem que s'ha de defensar és el respecte a la voluntat que democràticament ha expressat el poble de Catalunya. Defensem els valors democràtics, davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional modifiqui un text aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble, més encara tenint en compte la desacreditació del TC. Entenem que a això hi ha de respondre políticament el Parlament i el Govern per una banda, i per l'altra hi ha d'haver una resposta popular, i una de les maneres que hi ha de fer-ho és amb una manifestació. Encara hem d'acabar de discutir amb partits, sindicats i entitats per decidir si la manifestació serà abans o després de la sentència tot i que probablement serà després perquè creiem que així hi haurà més participació i assentiment.

Enric Canela (EC): Considerem que l'Estatut i el Tribunal Constitucional formen part d'una Constitució que fa molts anys que és invàlida i d'un Estat d'on volem sortir, no protestar. No cal parlar més de l'Estatut, ni del Constitucional sinó de quina és la millor manera de marxar. Que és una manca de respecte a la decisió d'un poble, que ens han ofès i insultat, d'acord, però el que volem al front de la manifestació és que volem un estat propi i no manifestacions eufemístiques del dret a decidir. No té sentit defensar la queixa i el respecte, és una pèrdua de temps, el plantejament ha de ser com continua això? Què és el que volem?

Què n'esperen de les respectives manifestacions?

(JP): Ha de ser una manifestació forta que a més coincideix amb altres aspectes. Recordem que el debat de l'Estatut ja fa sis anys que es va iniciar i en això l'Estat espanyol ha demostrat que té la mateixa mentalitat que fa 30 anys. Se suposava que amb el temps es podrien plantejar les coses més obertament però s'ha demostrat que no. Volem defensar que quan el poble es manifesta no es pot canviar aquesta decisió perquè qualsevol sortida de la via autonomista haurà de passar pel respecte a la voluntat del poble, per un referèndum, que s'haurà de respectar.

(EC): Hi ha un context favorable, crec que tindrà molt més èxit que altres anys, tot i que si enlloc d'haver perdut l'onze de setembre ho haguéssim fet l'onze de febrer, les manifestacions serien més massives en aquest país. Hi ha moviment però encara hi ha una part de la societat adormida que no ha acabat de reaccionar. Si hi hagués hagut la sentència del TC el clima hagués estat més favorable però hi ha l'efecte reclam que comporta l'assistència de determinades persones.

Un cop s'hagi fet la manifestació, quins seran els propers passos a fer?

(JP): La resposta política l'han de donar els representants polítics, aquesta és l'única manera de fer-la. Ho han de fer el Parlament i el Govern però aquí ja no hi entro. En un sistema democràtic hem de reclamar als responsables polítics que impulsin una resposta ja sigui convocant de nou un referèndum o bé aplicant l'Estatut passi el que passi perquè s'ha posat en crisi el funcionament de l'Estat de les autonomies.

(EC): Aquest estiu s'ha parlat de la possible reacció a la sentència pensant que la sentència podia arribar ara al setembre. Les darreres informacions asseguren que no serà abans de Nadal. És impossible parlar a tres mesos vista perquè hi ha una incertesa molt important.

Creuen que hi ha un clima de major suport a l'independentisme?

(JP): Hi ha una maniobra de distracció que ens diu que la gent està més preocupada per la crisi i l'atur, com si fossin coses deslligades del fet de tenir més autogovern. Això és una fal·làcia informativa, fan una trampa quan diuen que el que preocupa a la ciutadania és la crisi perquè la gent respòn què li preocupa, difícilment respòn quins són els instruments polítics per resoldre-ho.

(EC): Sí, claríssimament. Cada vegada hi ha més independentistes i encara n'hi haurà més. A banda dels que ho són pel component emocional cada vegada hi ha més gent que veu que li afecta la butxaca i això creixerà quan vegin que aquí s'han de pagar la meitat dels ordinadors o l'impost de successions.

Sr. Porta, quina opinió li mereix la manifestació per un Estat propi que convoca Deumil.cat juntament amb altres entitats per a la Diada?

(JP): Em sembla bé. Nosaltres no la convocarem per no confondre però hi poden assistir.

Sr. Canela, quina opinió li mereix la manifestació que té previst convocar Òmnium Cultural per la sentència del TC sobre l'Estatut?

(EC): Òmnium, Maragall i Pujol representen una part del país que està d'acord amb què l'objectiu és que ens tinguin respecte. Nosaltres demanem més concreció. No em poden demanar que em sumi a uns orígens i uns objectius amb els quals no combrego. Aquí hi ha una manca de definició i posicionament d'Òmnium Cultural que no sortirà mai en defensa de la independència perquè hi ha membres de la junta que no són independentistes. Òmnium no està per l'Estat propi sinó per la defensa de la llengua i la cultura, no poden defensar determinades coses quan depenen de subvencions.

L'Onze de setembre és una bona data per convocar manifestacions amb un lema i uns objectius polítics determinats?

(JP): L'Onze de setembre sempre ha estat una Diada festiva i reivindicativa i aquest any l'aspecte reivindicatiu és més important. Hem pensat que la manifestació per la sentència de l'Estatut hauria desdibuixat l'Onze de setembre.

(EC): La que convoquem és la manifestació de cada any, que li posem un lema, d'acord però la manifestació de la Diada està organitzada des de molt abans que Òmnium plantegés fer una manifestació per la sentència de l'Estatut i creiem que una Diada sense cap objectiu polític s'acabaria convertint en una mena de primer de maig sense contingut. Aquesta manifestació d'avui no té res a veure amb la propera que farem també demanant un Estat propi.

Veu impossible fer una manifestació unitària i donar una resposta unitària de país en aquests moments?

(JP): No, no és impossible, hem de recordar que s'han fet moltes manifestacions unitàries molt importants a Barcelona però interessa que hi hagi una majoria social que hi doni suport perquè és l'única garantia de fer valdre els nostres propòsits i interessos. Estem treballant, ens estem reunint.

(EC): És impossible posar-se d'acord perquè ara no podem no decidir. Ha arribat el moment de decidir en quina banda estàs, què tries. Ets constitucionalista o no, acceptes o rebutges la Constitució, trenquem o no trenquem? No desistim de que n'hi hagi una, però perquè això passi s'haurien de girar moltes voluntats. Al final és blanc o negre. La claredat és fonamental, Deixem de parlar de sobiranisme i de dret a decidir i comencem a parlar d'independentisme i autodeterminació. Si la realitat és que el país està dividit, és la realitat. Si hi ha dues manifestacions veurem a quina banda es posen els candidats i ho sabrem per a les properes eleccions.