Divendres, 13.11.2009. 05:00 h

Jordi Ausàs Conseller de Governació i Administracions Públiques

'La llei electoral no pot partir de pressupòsits vinculats a la proporcionalitat estricta'

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, reflexiona sobre l'aparent situació desbloqueig en què ha entrat la llei electoral després dels casos Millet i Pretòria. Reitera que hi ha temps suficient per a aprovar-la en l'any que queda de legislatura, però demana als partits que negociïn 'amb franquesa'. I avisa, en clara referència al PSC i Ciutadans pel Canvi: 'No podem partir de pressupòsits vinculats a la proporcionalitat estricta, perquè no existeix enlloc.'

Des de fa temps ha insistit en la necessitat de la llei electoral. Ara sembla que tant Montilla com Mas tinguin pressa per aprovar-la. És motiu de satisfacció?
És motiu de satisfacció, sí, i al mateix temps de prudència. Espero que aquesta unitat al voltant d'una llei electoral catalana sigui real i no només declarativa. Sempre he defensat que amb voluntat política podem tenir llei electoral pròpia. Ara hi ha qui diu que el debat surt del no-res, com va fer dimecres el PP, dient que a aquestes alçades de legislatura ja no es pot tirar endavant la llei. No és veritat. Aquest departament ja ha fet molta feina des del principi de legislatura. El conseller Puigcercós ja va fer una cosa molt important, com va ser reunir un grup d'experts perquè elaboressin unes bases per a redactar la llei. Eren acadèmics, però formaven part de la comissió a petició dels grups polítics. Per tant, portaven el barret de partit. En aquest context ja hi va haver un consens, que va donar com a resultat unes bases que, de fet, ja són una llei en brut.

Els casos Pretòria i Millet són el detonant del canvi d'actitud?
Crec que sí. Els moments que estem vivint són de descrèdit de la política. És evident que una llei electoral per si sola no serveix per combatre la desafecció política, però sí que ho faran mesures com aquesta conjuntament amb moltes d'altres. Volem una llei electoral pròpia perquè es tracta d'apropar cada cop més l'escollit a l'elector. L'èxit arribarà si tothom actua amb franquesa, diu realment les coses pel seu nom i no vol fer d'aquest episodi una cortina de fum.

Sembla que el nou model electoral que pren més força és un de similar a l'alemany. Però la comissió d'experts ho desconsellava expressament. 'No proposem adaptar el doble vot per a les eleccions al Parlament de Catalunya', deia l'informe.
Pot ser. Però en tot cas, els experts van elaborar un document de partida, una proposta de treball. Vull dir que el moment en què ens trobem no és fruit de la casualitat. Com que la ponència no es constituïa, vaig fer arribar als diferents grups parlamentaris el document de base en forma d'articulat de llei, per facilitar-los encara més la feina. Faltava encara que es constituís la ponència, i aquí va venir la tercera aportació de Governació: vaig insistir al ple del Parlament en la conveniència que es constituís. I així serà.

Ha dit que és una qüestió de voluntat política. No n'hi ha hagut prou, del 2007 ençà?
Hi ha una part molt important de la llei que tothom pot subscriure. A vegades es diu amb to pejoratiu que els grups parlamentaris es plantegen la llei amb una calculadora al costat, i no és així. El que hi ha és un debat de model de país. I apostar per una llei electoral lligada a un model de país o un altre no vol dir que la llei sigui més democràtica o menys. Aquests models de país diferents són els que han dificultat l'elaboració de la llei. Hi haurà formacions que creuran que el país s'ha d'entendre com un tot, però és que tenim un país molt desequilibrat a nivell demogràfic i amb moltes necessitats del territori. Si fem una llei exclusivament lligada a la població, abans de pujar a l'autocar hi poden haver tres quartes parts del país que ja hagin perdut el partit, que deia Helenio Herrera.

És el model que defensen PSC i Ciutadans pel canvi. És el factor principal que ho ha encallat?
Crec que sí. Podem parlar sobre si les llistes han de ser més desbloquejades o menys, una urna o dues, l'existència d'un diputat vinculat a un àmbit territorial... Però el que ha posat dificultats a la llei són les concepcions de model de país. Si els grups parlamentaris van a la ponència amb idees prefixades, serà molt difícil que pugui sortir-ne un text per poder ser votat al Parlament.

La situació és paradoxal, perquè el diputat actua tant de metge com de pacient. La situació corre el risc de continuar en el mateix atzucac que fa trenta anys?
Es pot fer si hi ha voluntat política. Hi ha tot un any per davant. El gruix d'aquest marc legal està consensuat. Ara es tracta de reunir-nos les vegades que calguin i tenir la voluntat política de dotar-nos d'una llei pròpia.

El president Benach explica que ja hi ha un 75% d'entesa.
Hi estic d'acord. Amb el text articulat en brut que vaig fer arribar als grups parlamentaris ja hi ha un 70-80% d'acord per fer una llei moderna, que apropi el representant al ciutadà. I la part de desacord rau en el pes que hem de donar al territori i a la població. Catalunya és un país amb unes característiques molt particulars de concentració de la població en determinades parts en detriment d'altres. La llei electoral basca és prou democràtica? És la que han volgut els bascos i dóna el mateix pes a tots els territoris. No podem partir de pressupòsits vinculats a la proporcionalitat estricta, perquè no existeix enlloc. Alguns que aquí la defensen a ultrança, el seu referent polític a Madrid no en vol ni sentir a parlar. La llei ha de reflectir la realitat del país, no només des del punt de vista demogràfic, sinó també des del punt de vista territorial.

Pel que diu, sembla que la llei està més encallada pel cantó socialista que no pas pel de CiU.
No ho sabria dir. El que és bo és que hem avançat. Han vingut a posicions que jo defenso de fa temps alguns que, fins ara, no en volien ni sentir a parlar. I això també ens ha passat amb l'Oficina Antifrau, que hi havia qui la considerava innecessària, d'altres que la volien únicament cosmètica... Benvinguts tots. És bo de veure que donem exemples de seriositat i eines de transformació del nostre país tant des del departament de Governació com des de la formació política que represento. Sobre la llei electoral, fa poc ens deien que no hi havia temps, que era electoralista, que no tocava... Ara hem avançat. I hi ha una part molt important del Parlament que pensa que si no hi ha llei, serà un fracàs, cosa que jo mateix ja havia dit fa temps.

Som més a prop de l'èxit o del fracàs?
De l'èxit, des del punt de vista que ja tenim redactat pràcticament un 80% de la llei. Sóc optimista de mena. De la mateixa manera, això també passarà amb l'organització del país, la llei de les Vegueries, que també la impulsem des de Governació i des de la formació política a la qual pertanyo. Estem fent canvis potents en l'arquitectura institucional del nostre país.

ERC considera que la llei electoral és un tema crucial de la legislatura. La setmana vinent es debaten al Parlament els pressupostos del govern. El seu partit es planteja alguna mesura de força per condicionar una cosa amb l'altra?
Són els pressupostos del govern de Catalunya, molt ajustats a la realitat difícil que ens toca viure. En situacions de bonança econòmica es poden fer exercicis de frivolitat i d'irresponsabilitat, però no és el cas. Són uns pressupostos molt adreçats a superar la situació de crisi actual. Ara bé, els grups parlamentaris poden plantejar millores a la llei d'acompanyament dels pressupostos. ERC ha arribat a un acord amb Economia per rebaixar de manera substancial l'impost de successions, que afecta a totes les famílies del país. El paper d'ERC en liderar aquest canvi demostra la seva penetració en la centralitat política d'aquest país.

Per tant, tampoc veu factible vincular l'aprovació de la llei electoral amb la d'acompanyament dels pressupostos?
No la podem vincular amb la llei d'acompanyament dels pressupostos.

Si s'arriba a tenir llei electoral amb diputats territorials, el ciutadà estarà preparat per aquest canvi de mentalitat?
Està per veure. El que cal és dotar-nos dels mecanismes que poden ser més útils en aquests moments. Hem d'aprofitar la llei electoral per incorporar eines de proximitat perquè el ciutadà no hagi de sortir de la seva comarca per resoldre qüestions que afectin els seus interessos i que siguin responsabilitat del govern del país, les urnes mòbils, el vot electrònic o el vot anticipat, entre d'altres.

Bernat Ferrer