Dimecres, 25.11.2009. 05:00 h

Gerard Figueras President de la JNC

'No ens podem permetre que CiU i ERC tornin a estar enfadats quinze anys més'

El president de la JNC, Gerard Figueras, exposa quin és el full de ruta de les joventuts de Convergència de cara a la propera legislatura, basat en una entesa entre aquells partits disposats a 'saltar el mur', rebutja la possibilitat que el gir sobiranista que ha fet Convergència en els darrers anys sigui només de façana, per bé que és conscient que UDC pot discrepar-ne, però avisa que Duran i Lleida 's'equivocaria si no llegís bé com evoluciona el país'. Així mateix, afirma que el govern que surti de les properes eleccions haurà d'esmerçar-se en 'preparar el país per no seguir buscant l'encaix de Catalunya amb Espanya'.

Què motiva a un jove com tu a entrar en una organització política juvenil i, fins i tot, arribar a liderar-la?
Fa nou anys que vaig entrar a la JNC i no per motius polítics: en tenia 19 i tocava en un grup de música de Vilanova i la Geltrú. No hi havia espais on poder tocar i a algú de Convergència se li va ocórrer de muntar un concurs de grups locals. A partir d'aquí em van dir si volia col·laborar-hi més i m'hi vaig llençar. Em van explicar que existia la JNC, que Convergència no era ni tan dolenta ni tan dretana com havia sentit i vaig veure que era una eina útil per fer coses al meu poble. De fet, al col·legi i a l'institut sempre vaig ser una persona potser més vinculada al món de les JERC, però vaig considerar que m'aportava més coses estar a la JNC. Al cap de pocs mesos de militar, el secretari general, Albert Batalla, em va proposar de formar part de la direcció.

Primerament t'havies sentit més proper a les JERC, possiblement perquè era l'opció més còmoda per a un jove independentista. La decisió d'entrar a la JNC va ser vist amb mals ulls pels teus amics?
Molta gent amb qui havia anat a escola no ho va entendre i fins i tot hi va haver qui em va deixar de parlar, perquè deien que m'havia fet de dretes. No, no! Jo aquí hi estic per treballar per la independència! Em sento més còmode amb una determinada gent més, però això era tot. Ara veig que el discurs que els independentistes bons són els d'esquerres es va trencant i algun dia qui intenta classificar la gent per dretes o esquerres veurà que se n'ha d'oblidar si volem acabar fent alguna cosa com a país. Quan hagem saltat el mur, ja veurem si el país ha de ser conservador, lliberal, progressista...

Les crítiques que vas rebre als dinou anys quan vas decidir d'entrar a la JNC, encara passen ara?
Sí, però cada vegada es trenca més el discurs de les dretes i les esquerres independentistes. Hi ha hagut vuit anys -que fins i tot han estat bons per fer una esbaldida- i s'ha vist què podia fer aquesta fórmula de govern. Els resultats són els que són i els fruits que ha aconseguit el país, molt limitats. Per tant, deixem-nos d'històries i, quan d'aquí a pocs dies Espanya ens digui que fins aquí hem arribat, deixem-nos de dretes i esquerres i mirem qui està disposat a estirar del carro.

Llavors, com valora la JNC que Artur Mas digui que la independència no formarà part del programa de CiU per a les properes eleccions?
És complicat. Crec que s'ha de posar en valor que, per primera vegada, un president de CDC ha dit que votaria afirmativament en un referèndum d'autodeterminació. No és un fet menor. Convergència ja ha assumit molt del discurs de la JNC, tant en la decisió d'acceptar el dret a decidir en tots els àmbits com en el de treballar per a assolir un estat propi en el si de la UE. Però també entenc que Mas exposa si el país està preparat per a fer una consulta. Si és així, fem-ho. Si no, ens en durem un revés. Ara bé, com a president de la JNC, si de mi depengués faríem el referèndum nacional demà mateix.

L'evolució sobiranista de CDC, és realment un canvi de fons o és una estratègia per tornar al govern?
Convergència s'equivocaria si el posicionament d'un salt sobiranista fos només una estratègia electoral. Crec que no és així, perquè tant el discurs públic com privat no passa pel peix al cove o per continuar 50 anys més dins d'Espanya. També penso que Artur Mas s'equivocaria si digués que es presenta a les eleccions per a proclamar la independència l'endemà, perquè la sociologia del país no és aquesta: cada dia tanquen empreses, l'atur arribarà al 20%, hi ha molta gent que no se'n surt... Aquesta seria una crítica fàcil a què s'agafarien molt fàcilment els partits unionistes per acusar-lo de no resoldre els problemes del dia a dia.

Hi ha dirigents d'UDC que estarien disposats a saltar el mur, però Josep-Antoni Duran Lleida ja ha dit que no hi està disposat.
És evident que a Unió hi ha una manera diferent de veure les coses, però s'equivocarien si optessin per una estratègia continuista de més peix al cove, si no treballessin per construir un salt qualitatiu a nivell de país. Duran s'equivocaria si no llegís bé com evoluciona el país, si llegís una sentència negativa contra l'Estatut com una oportunitat per fer-se una foto al costat de Montilla.

Quina proposta fa la JNC a una eventual sentència contrària del TC?
Creiem que el TC no s'hauria de pronunciar, perquè no està capacitat per a jutjar una llei que ha validat el poble. Ara bé, si acaba deslegitimant el que la gent ha votat, hem de donar gràcies a l'Estat espanyol per parlar-nos clar i dir-nos que no hi cabem, tot i seguir la seva llei. S'ha d'obrir una nova etapa en què els partits catalans han d'entendre que han de deixar de buscar l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. Insisteixo, en un moment en què el clima econòmic és el que és, la resposta immediata no pot ser que marxem l'endemà de la sentència.

Alfons López-Tena, conseller nacional de CDC, afirma que la consciència nacional pro-independència a Catalunya és molt més elevada que en d'altres territoris que s'han emancipat. Tot i així, la JNC no veu viable la via de marxar l'endemà?
No me'n vaig gaire lluny: a Vilanova mateix, l'Hospitalet, barris de Barcelona..., el dia que plantegem si demà marxem, si abans no hem sigut capaços de generar una necessitat perquè se n'entenguin els motius, hi haurà molta gent que no hi votarà a favor. Per tant, hi ha tres pilars fonamentals a construir: un pilar econòmic que ho recolzi; un clima d'opinió mediàtic propici, perquè ara per ara els grans mitjans estan dominats pel sector unionista, i el tercer és un teixit social que digui 'som-hi!'.

CDC s'ha mostrat relativament tèbia amb les consultes sobiranistes.
Sí, i la JNC ha tingut una actitud crítica amb la del partit. No només creiem que s'hi ha de participar sinó que les estem impulsant. Als municipis on hi ha plataformes, en formem part activament. Als municipis on el 13-D es faci la consulta i la JNC hi tingui col·lectiu, ens ho prendrem com una campanya electoral a favor del 'sí'. I els militants on al seu municipi no hi hagi consulta el 13-D aniran a Osona, a ajudar a què tot vagi bé.

Osona, no pas Sant Cugat del Vallès?
A Sant Cugat del Vallès, la nostra gent estarà al costat de la comissió organitzadora local. De fet, la JNC de Sant Cugat va ser la que va propiciar que el grup municipal donés el vist-i-plau a la moció de celebració de la consulta.

S'han sentit crítiques que a Sant Cugat del Vallès, a diferència d'Osona, la consulta corre el risc de registrar una participació més aviat baixa.
Aquestes crítiques em serveixen per reprendre la reflexió d'abans, de si hem d'impulsar un referèndum nacional. Arenys de Munt ens va carregar les piles a tots, però quan s'intenta estendre per tot el país, el moviment es trenca: els uns per aquí, plataformes per allà... És el primer exemple que tot s'ha de preparar molt bé. També hi ha massa gent que es pensa que les consultes sortiran bé amb una sabata i una espardenya. Fals, aquest procés s'hauria d'haver fet d'una altra manera. Les consultes seran un fracàs en molts llocs. Quan es critica que en Mas no promourà un referèndum l'endemà de les eleccions, abans hem de reflexionar si estem preparats com a societat i fer evident que hem esgotat totes les altres vies.

Quin és el termini per a evidenciar-ho?
El meu full de ruta ideal seria que si el TC tomba l'Estatut, que després de les eleccions es formi un govern fort que prepari el país per no seguir buscant l'encaix de Catalunya amb Espanya. Com es fa? Primer de tot, tenint un govern fort, que faci una cosa que encara no s'ha fet: governar bé. S'han fet algunes coses positives, com les delegacions a l'exterior, però no s'ha governat bé. A més, l'aportació del catalanisme no només ha de ser governar bé, sinó que també ha de generar consciència nacional: des del govern de la Generalitat fort s'ha de preparar que hi hagi empreses al darrere, mitjans de comunicació que generin opinió i una majoria social que entengui el missatge. Aquí entenc que Convergència i ERC hi tenen molt a dir. El que toca fer és desemmascarar el PSC, no intentar que se sobiranitzi, que és impossible.

Les enquestes auguren que el tripartit no sumarà. CiU triarà formar govern amb aquests que no han governat bé o es decantarà pel PP?
S'ha de produir un govern ambiciós però generós. No ens podem permetre com a país que Convergència i Esquerra tornin a estar enfadats durant deu o quinze anys més. Hem de posar el comptador a zero. ERC s'ha tret l'espina que CiU no va voler governar amb ells i ha vist que la federació ni desapareix ni els traspassa diputats. També han vist que els horitzons nacionals aconseguits amb el PSC no són els que s'esperaven. Per tant, entenguem-nos. La JNC no farà mai de 'lobby' perquè es pacti amb PP o PSC. Si passa, tindrem un conflicte greu.

Contemplaríeu el pacte amb Reagrupament?
S'haurà de veure com va el factor Carretero. Si treu diputats, l'objectiu és compartit. Hi ha unes forces que treballen per un mateix hortizó i unes altres que no. Hi ha qui vol traspassar el mur i ens hem d'entendre.

Com s'ha viscut des de la JNC la detenció de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra?
Ho hem vist molt lluny. Eren dos referents dels governs Pujol, però no hi havíem tingut gaire tracte. Jo ho he viscut amb molta decepció: faig milers de quilòmetres per vendre il·lusió als joves i explicar-los que hi ha un país pel qual val la pena treballar... i penso que no hi ha dret que ens facin això.

En un moment com l'actual de descrèdit de la classe política teniu la percepció que la funció de les organitzacions polítiques juvenils és continuar formant part d'aquesta classe política?
Hi va haver una època en què la gent s'apuntava a la JNC per ser mosso d'esquadra, veien la JNC com una oficina de col·locació. Ara, malgrat ser joventuts d'oposició, malgrat que no podem oferir res a qui busca una manera de guanyar-se les garrofes, hem seguit creixent, amb gent molt formada que ve aquí per a aportar, no pas per rebre. No necessàriament les joventuts polítiques han de ser dolentes a l'hora de formar gent que després pot ocupar responsabilitats de govern. Com a joves no aspirem a que ens arribi el moment d'entrar a la roda; aspirem a canviar-la. Tant és així que al passat congrés ja vam proposar una nova llei de partits, un nou model de finançament i una nova llei electoral.

L'any vinent, enmig de la campanya electoral, la JNC en farà 30. Com ho viurà?
A banda de seguir fent territori i tenint discurs propi, haurem d'intentar celebrar els 30 anys. Però no pas explicant batalletes, sinó que aprofitarem la celebració per ser encara més referent. Tenim un objectiu entre cella i cella: poder deixar de dir que CiU guanya a totes les franges d'edat excepte a la més jove. El partit que s'adoni que els joves sí que compten, sí que s'impliquen políticament i sí que voten serà el que s'endurà el gat a l'aigua. Obama se'n va adonar i Artur Mas té possibilitats de liderar-ho.

Bernat Ferrer