Dimecres, 24.3.2010. 05:00 h

Roger Montañola secretari general d'Unió de Joves (UJ)

'A Unió no som ni un pèl menys ambiciosos que la resta de partits nacionalistes'

---

'Què ha fet de més CDC o ERC perquè Catalunya esdevingui un Estat propi que no hagi fet UDC?', es pregunta el secretari general de les joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya, Roger Montañola (Premià de Mar, 1986) per contrarrestar qui titlla Unió de poc catalanista. En una entrevista amb directe!cat, exposa tot un seguit de reflexions sobre l'esperit independentista de la Unió de Joves (UJ), assegura que la distància existent entre el PP i UDC 'és infinita, malgrat que molta gent vulgui reiterar que estem molt a prop', i opina que el debat sobre la immigració encetat per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, és del tot necessari.

Unió de Joves (UJ) demana el Sí a les consultes independentistes, una posició que Unió Democràtica de Catalunya (UDC) no sosté oficialment. Com trampeja aquesta dissonància?
L’independentisme forma part de la nostra manera de ser, sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació, a més que com a joventuts penso que tenim l’obligació d’anar un pas més endavant dels que hi ha ara al capdavant del partit. Si el dia que hi hagi un referèndum d’autodeterminació el nostre partit demana el No, llavors deixaré que em diguin que Unió no creu en Catalunya. Fins que no arribi aquest dia, no deixaré que diguin que a UDC som un pèl menys ambiciosos que la resta de partits. Però és que, més enllà d’això, sostinc que qualsevol nacionalista en essència és independentista. Si ets nacionalista, et planteges que el teu país sigui un Estat. Podem parlar de quin significat té cada paraula, però al cap i a la fi la intenció és ben clara. Una altra cosa és la viabilitat del tema, i aquí suposo que és on ens contraposem a d’altres partits.

Sobta veure els militants d'UJ brandant estelades i la posició oficial de Duran i Lleida, que arribà a dir que el Sí d'Arenys de Munt no era un sí a la independència, sinó un sí a fer fora José Montilla de la Generalitat.
Tampoc li trec raó a Duran. El que sí és cert és que últimament s’ha estimulat un independentisme que no era el que hi havia fins fa quatre dies. Ara hi ha gent que, si se li donés l’oportunitat, agafaria la papereta del Sí abans que la del No, sense necessitat que estigui fent política secessionista tot el dia. Des d’UJ recolzem les consultes i demanem el Sí, però hem de tenir clar que no és la panacea. Les consultes fan parlar la societat civil i fan que hi hagi ebullició, però siguem realistes: les coses no s’aconsegueixen per la via de consultes sinó fent un referèndum oficial. Aquesta ha de ser la responsabilitat dels polítics.

Unió advoca per un referèndum vinculant?
UDC defensa, igual que qualsevol altre partit nacionalista, que la Generalitat sigui sobirana competencialment. Quan arribem a aquesta cota màxima i ens haguem de preguntar si volem ser un país o no, llavors podrem diferenciar si un o altre partit és més o menys partidari de la independència. Fins aleshores, no cal que ens diguin res, perquè fem un exercici de responsabilitat, malgrat que se’ns titlli molt fàcilment d’espanyolistes. Potser les paraules emprades per UDC a vegades no han estat les més encertades, segurament. Malgrat tot, des de la responsabilitat és com s’ha de tractar el tema. És per això que nosaltres formem part d’un partit nacionalista responsable, que no vol dir que no sigui ambiciós.

Responsable i ambiciós. Termes contradictoris?
Si vull arribar a un punt, primer m’haig d’alçar de la cadira, caminar i arribar-hi. Molts partits plantegen els escenaris pensant-se que ja són en aquell punt. Nosaltres recalquem que hi ha tot un procés previ: quan siguem al punt desitjat, ja parlarem d’això i d’allò. El problema és que es generen falsos debats que creen insatisfacció quan es vol crear una realitat que no és. Per exemple, vaig participar activament a la consulta de Premià de Mar i hi va haver qui em va preguntar: ‘I demà, què?’. Doncs demà haurem fet un exercici de societat responsable, però no ens enganyem, demà no serem independents. Cridant i fent soroll no ho aconseguirem. Ho aconseguirem donant prestigi al país: això es fa fent que Catalunya tingui un valor afegit respecte Espanya.

Com es dóna prestigi al país?

« L'independentisme s'ha tractat des d'un punt de vista molt tancat, parlem de tòpics »

Primer de tot el que cal és donar sentit a les coses: crear una massa suficient de catalans que s’ho cregui. S’ha de crear un escenari racionalment favorable. L’independentisme s’ha tractat des d’un punt de vista molt tancat, parlem de tòpics, som la societat dels matins.sí-matins.no. Per exemple, les infraestructures ens portaran més al futur Estat propi que no pas anar fent crits darrere una pancarta. Segurament aquest és el punt que ens diferencia de la resta de joventuts. Ells venen un producte i nosaltres creiem que per arribar a aquell producte fa falta això, això, això... Nosaltres, com a Unió, especialistes en buscar el centre en tot, no podem estar d’acord amb un model de societat matins.sí-matins.no, perquè reforça les visions extremistes. I a UJ no som extremistes.

Un dels tòpics de les joventut polítiques és que són més arrauxades que el seu referent adult. Si UJ no és una joventut extremista, quin és el perfil del jove que s'hi afilia?
Ens hem volgut autoidentificar com els representants de la majoria silenciosa, aquelles persones que tenen un vincle emocional amb Catalunya, que volen prosperitat per al país des d’una forma racional i que no creuen en la política de banderes. I siguin o no independentistes, perquè a UJ hi ha entrat gent que no s’ho havia plantejat i, amb el pas dels anys, veu que val la pena. També som gent que creiem en la causa pràctica. Tal com està el país, o som pràctics i responsables, o no anirem enlloc. Ara tenim un brot independentista amb les consultes, però si Catalunya baixa a segona divisió, on ens l’estan conduint actualment, ningú no voldrà ser català. I no omplirem l’estadi.

« Quan se'ns titlla de poc nacionalistes, és per in-documentació o per ignorància »

Una des crítiques que s'han fet a anteriors dirigents d'UJ és que quan s'integren a Unió, automàticament es dissol el seu perfil independentista. Per què passa?
Jo formulo la pregunta al revés: Què ha fet de més CDC o ERC perquè Catalunya esdevingui un Estat propi que no hagi fet UDC? Un partit que basa el seu discurs polític en la independència com és ERC i que ha fet president una persona que creu tant en la independència com jo en el nacionalisme de Burkina Fasso, no ens ha de donar lliçons de res. I CDC, tres quarts del mateix. Unió, l’any 31 ja defensava posicions per a Catalunya que CDC no va assumir fins després de Franco. Quan se’ns titlla de poc nacionalistes, és per in-documentació o per ignorància.

A banda de Duran i Lleida, Josep M. Vila d'Abadal també ha tingut molta projecció pública aquestes últimes setmanes. UJ recolza les mesures que volia impulsar l'Ajuntament de Vic sobre l'empadronament d'immigrants?
Compartim plenament les accions que volia emprendre Vila d’Abadal. Creiem que la immigració s’ha de tractar sense pors, amb el respecte per endavant. No hem de caure en els matins.sí-matins.no, no volem polaritzar entre les posicions una mica happy-flowers d’ICV i les posicions radicals de la Plataforma per Catalunya. Com a partit que busca el centre democràtic, creiem que és un repte que s’ha d’abordar sense por: els immigrants no vénen perquè volen, vénen per necessitat. Però la casa d’un té uns límits, és necessari que els que hi hagi es legalitzin. La immigració ha estat una gran oportunitat i és la que ha fet créixer el país. La dels anys 60 -malgrat que no es va acabar d’integrar en el concepte catalanista- va reforçar molt l’economia del país. Igual com ho està fent la nova immigració. Però siguem capaços d’asseure’ns tots plegats, inclòs amb els propis immigrants, i veure quins límits té el país. A Vic, concretament, els immigrants que hi són de manera il·legal se serveixen dels serveis de l’Estat -que em sembla molt bé-, però no en participen, perquè econòmicament no estan legalitzats. Doncs legalitzem-los, que tothom participi de l’Estat.

S'ha entès el debat que volia encetar Vila d'Abadal?
És molt trist que s'hagi fet demagògia barata per desacreditar el problema que havia plantejat. De fet, com a polítics tenim la responsabiltiat d’intentar posar els debats sobre la taula. Evadir-nos-en és  fracassar com a polítics. Si no en parlem, fomentem la polarització i que un feixista com Josep Anglada tingui cada cop més projecció. Un cop més hem reivindicat el centre, malgrat molta gent vulgui fer creure que no és així.

« Evidentment que s'ha de poder avortar, però plantejant les situacions correctament »

UDC també s'ha desmarcat del centre amb la llei espanyola sobre l'avortament, quan els diputats d’Unió van votar-hi contràriament. Ho comparteix?
En aquest cas, som més open-minded que UDC. Simplement per una qüestió generacional: ens hem criat en una societat en què tots aquests debats són més habituals. Però les coses tenen matisos: quan el govern central fa una llei el més radical possible, no busca acords, sinó l’enfrontament. Malgrat UJ no hem abordat aquest tema, opino que la llei no era positiva, perquè parlava de l’avortament com si fos un anticonceptiu. I aquest és el problema. Evidentment que s’ha de poder avortar, però plantejant les situacions correctament. No es pot entendre que una nana de 16 anys vagi a avortar alegrement.... Hem d’educar, parlar-ne des de la responsabilitat. Qui som per evitar el dret de les persones, tant de les criatures com de les mares?

Quan hi ha dissonàncies entre UJ i Unió, com en el cas de les consultes o el de l'avortament, hi ha diàleg o UDC imposa la seva visió?
UJ té el seu propi funcionament, és sobirà. Estem representats a la direcció d’UDC i si tenim algun tipus de debat, no utilitzem els mitjans externs. Si tenim alguna cosa per parlar amb en Duran, ho fem en el si del partit.

Ens trobem pràcticament en campanya electoral. Si CiU guanya i ha de pactar amb algun partit per governar, UJ té predilecció per alguna formació?
D’entrada, espero que CiU no hagi d’arribar a pactes. Podrem governar en minoria. I si no, no ho sé, perquè cap partit és digne de poder pactar amb CiU: ni el tripartit, que l’únic que ha intentat durant set anys ha estat enfonsar-nos, començant per ERC, ni evidentment el Partit Popular. En tot cas, no és una decisió que passi per UJ.

« Nebrera té un problema: entén la nació com a Espanya i nosaltres l’entenem com a Catalunya »

Unió es defineix com un partit socialcristià. En certa manera, Montserrat Nebrera també ha dit que compartia aquest missatge.
Nebrera té un problema: entén la nació com a Espanya i nosaltres l’entenem com a Catalunya. No podem coincidir. Una persona que ha estat la imatge del PP a Catalunya, públicament ha mostrat que la seva distància amb un partit com UDC és infinita, malgrat que molta gent vulgui reiterar que estem molt a prop.

Però Nebrera precisament representava un PP molt diferent a l'actual.
Representava un PP que defensava una concepció liberal de l’economia i una concepció estatalista del país, i nosaltres no som ni liberals econòmicament ni espanyolistes nacionalment. Som un partit democratacristià que defensem l’economia social de mercat i tenim Catalunya com a base de treball. Quan va entrar en política, UDC ja feia molts anys que existia i va decidir d’anar al PP. Si ara es troba desemparada políticament, no hem de per què ser la via de sortida de ningú. Que munti un partit, a veure quin èxit té.

Joan Laporta també especula amb la possibilitat de fundar un partit propi. Veuria bé aquesta opció?
Ho trobo patètic. Fer política és servir les persones, no pas voler fer de líder arribat dels cels i salvador de la pàtria. Fer política és llevar-se diumenge al matí, agafar el cotxe, anar a qualsevol racó de Catalunya, veure quins problemes té la gent i mirar com els podem vehicular. Això és fer política. Estem al servei de la gent. El senyor Laporta no ho té clar aquest punt.

Si la política és servir a la gent, què pensa quan esclata el cas Pretòria o es denuncia un presumpte finançament irregular d'Unió? Què l'empeny a continuar tirant endavant UJ?
Evidentment, no són fets que agradin a ningú, perquè embruten la imatge de la política. Ens empeny que UJ és el vehicle mitjançant el qual intentem fer política. El dia que surt la notícia penses ‘quina merda!’, però som aquí perquè ens creiem el país. I si hi ha delicte, la justícia ja actuarà.

Tot plegat contribueix al descrèdit política. Com a jove, per què tria dedicar el teu temps lliure a una joventut d'un partit i no pas a una associació?
Malgrat el sistema de partits i totes les deficiències que pugui tenir, és el vehicle real cap a l’accés a les institucions i, per tant, als espais de decisió. En el moment que volem participar de les decisions d’aquest país, i volem fer-ho a partir dels òrgans democràtics, la forma existent són els partits.

Tradicionalment, UJ ha tingut un lloc reservat a la llista electoral de CiU. Qui ocuparà aquest lloc: vostè mateix, l'actual president, Ivan Rabasa, o bé l'anterior secretari General, Pep Moliné?
Ho votarem al proper consell nacional del partit. La plaça que tradicionalment hem tingut, la seguirem tenint. UDC entén que les joventuts hem de poder tenir un diputat al Parlament. Qui serà aquesta persona, ja ho decidirem. Com a Unió de Joves volem una plaça al Parlament de Catalunya.

I com a Roger Montañola, vol aquesta plaça?
Com a Roger Montañola, i com a secretari general d’UJ, és evident que em postulo per a aquesta plaça. Però reitero que ho haurà de decidir el consell nacional del partit.