directe ! a La República. N. 4058. Dijous, 21 de juny de 2018 21:52 h


directe!cat


acn

ENTREVISTA fletxa

publicitat


Diumenge, 10.12.2017. 05:00 h

Brussel·les - Meritxell Serret Consellera d'agricultura Govern legítim i cap de llista d'ERC a Lleida a les eleccions del 21-D

"Si anem a Perpinyà hi ha el risc que Espanya torni a demanar l'euroordre"


Gerard Sesé @gerardsese - Meritxell Serret i Aleu és de Vallfogona de Balaguer, poble on va començar a implicar-se políticament. És politòloga i és l'actual consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern legítim de la Generalitat de Catalunya. En ple segle XXI i en al bell mig del cor d'Europa, viu exiliada a Bèlgica per la brutal repressió i agressió de l'Estat espanyol per haver format part del Govern que va fer possible l'1-O i va declarar la República el 27-S. Ens rep a la seu dels partits del grup europeu Aliança Lliure Europea que tenen a Brussel·les. Parlem amb ella just l'endemà de l'èxit de la manifestació independentista a la capital belga i amb l'horitzó del 21-D a la vista.
Comentaris 1  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant carregant

meritxell serret
Meritxell Serret, consellera legítima i capdellista a Lleida per ERC
© Gerard Sesé

Comparteix
   


Etiquetes
Avui, ressaca de la manifestació a Brussel·les, quines sensacions has tingut?
 
La paraula que em surt per definir el que sento és "felicitat". Perquè, després del que hem passat durant aquestes setmanes a l'exili, ha estat un moment molt emotiu: palpes l'escalf de molta gent i va ser una oportunitat per retrobar-me amb familiars i amics del poble i companys del departament. Retrobaments amb gent que, amb la situació que estem vivint aquí, segurament, tardarem a tornar a veure.

De les emocions a la política: aquesta manifestació servirà d'alguna cosa?

Sí. Tot el que hem fet sempre ha servit. Sóc optimista de mena, si no, no seria on sóc. Que la ciutadania s'expressi amb aquesta contundència però de manera constructiva, això ja és positiu. A Brussel·les, després de tot el que ha passat a Catalunya i de les reaccions de l'Estat i després del 27-O, aquesta manifestació ajuda moltíssim.

Per què?

És un toc d'atenció a les institucions europees: "senyors, malgrat tot el que està fent l'Estat espanyol, la ciutadania respon com mai. I, a més, com cap altra ho ha fet a Europa fins ara".

Però a Catalunya s'ha instal·lat un eruoesceptisime important. Molta gent ha vingut a donar caliu al govern a l'exili sense cap esperança que la UE canviï.

No ho creguis. Algunes institucions europees no es mullen perquè la diplomàcia és hipòcrita. Però la UE no són només les persones que estan al capdavant de les institucions, sinó que són el conjunt de la seva ciutadania. A qui es va interpel·lar ahir va ser també tota la ciutadania d'Europa. Hi hem de tenir molt clara una cosa i aquesta és el que nosaltres tastem aquí a Brussel·les: la gent del carrer, als restaurants, al taxi, a les botigues... entenen que si els catalans s'expressen d'aquesta manera és perquè realment hi ha un motiu. No entenen que ens vulguin posar a la presó quan al darrere hi ha una ciutadania amb valors pacífics i democràtics. Ahir es va aconseguir eixamplar la capacitat d'empatitzar i d'entendre el que reclamaren els catalans. Ep, i hem de continuar.

Però volem més que empatia! Volem declaracions, fets...!

Una cosa porta a l'altra. I n'estic convençuda: totes aquestes institucions que ara callen, a partir del 21-D s'hauran de començar a pronunciar. Per això són tan important aquestes eleccions i que les opcions que defensem el retorn de la democràcia i que volem tirar endavant la República guanyem. Tots els polítics miren les enquestes, aquí a Europa també, i aquestes són l'expressió de la ciutadania i és molt important que des de tots els àmbits, anem fent aquesta connexió amb la ciutadania europea.

Sí però les enquestes també són fruit de qui les cuina... el CIS diu que C's podria guanyar les eleccions...

Jo confio, com sempre ho he fet, amb la ciutadania.

Una enquesta fiable és el que ha passat a Brussel·les: l'unionisme el dia 6 concentra 150 persones i nosaltres el dia 7 unes 90.000, segons la meva estimació.

Per això és important que ara, amb tots els fets que han passat els darrers mesos, el món ens mira molt més atentament que abans i amb una perspectiva més crítica del que havia fet fins ara. L'1-O va impactar molt. També l'empresonament i exili d'un govern democràtic, que no s'havia vist mai a Europa. Fins aleshores, la gent es pensava que Espanya era com qualsevol país europeu, venien a fer turisme i que tot era normal. Nosaltres des de dins ja veiem i sabíem que hi havia coses que no eren normals...

Els catalans ja ho sabíem, certament... ara ja ho saben a Europa?

Ara hi ha molta gent que veu que potser hi ha moltes coses que s'haurien de canviar i que s'haurien d'aconseguir abandonar els llasts que s'arrosseguen des del franquisme. Ara s'ha començat a veure el conflicte des d'aquesta perspectiva, amb molta contundència, i hem de persistir en això.
 
Ara es donen tots els ingredients per a la República, però la matèria prima és el 50+1 el 21-D. Si això passa hi haurà el canvi definitiu a Europa?

En l'àmbit internacional, molts Estats espant expectant per a pronunciar-se. Si hi ha un 50+1, s'haurà de reconèixer el resultat. Aquestes eleccions són molt importants i molt complicades i ho hem de recordar: no hi ha garanties com en qualsevol altres comicis. I no ho hem de parar de denunciar allà on calgui i ser conscients en quin clima s'estan vivint i en quines condicions hi concorren alguns partits.

A l'exili!

Sí, jo mateixa sóc cap de llista i no puc anar a fer campanya amb els companys i voltant pels pobles per parlar directament amb la gent. Les condicions no són les mateixes ni de lluny. Un altre element, el comportament de la Junta Electoral Central. Hem de fer tots els possibles perquè hi hagi una observança i vigilància internacional i que es faci una llista de totes les irregularitats que hi ha i que hi haurà.

De fet, hi ha rècord d'apoderats, ANC, CDRs, Òmnium i la CUP faran un recompte paral·lel...

Això és molt bo. Però hem de reclamar també observació internacional.

De fet, és bàsic. Vaig parlar amb una persona que ha treballat dins d'una d'aquestes empreses que es dediquen a fer, organitzar i oferir resultats d'unes eleccions i em va confessar que és molt fàcil manipular un resultat...

I aquí hi ha un punt important: normalitzar una cosa que no ho és. Exemples: que algú pugui manipular el resultat, això no s'hauria d'entendre com una normalitat en un Estat democràtic i de dret. Ha de ser una cosa denunciable i punible.

Però l'Estat en fa tantes que estem acostumats...

I no hi hem de caure! No hem de deixar normalitzar allò que no és normal en un Estat democràtic. Hi ha actituds que tenim normalitzades que no poden ser de cap manera! Un exemple més, no és normal que en les reunions polítiques la gent hagi d'apagar els mòbils per si estan punxats! Per l'amor de Déu! No es pot normalitzar els casos de corrupció que hi ha Espanya, el partit que governa i, fins i tot, un que no ha governat mai, com Cs, també! La gent bona, que seran o no independentistes, a tots se'ls ha de fer entendre que això no és normal.
 
Però aquest és el quit de la qüestió: Espanya no ha canviat ni canviarà mai.

La República pot ser la punta de llança per canviar les coses aquí i perquè Espanya tingui ganes de fer-ho. Els que visionem aquesta República i que tenim clar com ha de ser i com ha d'anar, sense caciquismes, amiguismes, ni els que s'omplen la boca de valors i després es fan enrere sense escoltar el poble i que fan discursos al parlament i que reben els aplaudeixen els del 155... no. Hem de ser sincers i basar-nos en els valors republicans.

És evident que la República és un element que pot trencar el règim del 78 i perquè canviïn coses a Espanya. Però ja hem comprovat que l'Estat no canvia. Que la gent té interioritzades aquestes coses que comentem com a normals. Mai pactarem res. Què farem ara? Ens atrevirem a seguir fent la República? La seva reacció ha estat arrasar amb tot...
 
Hem de pensar que han reaccionat així perquè tenen més por que mai. Estan fent amb Catalunya el que no es van atrevir al País Basc. ETA no els va fer trontollar com ho estem fent nosaltres. I per què? Perquè ho estem fent per la via bona: la dels drets civils i de les persones. Això els fa més por que res. I hem de persistir en això. I hem de ser conscients que potser trigarà més o menys, no m'aventuraré perquè no és bo posar-nos terminis...

A l'estil CUP...

Ens fixem unes expectatives que ens generen frustracions i no hem de perdre el nostre objectiu i la manera de com ho aconseguirem. Per aquesta via els estem fent més mal que mai i per això reaccionen amb aquesta violència i desesperació: són capaços de saltar-s'ho tot.
 
Però quan parlo amb gent de la CUP em pregunten: però és que algú es pensava que ho aconseguiríem sense conflicte? En algun moment haurem de fer un 20-S allargat durant 10 dies!

Jo no he sigut mai de buscar el conflicte per aconseguir un objectiu.
 
Però fer una resistència contundent. No passarà com al Regne Unit que es pactarà un referèndum que, si surt el sí, es negociarà la República. S'ha de forçar la situació, no?

Jo tinc molt clar que el que farà caure per precipitació la República i, tal vegada, tot el llast d'abans del 78, és el convenciment de la gent i que aquest sobrepassi qualsevol acció repressiva que puguin arribar a fer des de l'Estat. Jo no sóc de provocar violència perquè no suma. Hem de fer un porta a porta per explicar a aquella gent que consumeix mitjans fets des de Madrid, controlats per aquells que apliquen el 155 i que volen controlar TV3 (que, per cert, no els deixarem), perquè se n'adonin que tot no és com el que pinten aquests mitjans. Si hem de tenir una convivència entre veïns, no podem crear dinàmiques de confrontació i opressió.
 
Has dit "no els deixarem controlar TV3". Això implica desobediència, que alhora implica més repressió de l'Estat. Jo no parlo de violència als carrers sinó d'atrevir-se a fer el pas decisiu encara que vinguin amb la porra. Les amenaces a Puigdemont sobre entrar al Parlament per les clavegueres i per helicòpter i arrassar van fer frenar el Govern. Si guanyem els independentistes i aconseguim un govern què farem, doncs?
 
Continuar endavant i persistint en les polítiques que volem fer i explicar-les a la gent. Si ens ho tornen a tombar, tornar-ho a denunciar i explicar-ho a la gent i al món. A més, no estan actuant sobre nosaltres amb l'ús del dret sinó que l'estan manipulant, així com manipulen l'opinió pública. Hem de desmuntar-ho tot i guanyarem per precipitació. Així, fins i tot, els que no tenen el sentiment independentista, ho veuran com l'opció vàlida.
 
Però jo penso amb el meu pare: té seixanta-pocs anys, independentista de tota la vida que fa i va a totes les accions. Ja té pressa. Aquest discurs d'"ho tornarem a denunciar, ho tornarem a fer" el posa molt nerviós i no sé què dir-li...
 
Se li ha de dir que es calmi. Això ho hem de guanyar pas a pas. I el següent pas és guanyar el 21-D. Si no som capaços d'anar a votar tots els que tenim clar que l'únic camí és la República i de fer-los veure a molta gent que és la millor opció, doncs anirem més a poc a poc.
 
La conclusió és que tingui paciència perquè si no encara anirem més lents, no?

Els esforços van als objectius concrets i el d'ara és guanyar el 21-D.

I aquella persona que ha votat independència i està desafeccionat? Que li han dit moltes vegades que estàvem davant unes eleccions plebiscitàries,  que va cridar eufòric amb la declaració del 27-S i després tot es va diluir, que té por que l'ombra de l'Estat farà que un Govern independentista no estigui determinat a aconseguir la República, què li diem?
 
El que li hem de dir a ell és el que ens hem de dir a nosaltres mateixos, i que m'ho dic a mi mateixa que estic a l'exili: és importantíssim que el 21-D guanyem les forces independentistes i que l'endemà continuem tirant endavant el projecte de construir la República. Per això continuo aquí.

I construir-la des de l'exili, si cal?
 
Exacte. Si tornem i ens posen a la presó és una victòria per a ells i que alimentarà el clima de victòria i minaria el que aquí estem fent. Des d'aquí hem de poder dir i expressar el que des d'allà està sota repressió i amenaça.
 
Això també demostra que els que esteu a l'exili ha estat una estratègia molt més efectiva i encertada que els que han acabat a presó? O una cosa complementa l'altra?
 
Per desgràcia aquest complement existeix. La valentia dels companys que es van quedar allà afrontant l'opció d'anar a presó...

Preventiva!
 
...exacte, encara més flagrant, ha estat l'evidència de la barbàrie, crueltat i irracionalitat de l'Estat espanyol i del seu govern i la seva justícia. El fet que nosaltres ens hàgim mantingut aquí ha permès fer evident tot això perquè aquí a Bèlgica no s'ha donat i també ha demostrat que una justícia independent pugui deixar en evidència la justícia espanyola.
 
I per això han retirat l'euroordre. Ara us plantegeu denunciar la justícia espanyola per perjuri?

Estem amb els advocats, que ho estan estudiant, i tenim clar que continuarem treballant tots els fronts possibles, polítics i jurídics, per fer caure d'una vegada per totes el llast de l'Estat.
 
La justícia Belga deu al·lucinar, oi?
 
(riure còmplice) No parlaré jo en nom de la justícia espanyola.

Explica-m'ho des de les teves sensacions, doncs...

Els nostres advocats diuen que no hi ha precedents i és una situació inaudita que deixa en evidència les mancances de garanties democràtiques de l'Estat espanyol.

Hi ha la possibilitat d'apropar-vos una mica a Catalunya? Anar a Perpinyà?

Els nosaltres advocats ens diuen que siguem prudents. Podríem anar a França i que Espanya emetés ràpidament una ordre de detenció i ens detinguessin a allà i no seria com aquí a Bèlgica. El que està clar és que estem a aquí, ens hi quedem i tenim clar que des de l'exili continuarem obrint aquestes escletxes perquè es faci més evident la manca de drets a l'Estat espanyol. També recordar que tot això ha estat possible gràcies als partits que han donat suport a l'article del 155. Per això necessitem un govern fort que surti a Catalunya, legítim i democràtic, que intenti tirar endavant les polítiques que ens ajudin a desenvolupar la República que vam proclamar.
 
I el govern que ho ha d'aconseguir quin és? Es pot donar la situació que hi hagi un govern legítim i un que surti del 21-D?
 
Ja veurem com s'acaba concretant. El que tenim clar és que fa falta aquest govern allà amb aquest esperit i valors republicans per tirar endavant la República i els que continuem aquí a l'exili farem aquesta col·laboració des d'aquí.

Podria haver-hi un doble govern?

Ja en parlarem de les fórmules concretes i jurídiques, hi haurà temps després del 21-D.

Convertir Puigdemont en un cap d'Estat i tenir un president a Catalunya?
 
Ara no és important la concreció d'això sinó tenir clara la visió del país que volem i quins valors volem que tingui i quines polítiques ha de tenir. També, recordar que si ens mantenim aquí, voldrà dir que a l'Estat encara hi haurà repressió i persecució.
 
Però és important concretar! Hi ha un sector de gent que ha votat sempre a Esquerra que es pregunta "quina imatge donem al món si perd el President? Potser votaré la seva llista"
 
El President, igual que la consellera, estem en la mateixa situació. I tots mantindrem el nostre compromís.

Aquí us aneu trobant i treballant?

Sí, clar que ens reunim i demostrem que mantenim el compromís i que treballem per buscar els camins per denunciar el que passa a l'Estat.

Com és això de viure a l'exili? Com afecta la família?
 
És complicat. Les primeres setmanes tot va ser molt més intens i dur. Però la gent va venint, ens anem veient com podem. Mantenim bona comunicació, aquí hi ha gent que ens ha ajudat, estem bé. Insisteixo: no volem estar a l'exili, volem tornar com més aviat millor i, mentrestant, ens adaptem i treballarem amb fermesa i valentia i hem de mantenir la connexió i contacte amb la nostra gent de Catalunya per a treballar plegats.

T'informen des de la conselleria d'Agricultura de tot el que està passant? Perquè, clar, en teoria estàs cessada...

Tenim contacte, m'informen del que passa. És obvi que no hi puc incidir en el dia a dia, però mantenim comunicació. Per això és important que hi hagi un govern fort allà i a favor de la República. Han vingut, hem parlat de coses que passen des de l'aplicació del 155: la part més política ha decaigut i no hi ha capacitat, tampoc, d'impulsar polítiques.
 
La Generalitat s'ha convertit en una gestora...

L'únic que fan és complicar-los la vida: més burocràcia, molta més pèrdua de temps, de recursos... van en contra dels interessos dels administrats perquè ho alenteixen tot i frenen que hi hagi actuacions...

És una inspecció constant, no?

Pitjor: una inspecció és per ajudar-te a trobar allò que et faci millorar. Això no és així, és tot el contrari.

Un càstig?

Una manera encoberta d'anar minant i dinamitant la Generalitat. El que volen, en el fons, és recentralitzar i acumular el poder a Madrid.
 
Aquí sorgeix una altra por! Que hi hagi una victòria independentista, hi hagi un govern independentista però la Generalitat intervinguda faci que no es pugui fer res, desgastar els independentistes i cremar a la gent...

Tornem al convenciment i a la fermesa: hem de ser exigents també amb els altres. Ho som amb nosaltres però exigim poc a qui està aplicant el 155 i a preguntar-los què faran si guanyen les opcions que volen tirar endavant la república. Menystindran el mandat de la ciutadania?

Vaja... és molt possible!

Doncs ho haurem de dir clarament i explícitament perquè tot el món ho sàpiga: que un Estat nega l'expressió a la ciutadania o, per contrari, dona suport a la decisió el poble.
 
Però si ja han demostrat que són uns mentiders...! Diran que ho respectaran i després no ho faran!

Doncs ho tornarem a denunciar. Si ja d'entrada donem per fet que ho faran i ens rendim, malament. Hem de combatre i posar en evidència la seva actuació i fer exigir als del 155 què faran ells quan guanyin les opcions independentistes i que ho diguin clarament i públicament.

L'altra por que sorgeix: imaginem que ens quedem al 49,5%, els comuns desdibuixen el plebiscit, i hi hagi un atzucac...

Les opcions que estem a favor de la República, la CUP de l'extrema esquerra, el PDeCAT del centredreta, amb la llista del President, i Esquerra, del centreesquerra, han de fer la feina i anar porta a porta per aplegar als seus i no competir entre nosaltres.

Això és important, amb la campanya, que ja ha començat, hi ha punts en comú i es faran actes en comú...

Sí, he sentit declaracions de l'Artur Mas que no m'han agradat en aquest sentit però...

Bé... vaja! La llista del president no és del Mas...!

El que tots tenim clar és que el 21-D, si volem guanyar, cadascú ha de fer la seva feina i en el seu àmbit ha de guanyar.

Fem una previsió política per acabar. La República al 100% quan la tindrem?

Un dia sense adonar-nos-en, la tindrem.

Ah sí?

Sí, perquè al final, tot són processos. Alliberar-nos del llast de l'Estat no serà d'un dia per un altre. Quan tots els valors republicans estiguin dins el nostre marc mental i a la nostra cultura i ens hàgim desempallegat dels dèficits anquilosats del passat serem plenament una República.




publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
QUATRE BARRES fletxa II*II Republica Catalana II*II
10 de desembre de 2017, 12.00 h





Tens tota la rao Serret, compta amb els gabatxos, son col.laboracionistes
del regim de la gestaPPo.





Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat





EDITORIAL fletxa

Alguns obliden massa aviat l’octubre republicà

Els grans grups de comunicació catalans, malgrat tots els diners rebuts, segueixen insultant els afectats per la repressió i els polítics que volen mantenir la seva aposta per la República. Aquests mitjans intenten que oblidem que més ... Llegir-ne més

publicitat




BLOGS enquestes

Jaume Meneses Jaume Meneses
CARTA ALS TRES PRESIDENTS
Vicenç Plans Vicenç Plans
El dret a decidir, un consens suficient per a la independència (21/6/2018)
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
Garcia Albiol humilia el PSC mentre es carrega el govern de Dolors Sabater a Badalona
Josep Pinyol Josep Pinyol
El Cercle d’Economia ha d’oferir la seva proposta al PP i C’s, no als independentistes
Jordi Matas i Dalmases Jordi Matas i Dalmases
Parlamentarisme embogit
Joan Puig i Cordon Joan Puig i Cordon
Teresa Cunillera, tota una vida dedicada a les clavegueres del PSOE
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
La UE . Un zero a l’esquerra ?
Jordi Vàzquez i Mir Jordi Vàzquez i Mir
Demà neix la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer
publicitat


#xocdetrens fletxa








ELS VÍDEOS fletxa

Les imatges d'una injustícia fruit d'un estat repressor

comentaris








publicitat





publicitat





publicitat



#CATALUNYAusurpada fletxa






logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.