El digital dels que votaran #SíSí. N. 3849. Divendres, 24 de novembre de 2017 22:37 h


directe!cat


acn

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

publicitat


Dilluns, 31 d'agost de 2015 20:35 h

[Ressenya] LA BÈSTIA HUMANA

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
carregant carregant


Comparteix







Etiquetes

Émile Zola

 

Traducció de Josep M. Muñoz Lloret

 

L'Avenç

Barcelona, 2014

326 pàgines

21 €

 

Émile Zola és un dels grans novel·listes francesos. Nascut el 1840 de pare italià i mare francesa, va publicar el seu primer llibre, Contes à Ninon, l'any 1864, un cop ja s'havia nacionalitzat com a ciutadà francés. El nom de Zola es va fer conegut en la seva faceta també de periodista i el seu famós article lapidari de 1898 J'accuse!, en què es posicionava clarament en l'afer Dreyfus que havia saccejat l'opinió pública francesa, amb l'acusació al militar Alfred Dreyfus d'espionatge en favor d'Alemanya. Va ser condemnat amb proves falses i, posteriorment, tot i constatar-se la culpabilitat real d'un altre militar, aquest va ser absolt.

 

Zola es va convertir en el gran teòric del corrent naturalista a través dels textos Le roman expérimental, de l'any 1880 i Les romanciers naturalistes publicat l'any següent. El moviment va tenir un gran èxit a França a la segona meitat del segle XIX. A partir de la idea que la conducta humana està condicionada per l'instint i les passions i ve determinada per la pròpia naturalesa, pels trets hereditaris, Zola crea el gruix de la seva obra agrupada com una sèrie que, sota el títol genèric d'Els Rougon-Macquart s'acompanyava del subtítol  Història natural i social d'una família sota el Segon Imperi. D'aquesta sèrie,el mateix Émile Zona en diria que era "una epopeia pessimista de la naturalesa humana". Les Rougon-Macquart inclou fins a 20 títol, escrits entre 1871 i 1893, entre les que en destaquen les obres Le ventre de París (1874), Nana (1880), o Germinal (1885), a banda d'aquesta La bèstia humana, que de manera precisa ha traduït Josep M. Muñoz per l'editorial L'Avenç.

 

En aquesta obra, Émile Zona s'endinsa en l'ànima humana, les baixes passions, la infidelitat, la venjança, l'assassinat. L'ambient en el que viuen els protagonistes és el món del ferrocarril, en el moment que era el mitjà de transport bàsic i amb el que es construïa una gran nació com la francesa. El maquinista Lantier té un irrefrenable desig i necessitat de matar totes les dones per les que sent una atracció. El control d'aquest desig el sublimina amb la relació que manté amb la seva màquina de tren, a la que cuida, parla i admira, fet que el converteix en un dels millors conductors de la companyia.

 

La vida de Lantier es creua ab la del matrimoni Roubaud. L'afer de la Séverine amb un dels directius de la companyia porta el seu marit, humiliat, a cometre el seu assassinat, preparat i meditat en una vagó d'un tren en marxa. Jacques Lantier ho descobreix i inicia al seu torn una inevitable i passional relació amb la Séverine, tot i la vinculació de gran amistat que té amb la parella. Lantier lluita tant que pot per controlar els seus instints, que l'han convertit i el convertiran de nou en una veritable bèstia humana.

 

A La bèstia humana Zola aconsegueix una veritable trama negra en el microcosmos que conforma el món del ferrocarril, amb les seves pròpies lleis i les relacions laborals, personals i socials que s'estableixen entre els diferents personatges que s'hi mouen, de carboners a directius. Una societat dins la societat, de la que els seus membres els costa molt sortir i relacionar-se amb l'exterior. Els seus carrers està format per les línies dels ferrocarrils, el seu ritme vital es mou al ritme del rellotge  que marca l'hora de sortida i d'arribada dels trens. La seva vida gira al voltant de Le Havre. La precissió en la descripció d'aquest ambient és senzillament meravellosa.

Émile Zola va teixint una xarxa de relacions àmplia, amb personatges diversos que es van incorporant a la trama i als que dibuixa amb precissió de gran cirurgià de la literatura. Són persones, efectivament, condicionades pel seu entorn, pel seu passat i per a totes elles sembla que el destí ja està escrit.

 

La grandesa i perdurabilitat d'aquesta obra és constatable en la seva actual lectura, apassionant, i en les moltes versions cinematogràfiques que se n'han fet, com ho demostra la fotografia que ocupa la portada del llibre, amb una gran Jean Gabin en l'adaptació que en va fer el cineasta Jean Renoir l'any 1938.

 

Ramon Moreno




publicitat



COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

publicitat





publicitat



publicitat



publicitat



VÍDEOS fletxa

Una televisió russa treu les vergonyes al Grupo PRISA i el diari El País

comentaris


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.