El digital dels que votaran #SíSí. N. 3307. Diumenge, 29 de maig de 2016 17:16 h


directe!cat


acn

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

publicitat


Dijous, 28 de gener de 2016 19:45 h

[Ressenya] PER QUÈ HEM GUANYAT

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
carregant carregant


Comparteix







Etiquetes

Francesc-Marc Álvaro

 

Editorial Comanegra

Barcelona, 2015

272 pàgines

16,00 €

 

Catalunya viu uns temps d'alt voltatge polític. La societat catalana ha decidit posar rumb cap a la independència i els temps es mouen a aquest ritme. Les darreres eleccions del 27 de setembre i la proclamació del nou President de la Generalitat Carles Puigdemont, són el final d'un capítol que es va iniciar amb les eleccions municipals del 24 de maig i va culminar el 27 de setembre amb les eleccions nacionals, eleccions que van sacsejar el mapa polític del país i va posar les peces en un ordre diferent al que hi havia fins llavors.

 

La història del procés, des del punt de vista periodístic, té un testimoni d'excepció en la persona del Francesc-Marc Álvaro. Des de les pàgines d'opinió de La Vanguardia i també amb les seves columnes mensuals a Serra d'Or, Álvaro ha anat explicant el dia a dia polític des del punt de vista de l'observador privilegiat i analític, ben documentat i ben informat, lluny, per tant, de la majoria d'opinadors banals i superficials que ocupen predominats espais als mitjans.

 

El periodisme d'opinió és un ofici de llarga tradició. Com dia Lluís Foix, els periodistes redacten "els esborranys de la història", i així ha de ser interpretat aquest Per què hem guanyat. A partir dels apunts al seu bloc de notes, Francesc-Marc Álvaro ens apropa el dia a dia de la política catalana entre les eleccions municipals del maig i les nacionals del setembre, aquells "127 dies que van canviar Catalunya".

 

Com dèiem el seu punt de vista és el d'analista de la societat política. En aquest sentit i en tant que periodista, pels apunts del dietari hi circulen els fets sabuts, els evidents, els publicats.. però també d'altres que no són a l'abast del gran públic: opinions d'actors dels procés (que no cal que siguin identificats públicament), estats d'ànim als si de les forces polítiques, dubtes, negociacions, renúncies, intencions més o menys públiques, en fi, aquelles circumstàncies que porten a la presa de decisions i que van portar a culminar amb èxit el procés. En definitiva, el que el mateix Álvaro anomena "la cuina".

 

Álvaro no amaga les seves filies (el món convergent en general) ni les seves fòbies ben enteses (tot el que estigui més enllà d'Esquerra, inclòs el partit de Junqueras), però el seu text és generós amb tothom i sap reconèixer i posar en valor els esforços que uns i altres han fet per tal de portar a bon port el procés. Tanmateix el primer reconeixement és per al President Mas, que va eixamplar els marges de l'independentisme. I també al llibre hi veiem les reflexions acurades sobres el paper d'ERC, dels nous catalans d'entitats diverses com Súmate; i també, i de manera especial, posa l'accent en el paper de la societat civil, que ha estat la garant que tot plegat no s'aturés ni descarrilés per personalismes partidistes.

 

La gran virtut del llibre és que Francesc-Marc Álvaro ens dona la suficient perspectiva de com ha anat tot plegat. El procés ha estat un moviment polièdric amb diverses cares que ell ens mostra en les diferents entrades del llibre. L'altra virtut important és que malgrat la primera voluntat periodística de deixar escrit com ha anat tot, a partir de la seva visió personal, amb els seu dietari de notes, ens ofereix material per a la reflexió. En un moment d'immediatesa de les comunicacions i de missatges escrits amb la condensació d'un eslògan, es bo tenir un feix de papers que ens permeti pensar, reflexionar, exercir la crítica, rebutjar (perquè no) les opinions de l'escriptor, per a conformar la nostra pròpia opinió.

 

La part final part del llibre aplega alguns dels articles sobre aquest període de temps tan marcadament apassionant que Álvaro ha publicat als mitjans La Vanguardia i Serra d'Or. Els llenguatges són evidentment diferents pel tipus de mitjà on es publicaven: el dia a dia d'un diari i l'espai més tranquil i reflexiu d'una revista mensual, però també ens permeten fer-nos una idea global de com respirava la política catalana el seu dia a dia.

 

I finalment, tot el llibre ens permet fer-nos una idea de l'ofici (a voltes desconegut per la banalització a la que ens volen sotmesos) de periodista: de les notes de la seva llibreta i la seva activitat de xerrades, lectures, recerca de la informació, que conformen la primera part de dietari, a l'article publicat, acabat i llest per a ser llegit i analitzat.

 

Ramon Moreno



lectures 773 lectures comentaris Comenta-ho

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

publicitat





publicitat



publicitat



publicitat




logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.