directe ! a La República. N. 4057. Dimecres, 20 de juny de 2018 09:30 h


directe!cat


acn

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

publicitat


Dissabte, 10 de març de 2018 19:55 h

[Entrevista] MARIA SEMPERE: “Busquem històries interessants, que ens facin reflexionar sobre el món que ens envolta que ens ajudin a comprendre'l una mica més”.

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
carregant carregant


Comparteix







Etiquetes
Maria Sempere és editora d’Editorial Les Hores, un projecte que va crear amb Manel Gómez i que ja compta al seu catàleg amb set títols amb l’excel·lència narrativa com a característica distintiva. La novel·la de Benedict Wells Del final de la soledat, és un dels millors llibres publicats a casa nostra els darrers temps. La Maria ens parla de l’editorial i dels seus projectes immediats.
 
Com i perquè neix Editorial Les Hores?
 
La nostra passió per la literatura i els llibres és l'element principal que ens va moure a crear l'Editorial. La voluntat de treballar en allò que ens apassionava va ser l'element clau que ens va fer plantejar-nos realment la possibilitat de crear una nova editorial. A partir d'aquí vam fer un estudi de l'evolució del sector en els darrers anys i de la línia editorial dels segells ja existents. Vam mantenir reunions amb editors, escriptors i agents, traductors, correctors  i llibreters  i vam obtenir informació fonamental per a entendre el funcionalment del sector i la seva estructura de costos. Vam fer el pla de negoci per constatar el que molts ens deien, que és un sector difícil, amb unes estructures de costos molt determinades i amb un volum de vendes discret. Però vam decidir llançar-nos-hi, els darrers anys hi ha hagut un increment modest però constant de les vendes i vèiem com d'altres editorials de la nostra dimensió s'havien consolidat en el mercat, volíem intentar-ho!
 
El nom?
 
El nom de l’editorial Les Hores pren el títol del Premi Pulitzer i el PEN Award atorgat a Michael Cunningham el 1999 per The Hours, inspirat en la vida de Virginia Woolf i en el llibre La Senyora Dalloway, del qual després se’n va fer una pel·lícula. Aquesta obra evoca el tipus de literatura que volem publicar, pel seu caràcter intimista i reflexiva, marcada per la quotidianitat i preocupada per la complexitat i alhora senzillesa del passar imparable de les hores.
 
També ens agradava que  fos el títol d’un dels llibres de Josep Pla, Les Hores, en que a partir d’una recopilació d’articles fa un passeig per diversos esdeveniments socials, quotidians, i atmosfèrics  que se succeeixen al llarg d’un any fent un seguiment de dates rellevants del nostre calendari. L’atenció als detalls del dia a dia, als canvis de l’entorn i les reflexions sobre el pas del temps que recull aquesta obra ens suggeria aquella necessitat d’estar present en  l’avui perquè el temps no se’ns escapi, perquè aprenguem a gaudir-lo i el visquem plenament.
 
Volem que aquesta sigui l’essència dels nostres títols. I, precisament, el que busquin els nostres lectors en els nostres llibres.
 
Quina línia editorial us marqueu?
 
L'Editorial neix amb la voluntat de publicar narrativa de ficció en llengua catalana.  Volem contribuir a enriquir la literatura catalana amb la publicació d’autors d’avantguarda, tan catalans com estrangers i també publicar autors estrangers consolidats però que encara no poden ser llegits en català. Un dels nostres darrers títols, Lucy de Jamaica Kincaid seria un d'aquests exemples. Quan vam fer l'estudi de les editorials que publiquen en català ens va semblar que no hi havia cap editorial clarament posicionada en la literatura que a nosaltres ens interessa, la que parla dels temes quotidians, de les relacions humanes, del pas del temps, de la vida, dels temes eterns...hi ha diverses editorials que publiquen obres en aquest àmbit però aquestes també publiquen altres temàtiques. La nostra voluntat es editar títols per a lectors oberts a narratives més lliures o a interpretacions o punts de vista no sempre tan habituals, lectors amb ganes d’escoltar altres veus i possibilitats, lectors que  es deixin sorprendre i emocionar amb els nostres títols.
 
Us centreu en les traduccions, perquè?
 
De moment hem publicat traduccions d'autors estrangers, tanmateix, la nostra voluntat és la de publicar també escriptors que escriguin en llengua catalana. Hem començat a rebre algun manuscrit, els estem llegint, esperem trobar una proposta que encaixi amb la nostra línia editorial.
 
Tanmateix també pensem que hi ha autors estrangers molt rellevants que seria interessant que poguéssim llegir en llengua catalana. Actualment un 16% de les publicacions en català són traduccions, pensem que hi ha marge per seguir trobant propostes atractives que enriqueixin les publicacions en català.
 
En quins dominis lingüístics centreu la vostra mirada per a fer-ne les traduccions? De fet, els vostres autors i autores es situen arreu del món: suecs, noruecs, alemanys, canadencs...
 
Busquem històries interessants, que ens facin reflexionar sobre el món que ens envolta que ens ajudin a comprendre'l una mica més. Per tant, no busquem títols en dominis lingüístics concrets, busquem bones històries amb perspectives originals, en els idiomes que hagin estat escrites... buscarem bons traductors de la llengua que calgui.
 
En el vostre cas, el nivell de les traduccions ha de ser molt important...
 
Els editors amb qui vam parlar abans de llançar-nos en aquest projecte ja ens van insistir en la importància del traductor per tal d'assegurar una bona qualitat del text en català. Ens ho van dir i sense cap dubte ho hem pogut constatar amb les nostres primeres publicacions. El traductor no només ha de conèixer la llengua de l'idioma des del que tradueix i la llengua a la que tradueix, el català en aquest cas, sinó que també he de conèixer la cultura d'aquell país per tal de fer-nos arribar matisos que d'altra banda ens passarien desapercebuts. És una feina difícil i malauradament no té el reconeixement que mereixeria.
 
A Catalunya, precisament, sempre hi ha hagut excel·lents traductors...
 
Sí, sortosament comptem amb traductors excel·lents, en aquest sentit nosaltres ens hem deixat assessorar per d'altres editors i busquem sempre col·laborar amb traductors amb una trajectòria consolidada.
 
Potser que un fil característic dels vostres llibres sigui un relat intimista i personal?
 
Aquesta seria la característica comú als nostres títols, allò pel que volem que els lectors ens identifiquin. Volem compartir llibres d’aquells que sens dubte deixen una empremta, d’aquells que t’omplen d’alguna cosa, sigui subtil o transformadora: una reflexió, una bona història, un bon personatge. Llibres que ens permetin comprendre una mica més la realitat que ens envolta. Relats que ens parlin de les qüestions eternes al voltant de l’individu, els mons interiors i les relacions humanes,  però que també ens parlin sobre la societat i el món d’avui.
 
El panorama editorial català s'està movent els darrers anys amb l'aparició de nous i petits segells amb una clara marca de qualitat en els seus llibres, més que no pas de quantitat. Com ho veus?
 
Penso que és una bona notícia que hi hagi segells nous independents que dinamitzin el sector mitjançant publicacions de qualitat i que  aportin propostes originals i transgressores al panorama literari existent. L'any passat algunes editorials noves celebraven el seu cinquè aniversari (Raig Verd, Periscopi, Males Herbes), només podem celebrar-ho, confirma que hi havia espais en el sector que no estaven coberts. Les editorials amb una estructura de costos mínima i molt controlada poden publicar títols més arriscats perquè el volum de vendes que necessiten per fer-los rendibles és relativament petit, es pot assolir. Les editorials mitjanes i grans, amb una estructura de costos més carregada, necessiten un important volum de vendes per fer viable el seu negoci, per tant es focalitzen més a publicar títols amb un públic més ampli, que també és important que existeixi, i per tant les seves propostes són menys agosarades. Penso que totes les propostes tenen cabuda perquè l'objectiu és el mateix, fomentar la lectura i aconseguir més lectors, pensem que la literatura fa conèixer d'altres perspectives, fa créixer l'esperit crític dels lectors, permet qüestionar-nos la realitat de que ens envolta i a aquest objectiu tots hi contribuïm
 
 
Quins són els vostres llibres per a un futur immediat?
 
Estem molt contents d'haver publicat Lucy de Jamaica Kincaid, traduït per Carme Geronès. Jamaica Kincaid és una autora amb un ampli reconeixement internacional, ha publicat 9 novel·les  i ha guanyat premis tan reconeguts com el Prix Fèmina estranger i l’American Book Award, entre altres. El seu nom, de fet, és un dels que sonen a les travesses pel premi Nobel de Literatura. Aquesta autora, és una autora d’aquelles que considerem que per la seva vàlua havien d’estar publicades en llengua catalana, la trobareu en castellà, però en català som els primers a publicar-la. Lucy, ens explica les vivències i pensaments d’una adolescent caribenya que arriba als Estats Units als anys 70, per treballar d’au-pair a casa d’una família de classe mitjana. Tot és nou per a ella: el clima, les relacions humanes, l’entorn. En Lewis, la Mariah i les seves quatre filles són una família gairebé perfecta: guapos, rics i aparentment feliços. Tot i així, la Lucy començarà a trobar esquerdes en la seva impecable façana, revisarà les suposicions i veritats del seu nou entorn, i les compararà amb la realitat del seu país d’origen.
 
I properament arribarà a les llibreries Vam ser nosaltres, escrita per una jove escriptora nascuda a l’Iran, però que de petita va emigrar amb els seus pares a Suècia. Golnaz Hashemzadeh Bonde escriu en suec i la seva novel.la ha estat traduïda per Meritxell Salvany al català. Els drets de traducció d’aquesta novel·la s’han venut a 24 llengües.
 
Vam ser nosaltres, ens explica la història d’una dona en la Suècia actual que a gairebé cinquanta anys rep el diagnòstic de càncer. La notícia fa que s’hagi d’encarar a la lluita contra la mort i en aquest procés reviurà els temps passats.
 
La Nahid recordarà la seva infantesa a l’Iran, com va conèixer i es va enamorar d’en Masood a la universitat, i com van lluitar per la llibertat en la revolució de l’Iran de 1979. La revolució de l’Iran va iniciar-se com un moviment marxista però va esdevenir un moviment islamista, amb la victòria de l'Aiatol·là  Khomeini el 1979. Per això, la parella va haver de fugir cap a Suècia, per no perdre-ho tot i donar un futur en llibertat a l’Aram, la seva filla nounada.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967
 
 


publicitat



COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

publicitat





publicitat



publicitat



publicitat



VÍDEOS fletxa

Les imatges d'una injustícia fruit d'un estat repressor

comentaris


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.