Quan la història contemporània no era encara una disciplina estesa i dominant a les universitats, i els historia­dors espanyols, Vicens inclòs, tot just començaven a establir dèbils i subordinades relacions culturals amb el continent, un col·lega italià, per encàrrec d'un editor gairebé desconegut, Marzorati, va convidar Jaume Vicens a participar en un projecte majestuós: una nova història contemporània d'Europa. Acceptada la proposta, a despit de la seva salut, Vicens redactà en poc més de mig any un text il·lusionant i valent, completament sincer, i l'anuncià a algun dels seus amics i corresponsals com el millor que mai havia fet, la seva obra culminant. La dificultosa edició d'un projecte colossal va retardar la publicació dels llibres fins als últims mesos de la seva vida. Avui, el Vicens de Marzorati s'erigeix davant nostre com un monument. Una obra que iniciava el viratge definitiu del mestre cap a un nou món, tot just albirat.