El digital dels que votaran Sí. N. 1769. Dimecres, 22 de febrer de 2012 21:23 h

directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat


acn

Dilluns, 7 de juny de 2010 05:00 h

Barres i estrelles

Com cada matí, l’Alfons es va despertar a les set en punt amb RAC-1. Encara era fosc al carrer, tot i que sentia de lluny, a través dels vidres dobles, el soroll dels cotxes i els autobusos. Va pensar que la seva vida havia estat molt privilegiada, però immediatament va repensar que realment s’ho havia hagut de treballar. Després de fer el ronso una estona al llit (com li agradava el tacte del llençols!) tot escoltant el Basté, finalment es va alçar i es va fer un cafè carregat. Impacient i hiperactiu com era, va continuar escoltant la ràdio mentre posava el programa del Cuní: aquell matí la seva amiga i companya de fatigues Elisenda Paluzié seria a la tertúlia, i no s’ho volia perdre perquè sabia que després ella li enviaria un sms preguntant-li què tal ho havia fet. Llegir-ne més



lectures 24947 lectures comentari 30 comentaris
enviar article Enviar

Dimarts, 8 de juny de 2010 05:00 h

Fets, no paraules

Joan Saura estava discutint acaloradament amb Joan Boada quan va entrar l’intendent, molt atabalat i esbufegant. Tants anys fora de la primera línia li havien provocat un cert sobrepès i una notable falta d’agilitat. Sense dubte, amb en Pomés al departament tothom estava més en forma. 'Han disparat contra el López Tena aquest matí', va dir. 'Mare de Déu!', va cridar en Boada, no podent evitar que se li escapés una expressió mal vista pel comitè central del PSUC. 'Està viu?', preguntà el conseller de Relacions Institucionals i Participació (RIP, unes males sigles per un dia com aquell). Llegir-ne més



lectures 10179 lectures comentari 6 comentaris
enviar article Enviar

Dimecres, 9 de juny de 2010 05:00 h

Un mirall de la Hello Kitty

El Toni i el Christian van arribar a la caseta a l’hora convinguda. Al Rafa encara li tremolava la mà i no parava de fumar Ducados, la marca que a casa sempre s’havia fumat. Mentre posaven llet a escalfar per fer-se un Nescafé, van sentir el motoràs del cotxe tunejat del Víctor. El molt ruc venia amb la Vane, la seva darrera nòvia, i això que li havien dit que la cosa era molt secreta i que s’havien d’extremar les mesures de seguretat. Però en Víctor era així: quan li deien que es portés bé acabava a cops de puny, quan veia passar una mossa li deixava anar una impertinència i quan era petit robava duros del bolso de la seva mare. Llegir-ne més



lectures 7703 lectures comentari 4 comentaris
enviar article Enviar

publicitat

Dijous, 10 de juny de 2010 05:00 h

Korean Air

L'Héctor López Bofill vivia aliè a la mort del seu company del CES perquè estava volant en un avió de Korean Air. Dins la cabina feia fred i fora fosquejava. Aquests viatges eren cada vegada més emprenyadors, però sabia que mai no els podria evitar, de manera que intentava posar-hi bona cara. Ara sobrevolaven Turquia o el Kurdistan, des de tan amunt costava de dir. L’Héctor aprofitava les llargues hores de vol i les escales (Barcelona no era un hub internacional i havia de fer un canvi a Munich) per treballar amb el portàtil. Llegir-ne més



lectures 6483 lectures comentari 3 comentaris
enviar article Enviar

Divendres, 11 de juny de 2010 05:00 h

L'home tranquil

L’inspector Juanjo Martínez era un agent veterà i intel·ligent. Havia anat pujant dins del cos amb paciència i abnegació, sense connexions partidistes i sempre al marge dels sindicats policials. Tenia les seves opinions, lògicament, però mai no les expressava públicament. Era un culer de pedra picada, però el Laporta no li acabava de fer el pes. No era ni catalanista ni espanyolista, no era de dretes ni d'esquerres, no escoltava ni Catalunya Ràdio ni RAC-1 i havia votat diverses opcions durant la seva vida, algunes contradictòries. Llegir-ne més



lectures 6849 lectures comentari 3 comentaris
enviar article Enviar

Dilluns, 14 de juny de 2010 05:00 h

La Zona Hermètica

El director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) estava llegint, al recull de premsa, un article d’Enric Juliana sobre un toro que parlava. Encara que fos dilluns, després de dinar sortiria cap a la seva casa de la 'sierra' per passar-se el vespre netejant les seves medalles i condecoracions, sobretot la Creu del Mèrit Militar de Bulgària i el Gran Cordó del Wissam Al Askari, que encara hores d’ara no sabia per quins set sous li havien atorgat. 'Menudo espía estoy hecho, me dan premios y no sé por qué', va dir-se. Llegir-ne més



lectures 6530 lectures comentari Un comentari
enviar article Enviar

publicitat

Dimarts, 15 de juny de 2010 05:00 h

Assemblea sediciosa

La mort del López Tena deixava el moviment de les consultes, i el sobiranisme nacional, en estat de xoc. Després de dos dies de capella ardent a la seu de CES, el funeral havia aplegat una gernació a Santa Maria del Mar. Milers de persones, grans i petits, havien acabat la cerimònia cantant Els Segadors a viva veu i cridant consignes independentistes. El conseller Saura havia estat escridassat i la consellera Tura havia hagut de sortir per la sagristia. L’espavilat alcalde d’Arenys de Munt ja li havia dedicat un carrer i fins i tot s’havia obert una pàgina al Facebook demanant que el dia de l’atemptat fos festiu oficial per sempre més en senyal de dol. Llegir-ne més



lectures 7670 lectures comentari 7 comentaris
enviar article Enviar

Dimecres, 16 de juny de 2010 05:00 h

Remember when

L'aire condicionat mai no havia acabat de funcionar prou bé a Egara, nom amb el qual tothom coneixia el Complex Central dels Mossos d’Esquadra, situat a cavall de Sabadell i Terrassa. La darrera vegada que havien intentat fer venir uns tècnics no havia estat possible perquè el propietari de l’empresa de reparacions formava part de Sabadell Decideix i s’havia passat dues setmanes centrat en la consulta. De manera que l’inspector Martínez suava ostensiblement mentre es dirigia al despatx de l’intendent. Llegir-ne més



lectures 6531 lectures comentari 6 comentaris
enviar article Enviar

Dijous, 17 de juny de 2010 05:00 h

Pèsols ofegats

Que Jordi Barbeta fos de l'Espanyol no el convertia necessàriament en una persona antibarcelonista, com altres pericos impenitents de la capital. Allò que el feia peculiar del tot és que tingués simpatia per Joan Laporta malgrat que l’encara president blaugrana havia tensat al màxim les relacions amb l'equip petit de la ciutat. Tampoc és que fos un perico militant. Senzillament, a casa seva sempre s'havia estat perico i això es duia a la sang. Tot això li rondava pel cap mentre devorava els pèsols del Maresme ofegats amb botifarra blanca i negra que li acabava de dur el senyor Monje. Llegir-ne més



lectures 6110 lectures comentari 5 comentaris
enviar article Enviar

publicitat

Divendres, 18 de juny de 2010 05:00 h

Una kawasaki i un subfusell

Sabien, gràcies a les previsions en obert d’Europa Press, que el vicepresident Carod-Rovira tenia un acte amb el cos diplomàtic destinat a Barcelona. Seria al vespre, al Palau de Pedralbes. També imaginaven que, després de l’acte, el cotxe oficial enfilaria el camí de Tarragona, on el vicepresident vivia des de sempre. De manera que el pla, aquesta vegada, seria molt audaç. El Toni portaria la seva moto, una Kawasaki Ninja, i el Christian aniria 'de paquet'. La moto esperaria al costat del Ribelinos i seguiria el cotxe del vicepresident quan abandonés el Palau de Pedralbes. Llegir-ne més



lectures 6801 lectures comentari 8 comentaris
enviar article Enviar

Dilluns, 21 de juny de 2010 05:00 h

Trabucaire1714

Toni Bolaño va sortir molt cansat de la tertúlia del Ramon Miravitlles a COM Ràdio. Jugar a casa sempre era més fàcil, però al final també es feia avorrit. A més, havia tingut un dia de mil dimonis. Va enfilar-se damunt del seu cotxe i va posar RAC-105. Es va descorbatar, va sortir del recinte de la Maternitat, va passar pel costat del Camp Nou i es va dirigir ràpidament a buscar la ronda per anar a casa seva.

Mentre conduïa distretament, va pensar en la situació política, que se’ls escapava de les mans. Llegir-ne més



lectures 5645 lectures comentari 3 comentaris
enviar article Enviar

Dimarts, 22 de juny de 2010 05:00 h

Vicent i Vicent

La nova redacció de Vilaweb del carrer Ferlandina havia quedat molt bé, però des del dia que hi havien arribat Vicent Partal considerava que la cuineta o era massa petita o els seus treballadors hi anaven massa sovint. Sempre la veia atapeïda de gent preparant-se tota mena de tes o cafès. 'Ja els espavilaria, ja', pensava sempre. Va passar-hi pel costat i va sortir al carrer. Anava a Catalunya Ràdio a l'Oracle, amb el seu amic Xavier Graset, on es faria l’enèsima tertúlia abrandada sobre les conseqüències de l'assassinat del López Tena. Llegir-ne més



lectures 6377 lectures comentari 4 comentaris
enviar article Enviar

Dimecres, 23 de juny de 2010 05:00 h

Records d'Oklahoma

Veia el cel gris i la pluja que queia a través dels vidres blindats de la finestra del seu despatx. El dia grisot era un mirall perfecte del seu estat d’ànim. La mort del Christian en un accident de moto als afores de Barcelona l'havia deixat estabornit. L'agent era el contacte únic i directe amb la cèl·lula i ara el CNI s'havia quedat sense enllaç amb el grup. La frase 'los más paletos y más fachas de la zona' li tornava a la memòria ara i adés, i cada vegada suava més. L'escamot estava fora de control. Llegir-ne més



lectures 3645 lectures comentari Comenta-ho
enviar article Enviar

Dijous, 24 de juny de 2010 05:00 h

Un sms a Can Barça

A la seu del Futbol Club Barcelona, el president Laporta i alguns col·laboradors comentaven la jugada. Els quedaven pocs dies en aquells despatxos, a no ser que alguns fossin ratificats per la nova junta blaugrana, cosa més que improbable. El director general Joan Oliver estava especialment neguitós i la intenció de Laporta de participar en una candidatura a les eleccions encara el feia emprenyar més. També hi eren en Vicent Sanchis i en Jordi Finestres. El primer a disparar va ser l'Oliver. Llegir-ne més



lectures 5924 lectures comentari 7 comentaris
enviar article Enviar

Divendres, 25 de juny de 2010 05:00 h

Ultimàtum

El conseller Joan Saura, informat pels Mossos d'Esquadra del segrest de la Pilar Rahola, va trucar ràpidament al president de la Generalitat per alertar-lo. 'Només hi parlo per donar-li notícies escabroses', va pensar el polític d'esquerres de debò mentre esperava que li passessin el president tot escoltant la musiqueta de Titànic. Però aquesta vegada i per primera vegada en molts anys, José Montilla va notar una certa acceleració del pols: 'Joder! I per què coi han volgut segrestar l’exalcaldessa de Barcelona?'

- No president, només era regidora i ja fa temps que va plegar. Llegir-ne més



lectures 5976 lectures comentari 2 comentaris
enviar article Enviar

Dilluns, 28 de juny de 2010 05:00 h

El clan dels calabresos

A la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya es respirava un ambient enrarit. Totes les enquestes indicaven que el partit ho passaria malament a les eleccions, si bé es percebia que s’havia tocat fons i fins i tot hi havia indicis que la situació podia començar a canviar. Joan Puigcercós estava arrepapat al sofà del seu despatx llegint el Regió7 perquè hi sortia l’alcalde de Santa Maria d’Oló, el republicà i amic seu Ramon Vilar. Allà, Esquerra hi tenia set regidors i CiU només dos. Llegir-ne més



lectures 4709 lectures comentari 4 comentaris
enviar article Enviar

Dimarts, 29 de juny de 2010 05:00 h

Un interès poc habitual

L’inspector Martínez va arribar a casa fet una piltrafa. Les seves investigacions no havien dut a res concret i el segrest de la Rahola ho havia acabat d’enfonsar tot. El Delort, histèric, havia unificat les dues investigacions en una de sola i havia designat l’inspectora Berta Alós per a conduir-la. Era una bona professional, però era força més jove que ell i això el treia de polleguera. Els seus dies de glòria havien passat i els joves tigres li passaven al davant. Això sí, ell seria el segon de l’equip, de manera que no l’havien acabat d’arraconar del tot. Llegir-ne més



lectures 4373 lectures comentari 2 comentaris
enviar article Enviar

Dimecres, 30 de juny de 2010 05:00 h

Tres trets

L’inspector Martínez va frenar la seva moto quan va veure que el cotxe s’aturava davant d’una caseta situada en una zona de cultius i descampats. La Vane i el conductor van sortir del vehicle i van entrar a la petita construcció. L’endemà a la tarda havia seguit la seva filla des que havia sortit de l’institut perquè intuïa que sabia alguna cosa important i, a fi de comptes, tampoc no tenia altres pistes. Des de la distància, va veure com s’esperava en una cantonada fins que un cotxe tunejat la passava a recollir. Llegir-ne més



lectures 4431 lectures comentari 2 comentaris
enviar article Enviar

Dijous, 1 de juliol de 2010 05:00 h

Capella ardent

La capella ardent per l’inspector Martínez havia quedat col·locada al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. El taüt, cobert amb una senyera, estava vetllat per una guàrdia d’honor i centenars de persones hi anaven passant per retre-li homenatge. El president de la Generalitat i molts consellers també hi eren, per consolar la vídua i la filla, i de retruc per penjar-se la medalla en nom dels Mossos d'Esquadra, cos que havia estat posat a la picota per la premsa espanyola de Madrid i de Barcelona per la seva falta d’eficàcia. Llegir-ne més



lectures 4653 lectures comentari Comenta-ho
enviar article Enviar

Divendres, 2 de juliol de 2010 05:00 h

La lluita continua · Darrer capítol

L’Arnau va sortir de la benzinera del RACC de la Diagonal, on treballava, a les vuit del vespre. Feia una calor de mil dimonis però hi posava bona cara. Havia acabat el tercer curs d’Enginyeria Industrial a la UPC i dedicaria tot l’estiu a treballar perquè al setembre volia marxar a viure fora de casa dels pares, una família acomodada i convergent de les Corts. No era només que volgués dormir amb la Clàudia quan volguessin, sinó que amb el seu pare les coses no eren fàcils. Era el clàssic català que parlava en castellà a la primera de canvi, que no volia la independència per no perdre els quatre clientets que la seva empresa tenia a Múrcia i Alacant i que, a sobre, havia votat el Benedito a les eleccions del Barça, que era el candidat fàcil per evitar mullar-se entre Laporta i Rosell. Llegir-ne més



lectures 6765 lectures comentari 10 comentaris
enviar article Enviar


publicitat


CAPÍTOLS

  1. Barres i estrelles
  2. Fets, no paraules
  3. Un mirall de la Hello Kitty
  4. Korean Air
  5. L'home tranquil
  6. La Zona Hermètica
  7. Assemblea sediciosa
  8. Remember when
  9. Pèsols ofegats
  10. Una kawasaki i un subfusell
  11. Trabucaire1714
  12. Vicent i Vicent
  13. Records d'Oklahoma
  14. Un sms a Can Barça
  15. Ultimàtum
  16. El clan dels calabresos
  17. Un interès poc habitual
  18. Tres trets
  19. Capella ardent
  20. La lluita continua · Darrer capítol

El dia que van matar López Tena

Entre el dilluns 7 de juny i el divendres 2 de juliol podreu llegir en aquest espai la novel·la de política-ficció per capítols El dia que van matar López Tena, l'opera prima de Jofre Mislata.

Prenent com a base les vicissituds i els protagonistes actuals de la política catalana en general i l'independentisme en particular, El dia que van matar López Tena anirà construint dia a dia una història que barreja a parts iguals conspiracions polítiques, relacions tèrboles, corrupteles policials i interessos mediàtics inconfessables.

La novel·la, que ara per ara té un final obert, s'anirà modulant amb el pas dels dies a mida que els seus lectors la vagin comentant, esdevenint així la primera novel·la de política-ficció 2.0 de la literatura catalana.

Així mateix, l'obra de Mislata s'emmarca en l'ínfima tradició catalana de novel·les de política-ficció que prenen com a base uns fets i personatges reals per anar construint una història que acaba diferint notablement de la realitat, tres bons exponents de la qual són Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho, El dia que va morir el president, d'Anna Grau, i L'última carta de Companys, de Toni Soler.

Per contactar amb l'autor: eldiaquevanmatar@gmail.com.

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.