Barres i estrelles

Com cada matí, l’Alfons es va despertar a les set en punt amb RAC-1. Encara era fosc al carrer, tot i que sentia de lluny, a través dels vidres dobles, el soroll dels cotxes i els autobusos. Va pensar que la seva vida havia estat molt privilegiada, però immediatament va repensar que realment s’ho havia hagut de treballar. Després de fer el ronso una estona al llit (com li agradava el tacte del llençols!) tot escoltant el Basté, finalment es va alçar i es va fer un cafè carregat. Impacient i hiperactiu com era, va continuar escoltant la ràdio mentre posava el programa del Cuní: aquell matí la seva amiga i companya de fatigues Elisenda Paluzié seria a la tertúlia, i no s’ho volia perdre perquè sabia que després ella li enviaria un sms preguntant-li què tal ho havia fet. Va somriure maliciosament mentre pensava que encara que no la veiés li respondria amb un 'molt bé, te’ls has menjat amb patates'.

Es va dutxar ràpidament i després de fer dues trucades (una al David Madí i una altra al Roger Albinyana, en un cas per rebre consell i en l’altre per donar-ne) es va vestir i va triar una bona corbata de la seva col·lecció. 'Tantes corbates que té el Josep Bargalló, i que desaprofitades que les té', va lamentar. Va sortir de casa, va baixar les escales a peu per fer una mica d’exercici i va sortir al carrer, davant dels Jardinets de Gràcia. Com feia cada dia, va dirigir-se de seguida a la Granja Sant Jordi, a la cantonada, on li agradava llegir els diaris tot fent un segon cafè i una ensaïmada. Sempre li quedaven els morros emblanquinats, i a vegades havia arribat al CES o a CDC sense netejar-se’ls, cosa que odiava.

Va agafar El Periódico i va anar de pet a la vinyeta del Ferreres. Aquell dia feia broma de Convergència. 'Quin cabrit', pensà mentre clavava queixalada a l’ensaïmada. La lectura i l’esmorzar el tenien absort a la barra, de manera que no s’assabentà de res del que passà immediatament. Un noi alt, amb anorak marró cordat fins a la gargamella, ulleres de sol i una gorra negra entrà al local. S’acostà a López Tena per darrere i va treure una pistola. Primer disparà un tret que el tocà al clatell. Just quan el seu cos tocava el terra, li disparà un segon tret.

Havien matat Alfons López Tena.