Fets, no paraules

Joan Saura estava discutint acaloradament amb Joan Boada quan va entrar l’intendent, molt atabalat i esbufegant. Tants anys fora de la primera línia li havien provocat un cert sobrepès i una notable falta d’agilitat. Sense dubte, amb en Pomés al departament tothom estava més en forma. 'Han disparat contra el López Tena aquest matí', va dir. 'Mare de Déu!', va cridar en Boada, no podent evitar que se li escapés una expressió mal vista pel comitè central del PSUC. 'Està viu?', preguntà el conseller de Relacions Institucionals i Participació (RIP, unes males sigles per un dia com aquell). 'No, ha mort a l’acte', digué l’intendent.

Saura va trucar immediatament al president de la Generalitat. José Montilla va entomar la notícia amb serenor: 'Qui és aquest López Tena?'

- Ostres President! Un convergent que era del Consell General del Poder Judicial i que ara és un dels líders del sobiranisme! Segur que l’has vist mil vegades a la tele o als diaris.

- No es deia López de Lerma?

Saura va deixar-ho estar i després de fer-li entendre la gravetat de la situació va fer diverses trucades més: a Artur Mas, a Joan Puigcercós i a Miquel Iceta. També al ministre Rubalcaba. Va deixar que fos Boada qui informés l’Alícia Sánchez Camacho i Ernest Benach, i ningú no va pensar a trucar Albert Rivera. Després va reunir-se amb el comandament operatiu dels Mossos d’Esquadra. En plena reunió va rebre un sms d’Imma Mayol: 'Et va bé sopar amb els Ribó?'. 'No crec que pugui, han matat el López Tena i anem de bòlit', respongué secament. En el fons del fons, agraïa no haver d’anar a can Ribó: des que era Síndic de Greuges estava molt pesat i res no li semblava bé.

A mitja reunió va entrar un subaltern, que duia un pin amb la frase 'No a la retallada salarial de ZP', amb un transistor amb Catalunya Informació sintonitzada. Els butlletins anaven plens amb la informació de l’assassinat, amb una notícia de darrera hora: un desconegut Frente Español de Combate reivindicava la mort de López Tena i amenaçava amb més atemptats.