Un mirall de la Hello Kitty

El Toni i el Christian van arribar a la caseta a l’hora convinguda. Al Rafa encara li tremolava la mà i no parava de fumar Ducados, la marca que a casa sempre s’havia fumat. Mentre posaven llet a escalfar per fer-se un Nescafé, van sentir el motoràs del cotxe tunejat del Víctor. El molt ruc venia amb la Vane, la seva darrera nòvia, i això que li havien dit que la cosa era molt secreta i que s’havien d’extremar les mesures de seguretat. Però en Víctor era així: quan li deien que es portés bé acabava a cops de puny, quan veia passar una mossa li deixava anar una impertinència i quan era petit robava duros del bolso de la seva mare. El Víctor era el Víctor. 'Yo soy asín', deia tot cofoi.

- Joder, la radio lo está diciendo todo el rato – va dir en Víctor tot just entrar.

- Ha sido increíble, todavía no me lo creo. Ha sido un pis-pas, como habíamos planeado. Entrar y pim pam – va fer el Rafa mentre amb dos dits feia el gest de tenir una pistola a la mà. Va retirar la llet del foc i la va abocar en una tassa de fang amb la inscripció 'Cazorla, te quiero'.

La Vane restava aliena a la conversa. Duia auriculars escoltant Tijeritas a tota pastilla mentre es repassava el maquillatge de la cara amb un mirallet de la Hello Kitty. Volia estar ben guapa per al seu Víctor, el nano més fort del barri, que mantenia tothom a ratlla, ja fossin negres, moros o maulets. Des que li havia robat el nòvio a la Yesi, era la noia amb més autoritat de la urbanització perifèrica on vivien.

La conversa entre els nois seguia. 'Bueno, hay que dejar que la cosa baje un poco y seguir con el plan', va dir el Christian. '¿Y qué dice el plan?', va preguntar el Víctor mentre jugava amb la pistola que el Rafa havia deixat damunt la tauleta.

'Deja eso que te vas a pegar un tiro, idiota. El plan dice que el siguiente de la lista es el Carod', va sentenciar el Christian.