El digital dels que votaran Sí. N. 1861. Divendres, 25 de maig de 2012 23:38 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

Korean Air

Comentaris 3  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 25 vots )
carregant carregant

Comparteix
Comparteix





L'Héctor López Bofill vivia aliè a la mort del seu company del CES perquè estava volant en un avió de Korean Air. Dins la cabina feia fred i fora fosquejava. Aquests viatges eren cada vegada més emprenyadors, però sabia que mai no els podria evitar, de manera que intentava posar-hi bona cara. Ara sobrevolaven Turquia o el Kurdistan, des de tan amunt costava de dir. L’Héctor aprofitava les llargues hores de vol i les escales (Barcelona no era un hub internacional i havia de fer un canvi a Munich) per treballar amb el portàtil. Va repassar les municipis on es farien les properes consultes per la independència, el 20 de juny. Ja era clar que seria un èxit absolut perquè les darreres tongades havien provocat un efecte bola de neu que semblava no tenir aturador.

Des de la consulta d’Arenys i fins la de Sabadell, més de mig milió de persones havien votat la independència de Catalunya, ja fos a favor o en contra. Aviat arribaria la següent onada, que incloïa ciutats com Cornellà i Mataró. Precisament la de la capital del Maresme la coordinava el López Tena, fet que implicaria amb tota seguretat que seria la ciutat amb més participació. Va pensar en les llargues converses que havia tingut darrerament amb l'Alfons sobre la necessitat de bastir una candidatura sobiranista amb cara i ulls. 'Sense frikis', puntualitzava sempre l’Alfons i ell hi estava a favor.

Després de les consultes, durant l’estiu, s’havien conjurat a treballar a fons el tema durant una jornada de treball a casa seva, a Altafulla, encara que en Tena milités encara a CDC i ell ho fes a ERC. L’Héctor pensava proposar a l’Alfons que encapçalés una candidatura unitària. Segurament al juliol ja se sabria si el Laporta es presentaria o no, i si no ho feia era probable que tampoc no ho fes el Carretero. Hi havia possibilitats reals que tot se n’anés a rodar. Llavors seria moment de fer una passa endavant i agafar el toro per les banyes. I tant ell com l'Alfons eren homes d'acció.

Mentre l’Héctor pensava tot això i es començava a adormir, a molts quilòmetres de distància la direcció policial dels Mossos d’Esquadra acabava d’encarregar la investigació de l’atemptat a un dels millors agents del cos: l'inspector Juanjo Martínez.

lectures 6536 lectures comentaris 3 comentaris

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#3
Josep fletxa Tarragona
11 de juny de 2010, 01.25 h

Potser no guanyarà cap premi, però la novel·la és interessant.

Això sí, curta, molt curta!


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
10 de juny de 2010, 15.29 h

fluixet fluixet eh?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 15
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
Helena fletxa Barcelona
10 de juny de 2010, 14.56 h

Jofre, ets la bomba, l'alegria del dia.
Gràcies


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

publicitat


El dia que van matar López Tena

Entre el dilluns 7 de juny i el divendres 2 de juliol podreu llegir en aquest espai la novel·la de política-ficció per capítols El dia que van matar López Tena, l'opera prima de Jofre Mislata.

Prenent com a base les vicissituds i els protagonistes actuals de la política catalana en general i l'independentisme en particular, El dia que van matar López Tena anirà construint dia a dia una història que barreja a parts iguals conspiracions polítiques, relacions tèrboles, corrupteles policials i interessos mediàtics inconfessables.

La novel·la, que ara per ara té un final obert, s'anirà modulant amb el pas dels dies a mida que els seus lectors la vagin comentant, esdevenint així la primera novel·la de política-ficció 2.0 de la literatura catalana.

Així mateix, l'obra de Mislata s'emmarca en l'ínfima tradició catalana de novel·les de política-ficció que prenen com a base uns fets i personatges reals per anar construint una història que acaba diferint notablement de la realitat, tres bons exponents de la qual són Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho, El dia que va morir el president, d'Anna Grau, i L'última carta de Companys, de Toni Soler.

Per contactar amb l'autor: eldiaquevanmatar@gmail.com.

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.