El digital dels que votaran Sí. N. 1861. Divendres, 25 de maig de 2012 23:39 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

Remember when

Comentaris 6  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 23 vots )
carregant carregant

Comparteix
Comparteix





L'aire condicionat mai no havia acabat de funcionar prou bé a Egara, nom amb el qual tothom coneixia el Complex Central dels Mossos d’Esquadra, situat a cavall de Sabadell i Terrassa. La darrera vegada que havien intentat fer venir uns tècnics no havia estat possible perquè el propietari de l’empresa de reparacions formava part de Sabadell Decideix i s’havia passat dues setmanes centrat en la consulta. De manera que l’inspector Martínez suava ostensiblement mentre es dirigia al despatx de l’intendent. Just abans d’entrar, la secretària Puri li va aclucar l’ull, fet que li va fer recordar el càlid estiu del 94, quan tots dos van mantenir una turbulenta història de sexe quan ell era aspirant a l’Escola de Policia de Mollet i ella era la telefonista del centre. Un calfred li va recórrer l’espinada recordant la llavors sorprenent agilitat corporal de la Puri, convertida ara en una dona arrodonida de malucs generosos, separada i militant del PSC al barri del Progrés de Rubí.

L'intendent li va preguntar com anava la investigació i li va explicar que rebia pressions cada dia del conseller Joan Saura per resoldre el cas. Els mitjans catalans també pressionaven i, per si fos poc, la premsa de Madrid es burlava dels Mossos, assegurant que si la investigació depengués de la Guàrdia Civil ja faria dies que els assassins del López Tena estarien detinguts. I ara les plataformes sobiranistes donaven un termini de 15 dies a Interior per aportar llum sobre el cas o es plantarien indefinidament davant la Generalitat i el Parlament. La cosa estava quasi fora de control i per això necessitava resultats.

L'inspector Martínez va demanar més temps i va exigir que es deixés treballar en pau al seu equip, en el qual confiava plenament. Les investigacions al voltant dels grups espanyolistes i d’extrema dreta no donava resultat i cap dels informadors policials en aquests ambients en sabia res. S’havien fet escoltes telefòniques, s’havien intervingut correus electrònics i també havien escorcollat pisos, locals i cotxes, i no s’havia trobat res. Al lloc dels fets s’hi havien trobat dues beines de 9 mil·límetres, però aquest calibre era tan freqüent que en realitat no aportava cap pista rellevant. Els assassins del López Tena o bé eren professionals o bé era gent sense cap connexió prèvia amb cap moguda similar. L’inspector va admetre que la investigació no donava fruit, però va demanar una mica més de temps.

Quan va sortir del despatx, la Puri el va tornar a mirar i li va mostrar la punta de la llengua, mentre inclinava lleugerament el cap en direcció a la zona on hi havia els lavabos de la planta noble d'Egara. L’inspector Martínez va fer un somriure de compromís però va seguir el seu camí cap a l’ascensor. Just quan s’obrien les portes i pensava en la dura jornada de feina que l’esperava, s’hi va repensar. Va desfer el camí cap a la taula de la Puri, però ella, que ja el coneixia, l’esperava a la porta dels lavabos.

lectures 6591 lectures comentaris 6 comentaris

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#6
Joan fletxa Sense Vilassar, no hi ha festa!
17 de juny de 2010, 02.43 h

Ara armem en Laporta amb una AK-47 I el fem assaltar el Parlament mentre l'alcalde d'Arenys de Munt li
dona foc de cobertura, i tots els membres de les plataformes pel dret a decidir a cada poble s'uneixen a la lluita pel Parlament. Aconseguim assaltar-lo i en Laporta es proclama president de Catalunya i envia els seus 300 voluntaris personals (exboixos-nois col·locats fins les celles) a reconquerir València.Curiosament anaven tan bojos que ho aconsegueixen (com, encara és un misteri). L'esta... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
Jofre Mislata fletxa Barcelona
16 de juny de 2010, 14.35 h

#4 Gràcies! xD


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
16 de juny de 2010, 13.34 h

Jofre! Ets el millor!


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
16 de juny de 2010, 13.28 h

Derivació del Servei d'Informació dels Mossos d'Esquadra...existeixen uns Serveis Secrets Catalans...tant i tant secrets, que ningú, fins ara, en té constància???


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
Marc fletxa Blanes
16 de juny de 2010, 11.21 h

A Rubí i viu l'Eva, de família catalano-russa que podria donar molt de joc a la trama de la novela


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
Berta Pérez fletxa Sant Cugat
16 de juny de 2010, 09.46 h

Ui Jofre, vigila que els mossos t'investigaran! Molt bo!


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

publicitat


El dia que van matar López Tena

Entre el dilluns 7 de juny i el divendres 2 de juliol podreu llegir en aquest espai la novel·la de política-ficció per capítols El dia que van matar López Tena, l'opera prima de Jofre Mislata.

Prenent com a base les vicissituds i els protagonistes actuals de la política catalana en general i l'independentisme en particular, El dia que van matar López Tena anirà construint dia a dia una història que barreja a parts iguals conspiracions polítiques, relacions tèrboles, corrupteles policials i interessos mediàtics inconfessables.

La novel·la, que ara per ara té un final obert, s'anirà modulant amb el pas dels dies a mida que els seus lectors la vagin comentant, esdevenint així la primera novel·la de política-ficció 2.0 de la literatura catalana.

Així mateix, l'obra de Mislata s'emmarca en l'ínfima tradició catalana de novel·les de política-ficció que prenen com a base uns fets i personatges reals per anar construint una història que acaba diferint notablement de la realitat, tres bons exponents de la qual són Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho, El dia que va morir el president, d'Anna Grau, i L'última carta de Companys, de Toni Soler.

Per contactar amb l'autor: eldiaquevanmatar@gmail.com.

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.