Pèsols ofegats

Que Jordi Barbeta fos de l'Espanyol no el convertia necessàriament en una persona antibarcelonista, com altres pericos impenitents de la capital. Allò que el feia peculiar del tot és que tingués simpatia per Joan Laporta malgrat que l’encara president blaugrana havia tensat al màxim les relacions amb l'equip petit de la ciutat. Tampoc és que fos un perico militant. Senzillament, a casa seva sempre s'havia estat perico i això es duia a la sang. Tot això li rondava pel cap mentre devorava els pèsols del Maresme ofegats amb botifarra blanca i negra que li acabava de dur el senyor Monje. Dinar al Via Veneto no formava part de l'agenda habitual de Jordi Barbeta, i quan hi anava ho aprofitava de valent. I si hi anava convidat, com aquesta vegada, doncs millor.

Al seu davant, el director de relacions públiques de l'Institut Opina li comentava les dades de l’enquesta que La Vanguardia volia publicar el diumenge següent, coincidint amb les consultes sobiranistes. El sondeig no només era electoral, sinó també sobre el grau de pertinença al sentiment nacionalista, ja fos català o espanyol. Les dades eren molt bones o molt negatives, segons el punt de vista. L'independentisme fregava ja el 40 per cent, i això que el treball de camp s'havia fet abans de l'assassinat del Tena. A nivell polític, una candidatura que aplegués el sobiranisme extraparlamentari arribava al 10% d'intenció directa de vot.

Jordi Barbeta estava encantat, no perquè fos més o menys sobiranista, que tampoc no ho era tant -tot i que havia votat a la consulta de la Garriga-, sinó perquè tot allò removia l'estanyol català i ell sempre pescava millor en aigües braves. 'Llàstima que quan arribi al diari voldran cuinar les dades per rebaixar-les', va lamentar mentre feia un glopet de cava.

Va tornar a agafar els documents que tenia al davant i va tornar a repassar les dades. Joan Laporta tenia un grau de coneixement altíssim, del 95% (que contrastava amb un ridícul 25% de Joan Herrera o fins i tot el 73% de Joan Puigcercós). Com que no havia anunciat que es presentés, els d'Opina no havien preguntat específicament per ell, cosa que segons el cap de Política de La Vanguardia era un error garrafal.

- I si el Laporta es presenta, què creus que passarà, tu que et dediques a la demoscòpia? – va preguntar posant aquella mirada planiana de baixar de l'hort.

- Home, jo crec que no li aniria bé perquè té molt mala imatge, en gran part gràcies al teu grup mediàtic – va pilotejar-li el seu interlocutor.

- Gràcies o per culpa? – va sentenciar Jordi Barbeta mentre l'altre arronsava les espatlles per evitar respondre.

Tornant cap al diari, enfundat sota el seu barret tirolès, Barbeta ho acabava de decidir. Si es presentava el Laporta, el votaria.