Una kawasaki i un subfusell

Sabien, gràcies a les previsions en obert d’Europa Press, que el vicepresident Carod-Rovira tenia un acte amb el cos diplomàtic destinat a Barcelona. Seria al vespre, al Palau de Pedralbes. També imaginaven que, després de l’acte, el cotxe oficial enfilaria el camí de Tarragona, on el vicepresident vivia des de sempre. De manera que el pla, aquesta vegada, seria molt audaç. El Toni portaria la seva moto, una Kawasaki Ninja, i el Christian aniria 'de paquet'. La moto esperaria al costat del Ribelinos i seguiria el cotxe del vicepresident quan abandonés el Palau de Pedralbes. I durant el trajecte es posarien al seu costat i li descarregarien les 30 bales d’un subfusell Star Z-84. 'Fabricación española, con dos huevos', havia dit el Christian.
 
Així doncs, aquell vespre van quedar a la caseta i van repassar el pla. El Toni era un crac amb la moto i tindria els nervis d’acer suficients com per mantenir-la en equilibri durant la descàrrega i fugir després. Fins i tot en el cas que l’escorta, que sempre seia al costat del xofer, intentés alguna cosa, acceleraria una mica per tal que el Christian també 'li donés estopa'. Van fumar-se un porret i van jugar a cartes per matar el temps. Passades les 10 de la nit, van pujar a la moto i quinze minuts més tard eren a la cantonada del Ribelinos, que no sabien gaire si era una discoteca o una casa de barrets o les dues coses alhora. Van esperar sense dir-se res, amb els cascs posats.
 
A quarts de dotze van veure sortir el cotxe del vicepresident, i efectivament va girar a la dreta Diagonal amunt. Van arrencar, van creuar l’avinguda i es van posar a uns 50 metres per darrera. Dins el vehicle oficial, Carod-Rovira repassava les notes per l’acte del dia següent: un homenatge al seu admiradíssim Antoni Rovira i Virgili, i volia fer-ho molt bé. No volia permetre que les darreres maniobres de l’aparell del partit el distraguessin de la seva tasca institucional.
 
D’acord amb el pla, sota el pont de la Diagonal la moto va començar a accelerar amb la intenció de posar-se al costat del cotxe oficial mentre el Christian treia el subfusell que duia amagat sota la caçadora de pell negra, la que li havien regalat els seus pares quan va complir 25 anys. Va agafar l’arma amb la mà esquerra perquè dispararien al vicepresident per la finestreta dreta posterior, on acostumaven a seure les personalitats. Efectivament, a uns vint metres van veure que aquella finestreta emetia una feble brillantor: sense voler-ho ni saber-ho, el llumet individual que Carod-Rovira tenia encès mentre subratllava amb llapis alguns paràgrafs de Nacionalisme i federalisme servia de punt de mira. L’adrenalina cavalcava per la sang dels dos nois i el Toni va donar l’accelerada final a la moto.