Trabucaire1714

Toni Bolaño va sortir molt cansat de la tertúlia del Ramon Miravitlles a COM Ràdio. Jugar a casa sempre era més fàcil, però al final també es feia avorrit. A més, havia tingut un dia de mil dimonis. Va enfilar-se damunt del seu cotxe i va posar RAC-105. Es va descorbatar, va sortir del recinte de la Maternitat, va passar pel costat del Camp Nou i es va dirigir ràpidament a buscar la ronda per anar a casa seva.

Mentre conduïa distretament, va pensar en la situació política, que se’ls escapava de les mans. Després de l’assassinat del López Tena, el moviment sobiranista havia cobrat una dimensió espectacular. Els independentistes estaven en plena ebullició i Esquerra grinyolava per tot arreu. Per si fos poc, com que el Tena era militant de Convergència, els convergents també anaven de víctimes. Per rematar-ho tot, la investigació dels Mossos no donava fruit i ja hi havia qui parlava d’un crim d’Estat. A banda del Salvador Sostres i altres exaltats, aquell mateix matí ho havia dit a RAC-1 un moderat absolut sense sang a les venes com era Antoni Puigverd. 'Increïble', va pensar el Bolaño.

A Nicaragua estaven tots histèrics i era obvi que el tripartit ja no s’aguantava per enlloc, amb el president Montilla demanat que es deixés treballar la policia mentre el soci més inestable, Esquerra, es trobava al límit del precipici. Va pensar que quan arribés a casa, malgrat la fatiga, entraria al Racó Català amb un dels seus nicks de guerra -Trabucaire1714- per acusar el PSOE i la CIA de l’atemptat. 'En la mesura que identifiquem independentisme i frikisme, encara ens ens sortirem', va intentar convèncer-se a si mateix.

Just quan sortia de la ronda va voler canviar de RAC-105 a Intereconomía ('Em dóna un morbo que flipes', explicava sovint) i va distreure la mirada. De cop i volta una moto enorme se li va tirar al damunt i els dos motoristes que hi anaven van sortir volant. Va intentar frenar el cotxe, però el vehicle va derrapar, va tocar el mur lateral i va fer una volta de campana. Va poder sortir del cotxe i va córrer a auxiliar els motoristes. Malauradament, tots dos eren morts. Atordit i en estat de xoc, Bolaño no va fixar-se en dos detalls: un subfusell Star Z-84 també havia sortit volant fins aterrar en unes bardisses a tocar del restaurant Los Tres Molinos i un cotxe oficial, amb tot un vicepresident al seu interior, seguia plàcidament en direcció a Tarragona completament aliè al drama que s’acabava de viure.