Vicent i Vicent

La nova redacció de Vilaweb del carrer Ferlandina havia quedat molt bé, però des del dia que hi havien arribat Vicent Partal considerava que la cuineta o era massa petita o els seus treballadors hi anaven massa sovint. Sempre la veia atapeïda de gent preparant-se tota mena de tes o cafès. 'Ja els espavilaria, ja', pensava sempre. Va passar-hi pel costat i va sortir al carrer. Anava a Catalunya Ràdio a l'Oracle, amb el seu amic Xavier Graset, on es faria l’enèsima tertúlia abrandada sobre les conseqüències de l'assassinat del López Tena. A banda d'ell, també hi serien la Gemma Calvet ('Buf, la cantarella progressista insuportable', va pensar), l'avi Manuel Cuyàs i l'incombustible Lluís Foix. A Vicent Partal li feia més mandra anar a la ràdio que el dia que va acompanyar les seves filles a un concert de les Spice Girls, però aprofitaria per fer-la petar amb el Sergi Cutillas, el genial tècnic de Catalunya Ràdio amb qui sempre xerrava sobre gustos musicals.

Va cridar un taxi i li va dir que el dugués a Catalunya Ràdio, a la Diagonal 614. Com que trigaria un quart d'hora, va treure el seu iPhone i va trucar al Sanchis.

- Vicent, escolta, sóc el Vicent -va dir mentre el taxista el vigilava pel mirallet pensant que duia un sonat-. Això que corre que el Laporta al final sí que es presenta, tu en saps alguna cosa del cert? Nosaltres vam publicar que el dia 10 Reagrupament l'escollirà com a cap de llista per Barcelona... Val... Segur, eh?... Em consta que RAC1 també ha sentit campanes del tema... Val, val, a reveure.

Va penjar el telèfon i es va tranquil·litzar. Era conscient que s'havien tirat a la piscina insinuant que el Laporta seria candidat a les eleccions i de fet no en tenia cap confirmació. Una gota de suor freda li va començar a davallar per l'esquena. Va recordar el cas Vilaró i les seves conseqüències i es va esgarrifar.

Si el Vicent deia que encara no hi havia res segur, havia de ser veritat. L'exdirector de l'Avui despatxava cada dia amb l'encara president barcelonista i era de les persones més ben informades en relació al seu futur. Però aquest pensament no li va treure ni un gram de preocupació. La propera onada d'audiències dels mitjans digitals feia dies que li treia el son.