Un sms a Can Barça
A la seu del Futbol Club Barcelona, el president Laporta i alguns col·laboradors comentaven la jugada. Els quedaven pocs dies en aquells despatxos, a no ser que alguns fossin ratificats per la nova junta blaugrana, cosa més que improbable. El director general Joan Oliver estava especialment neguitós i la intenció de Laporta de participar en una candidatura a les eleccions encara el feia emprenyar més. També hi eren en Vicent Sanchis i en Jordi Finestres. El primer a disparar va ser l'Oliver.- Jan, amb tota l'estimació t'ho dic, crec que t'equivoques. Aquesta gent de Reagrupament són uns sonats i estan tots barallats entre ells. No t'hi emmerdis.
- Escolta, Joan, amb tota l'estimació també t'ho dic, crec que he de fer un pas endavant. Però no serà com tu t'imagines, o sigui que calma't una mica -va tallar-lo el president del Barça. I deixant passar uns segons per incrementar l'interès de la petita audiència, va afegir:
- He decidit que tancaré la llista per callar totes les boques que diuen que només vull un escó per tenir immunitat parlamentària i ànsies de protagonisme. Li he demanat a l’Héctor López Bofill que vagi de número u.
En Jordi Finestres es va quedar de pedra. Segons havien estat comentant, la idea era que el Laporta anés primer seguit per Anna Arqué i després la resta de personatges de Reagrupament i altres plataformes de diferent pelatge. De fet tot estava molt madur. L'astronauta Arqué ja ho tenia ben assumit i fins i tot havien convençut el messiànic Carles Móra que la seva presència restava més que no pas sumava. Però allò era tota una novetat.
De sobte va sonar un mòbil. El Sanchis acabava de rebre un sms. Se'l va llegir i va quedar blanc.
- Han segrestat la Pilar Rahola a punta de pistola quan sortia de TV3, a plena llum del dia.





