El digital dels que votaran Sí. N. 1861. Divendres, 25 de maig de 2012 23:43 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

Tres trets

Comentaris 2  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 15 vots )
carregant carregant

Comparteix
Comparteix






Etiquetes
L’inspector Martínez va frenar la seva moto quan va veure que el cotxe s’aturava davant d’una caseta situada en una zona de cultius i descampats. La Vane i el conductor van sortir del vehicle i van entrar a la petita construcció. L’endemà a la tarda havia seguit la seva filla des que havia sortit de l’institut perquè intuïa que sabia alguna cosa important i, a fi de comptes, tampoc no tenia altres pistes. Des de la distància, va veure com s’esperava en una cantonada fins que un cotxe tunejat la passava a recollir. No havia vist mai aquell vehicle ni el noi que el conduïa. De fet, no sabia ni que la seva filla tingués xicot, tot i que sortia sovint de nit i tenia una vida una mica desorganitzada.

El policia s’hi va apropar sigilosament i es va situar davant la porta. Va treure la pistola reglamentària i es va disposar a esbotzar la porta d’un cop de peu. ‘Si tot això m’ho he imaginat jo i els enganxo cardant, em moro de vergonya’, va pensar. ‘Clar que si els enganxo així potser també li foto un tret a aquest desgraciat’, va matisar mentre li venien al cap escenes de les vacances familiars amb la petita Vane a Port de la Selva. Va comptar fins a tres i va donar un cop de peu a la porta, que es va esfondrar. Va entrar dins la caseta cridant ‘policia!’ i es van sentir tres trets.

Quan la Vane es va haver refet de l’ensurt i va poder fer-se càrrec del que havia passat va veure el seu pare estès a terra en un bassal de sang. El Rafa també estava al terra, amb un tret de bala al cap. Davant seu, a pocs metres, el Víctor es passava la llengua pels llavis amb una gran excitació mentre la seva pistola treia fum pel canó.

- Jodido madero, ¿de dónde coño ha salido un poli aquí?

Rere seu, la Pilar Rahola, lligada i emmordassada en una cadira, tenia els ulls oberts amb el pànic dibuixat a la retina. En Víctor es va girar cap a ella i li va posar la pistola al cap.

- No sé cómo ha sido, pero de ésta no sales viva, catalanufa. Te voy a meter un tiro para vengar al Christian, al Rafa i al Toni.

Just quan anava a prémer el gallet, va perdre l’equilibri i va caure a terra. Es va mirar l’estómac i va veure que li sortia sang a raig. El policia havia aconseguit tocar-lo abans de caure abatut. Va intentar aixecar el braç per disparar contra la Rahola però va caure a terra. S’estava dessagnant per moments. El Víctor va entendre que la vida se li escapava per moments i la darrera cosa que va veure abans d’anar a l’infern va ser la cara de la Rahola mentre sentia els plors infantils de la seva Vane.

lectures 4472 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
SenyorBarroc fletxa Cerdanyola del Vallès
30 de juny de 2010, 18.58 h

Ja ho pots ben dir, és el tiroteig mexicà al més pur estil Tarantino més fugaç que he vist mai. I amb tot aquest personal mort, i ara què?


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
30 de juny de 2010, 08.29 h

Tarantinesco!!!!!

Finalment només mort el Tena, de famosos, o ke?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

publicitat


El dia que van matar López Tena

Entre el dilluns 7 de juny i el divendres 2 de juliol podreu llegir en aquest espai la novel·la de política-ficció per capítols El dia que van matar López Tena, l'opera prima de Jofre Mislata.

Prenent com a base les vicissituds i els protagonistes actuals de la política catalana en general i l'independentisme en particular, El dia que van matar López Tena anirà construint dia a dia una història que barreja a parts iguals conspiracions polítiques, relacions tèrboles, corrupteles policials i interessos mediàtics inconfessables.

La novel·la, que ara per ara té un final obert, s'anirà modulant amb el pas dels dies a mida que els seus lectors la vagin comentant, esdevenint així la primera novel·la de política-ficció 2.0 de la literatura catalana.

Així mateix, l'obra de Mislata s'emmarca en l'ínfima tradició catalana de novel·les de política-ficció que prenen com a base uns fets i personatges reals per anar construint una història que acaba diferint notablement de la realitat, tres bons exponents de la qual són Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho, El dia que va morir el president, d'Anna Grau, i L'última carta de Companys, de Toni Soler.

Per contactar amb l'autor: eldiaquevanmatar@gmail.com.

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.