Societat Última actualització Divendres, 1 de juny de 2007 20:00 h

Justícia calcula que Brians 2 estarà ocupada totalment a principis de l'any vinent

directe!cat us explica la situació de les presons catalanes en comparació a altres països d'europa

---

La presó Brians 2 començarà a rebre de forma progressiva interns d'altres presons a partir del dimarts 5 de juny. Amb una superfície construïda d'11 hectàrees i una capacitat per a 1.500 interns, les noves instal·lacions podrien estar ocupades en la seva totalitat entre final d'aquest any i principis del 2008, segons ha explicat la consellera de Justícia, Montserrat Tura.

La necessitat de tenir més espai pels presos és molt important. Cada cop n'hi han més. Per evitar el cas intalià a Catalunya s'ha obert la nova presó Brians 2. A Itàlia, més de 26.200 detinguts s'han posat en llibertat com a conseqüència de l’indult aprovat per la llei 241 del 31 de juliol de l’any 2006. L’indult concedeix una reducció de fins a tres anys pels delictes comeseos abans del 2 de maig de 2006. Aquesta mesura afecta els delictes d’homicidi, de robatori, de lesions i els delictes electorals. Els delictes als quals no afecta són: els atemptats terroristes, la perversió de menors, l’agressió sexual, la usura i el tràfic de drogues.

Aquí s'intenta una segregació dels delinqüents. És una prioritat per evitar-ne una concentració massa elevada de presidiaris que podria perjudicar el principal objectiu de les presons: resocialitzar als individus.

Però... aquest objectiu s'acompleix? La superpoblació, vells edificis, promiscuïtat, problemes sanitaris, manca d’ajuda a la reinserció... Els problemes que coneixen les presons europees són múltiples. Les pitjors sóna França on les condicions en les quals viuen els presoners són catastròfiques. A Grècia informes mostraven l'existència de maltractaments i d’una higiene deplorable en els establiments penitenciaris grecs. Encara que s’ha millorat, la situació continua sent inacceptable segons els “investigadors”. El referent és Finlàndia: des dels anys 80, la població a les presons es manté més o menys estable. El debat és especialment punyent pel que fa a la possibilitat de tenir menys recursos per al tancament d’aquestes persones, i la intenció d’administrar les penes de substitució, com els treballs d’interès general, els braçalets electrònics, la llibertat condicional...  Una dada: un 35% dels detinguts finlandesos acompleixen penes inferiors a un any, i menys del 8% de les penes, són superiors a deu anys de tancament.

A catalunya, no només s'intenta una segregació del col·lectiu en diferents presons per millorar-ne l'atenció i de control, actualment a les presons catalanes es duen a terme diferents plans de rehabilitació social. Per exemple, hi ha 156 interns que segueixen estudis a distància. D'aquests, 52 estudien carreres universitàries: 47 a la UNED i 5 a la Universitat Autònoma de Barcelona.