Política Última actualització Dimecres, 26 de gener de 2011 05:00 h

'The Economist' recorda que el castellà és una 'llengua estrangera' per molts ciutadans de l'Estat

Una entrada en un bloc de la revista britànica defensa l'ús del català al Senat espanyol

---

Sota el títol 'Hablen español, already', el prestigiós setmanari 'The Economist' publica una entrada en un bloc en què defensa l'ús de les llengües cooficials de l'Estat al Senat espanyol. Després que 'The Guardian' es fes ressò de la possibilitat de parlar en català, basc i gallec a la cambra alta i recollís les crítiques del líder popular, Mariano Rajoy, que va assegurar que 'això no passaria en un país normal', l'article recorda ara que a 'països normals' com Canadà, Nova Zelanda, Bèlgica o Sud-Àfrica també s'utilitzen les diferents llengües oficials de l'estat a la cambra i afegeix que, a l'Estat, 'la llengua comuna és una llengua estrangera' per a molts ciutadans.

El setmanari anglès carrega així contra l'article de Tremlett, que ni menciona que el basc, el gallec i el català es parlaven 'ja abans que Espanya existís', ni recull com, sota el règim de Franco, tot estava prohibit, 'des dels noms en català fins als cartells de les botigues en basc'. Les regions minoritàries tenen motius per queixar-se, considera 'The Economist', quan els castellano-parlants els tracten 'com una pesta per voler parlar la seva pròpia llengua al seu propi país'.

El corresponsal de 'The Economist' explica a l'article que el periodista a Madrid de 'The Guardian', Giles Tremlett, es va fer ressò la setmana passada de la controvèrsia que ha causat el fet que els parlamentaris hagin de recórrer a intèrprets quan hi ha una llengua 'que tots parlen perfectament: el castellà espanyol'. El diari britànic recordava, llavors, que els parlamentaris es veuen 'forçats' a utilitzar traductors per entendre el discurs d'un diputat que parla en català i recollia una estimació del cost de les traduccions. El text assegurava, a més, que segons una enquesta de la Unió Europea, 'un 11% dels espanyols, cinc milions de persones, tenen com a llengua materna' un idioma diferent al castellà.

'No és que totes les minories hagin de tenir tots els privilegis, però dir que els diputats haurien de parlar la llengua comuna és oblidar que aquesta llengua comuna és una llengua estrangera per a molts', conclou l'article al bloc dedicat als 'usos i abusos de la llengua en política, societat i cultura arreu del món'.