El digital dels que votaran #SíSí. N. 3868. Dimecres, 13 de desembre de 2017 10:27 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Totes les pífies de Jordi Hereu

directe!cat repassa la sèrie de despropòsits que deixa com a llegat l'alcalde de Barcelona

Comentaris 8  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 9 vots )
carregant Carregant

El socialista Jordi Hereu té el dubtós honor d’haver estat l’alcalde de Barcelona que més pífies ha acumulat durant els seus quatre anys de mandat. Possiblement per això, la direcció nacional del PSC va autoritzar que Montserrat Tura mirés de disputar-li la primera plaça al capdavant de la llista socialista per a les eleccions del 28-N sense exigir-li que presentés el 40% d’avals necessaris que estableix la normativa interna del partit. Més enllà del sonat fracàs de la consulta sobre la reforma de la Diagonal, que fins i tot és candidat al Fiasco Awards 2010, directe!cat repassa els constants errors que han predominat en els quatre anys de gestió d’Hereu al capdavant de la capital de Catalunya.
Diagonal, Jordi Hereu, consulta, votació
Comparteix
   


Etiquetes
1. Consulta de la Diagonal
La consulta sobre la reforma de la Diagonal passarà a la història com el principal fracàs polític del mandat de Jordi Hereu. Només el 12,17% del cens (137.454 ciutadans) es va dignar a participar-hi, i justament va fer-ho majoritàriament per l’opció C. El 80% dels votants, doncs, va optar per no reformar la via principal de la capital catalana, una opció que des del consistori s’havia volgut amagar en la propaganda oficial.

Però Hereu, a més a més de no saber mobilitzar els barcelonins, també els va mentir dient-los que havia votat per Internet, quan en realitat un problema informàtic li ho va impedir. A aquest despropòsit informàtic s’hi va sumar la facilitat amb què es podia burlar el sistema informàtic -com van demostrar el propi directe!cat, La Vanguardia i el dirigent de les JERC Gerard Coca-, generant un caos més que considerable.

2. Dimiteix Carles Martí
Tot aquest seguit de despropòsits va culminar amb la destitució del primer tinent d’alcalde i mà dreta d’Hereu, Carles Martí, que va actuar com a ‘tallafocs’ quan l’oposició demanava també la dimissió del propi alcalde.

3. Dimiteix Itziar González
La regidora de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona Itziar González va plegar per sorpresa a mitjans d'abril del 2010 sense donar massa explicacions. A l'octubre, La Vanguardia va destapar un cas de presumptes amenaces de mort formulades per militants del PSC-Ciutat Vella contra la regidora, en un cas en què també s'hi veurien implicats l'actual regidor de Comerç i exsecretari de l'agrupació socialista de Ciutat Vella, Roger Pallarols, i el gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, Joan Albert Dalmau, investigats ambdós per presumpta corrupció en la inspecció de locals de lleure.

4. 'Cas Palau'
Però Marí i González no han estat els dos únics regidors que s'han vist involucrats en algun cas polèmic. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramón García-Bragado, s'ha vist imputat en el cas de presumpta construcció irregular de l'hotel del Palau de la Música promogut per Fèlix Millet. Els auditors de l'Hotel del Palau fins i tot l'han assenyalat com a responsable de les irregularitats.

5. Extorsió de prostíbuls
El cas de les amenaces a González manté també una estreta vinculació amb el d'un inspector municipal acusat d'extorsionar prostíbuls, contra el qual el consistori ja va obrir diligències. Aquest fet, conegut arran del tancament dels prostíbuls Saratoga i Riviera per part dels Mossos d'Esquadra, va motivar que CiU ja denunciés l'existència una presumpta trama de corrupció al districte de Ciutat Vella.

6. El paper de Xavier Vilaró
El paper que ha jugat la Guàrdia Urbana durant tot el mandat Hereu també ha estat qüestionat en més d'una ocasió. El cas més paradigmàtic de tots va ocórrer durant els aldarulls de la nit de la final de l'Eurocopa del 2008, quan el seu cap, Xavier Vilaró, va resultar ferit de gravetat. Tot i que Hereu va defensar una vegada i una altra que Vilaró havia rebut l'impacte d'una pilota de goma dels Mossos, Vilaweb va demostrar que Vilaró ni tan sols era a la plaça Espanya quan els Mossos van carregar contra els manifestants que celebraven el triomf de l'equip espanyol, sinó que les ferides múltiples que el van obligar a anar a l'hospital haurien estat causades en una baralla quan era en un local que fonts diverses defineixen com a prostíbul.

7. El paper de la Guàrdia Urbana
L'actitud de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant d'altres celebracions esportives, com la victòria de la selecció espanyola al mundial de Sud-àfrica, també va acabar en una batalla campal, situació que es va repetir durant la vaga general del 28 de setembre de l'any passat, quan la policia local barcelonina va ser incapaç de controlar els grups antisistema que van causar mil i una destrosses.

8. Cimera de l'Habitatge
Precisament la por a aquests grups antisistema instal·lats a Barcelona van ser l'excusa perquè, el 2006, el govern espanyol suspengués la cimera europea de ministres d'Habitatge que havia de celebrar-se a la ciutat el 16 i 17 d'octubre.

9. Cimera euromediterrània
Una altra cimera que Hereu hauria volgut presidir i que mai s'ha arribat a celebrar és la Cimera de la Unió per la Mediterrània (UpM), prevista inicialment per al 7 de juny de l'any passat, aplaçada llavors per a la tardor i, des de llavors, aplaçada sine die.

10. Jocs d'Hivern
Per mirar de reconduir la situació, Hereu es va empescar la possibilitat d'optar a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022, tot i que a Barcelona no hi ha neu. L'espontània proposta, feta d'esquenes tant a Iniciativa com a les estacions d'esquí catalanes, va generar un ampli rebuig al conjunt de l'Estat espanyol, que apostava per la candidatura de Saragossa-Jaca.

11. Juan Antonio Samaranch
En l'àmbit esportiu, Hereu també ha destacat durant els seus quatre anys com a alcalde per promocionar tan com ha pogut el sentiment d'espanyolitat. Just després de la mort del falangista Juan Antonio Samaranch, expresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), l'alcalde va anunciar que donaria el nom de Samaranch al Museu Olímpic de Barcelona, cedint en part a les pressions de PP i Ciutadans, que volen rebatejar l'estadi de Montjuïc.

Així mateix, el consistori barceloní també es va gastar 2,2 milions d'euros perquè la selecció espanyola de tennis jugués a la ciutat, mentre que d'altra banda va intentar impedir que la catalana de rugbi pogués jugar a Montjuïc.

12. Avets ecològics
Els diners que el govern Hereu s'ha gastat arbitràriament també s'han situat a l'ull de l'huracà en més d'una ocasió. El cas més paradigmàtic va ser el dels avets ecològics instal·lats el Nadal del 2008, que es va demostrar que no complien la tasca ecològica que havien de complir i que van costar 214.000 euros a les arques municipals.

Però la quantitat invertida en aquests avets no devia pas treure la son a Hereu, que el passat Nadal es va gastar 350.000 euros en felicitacions nadalenques, segons que va denunciar CiU.

13. Blog milionari
Una altra despesa supèrflua d'allò més criticada ha estat la destinada a la redacció del blog personal de l'alcalde, que Quim Monzó va alertar que costava 315.000 euros anuals, és a dir, 863 euros diaris. Monzó es va arribar a oferir a Hereu per mantenir-li actiu el blog: 'Per 26.250 euros mensuals, senyor Hereu, em comprometo a brodar-li un blog de veritat i no aquesta pijotada que té ara'.

14. Insults a Mònica Terribas
Una mostra del tarannà dels socialistes és la polèmica que es va generar per un comentari a Facebook del gerent de l’Institut Metropolità del Taxi i conseller de districte del PSC, Miguel Ángel Martín, dient que la directora de TVC, Mònica Terribas, estava 'malfollada', com a crítica per la incisiva entrevista que la periodista va fer a l'expresident de la Generalitat José Montilla. Tot i les repercussions de la grolleria de Martín, el consistori només va cessar-lo com a conseller de districte del PSC i va mantenir els seus càrrecs al capdavant de l'Institut Metropolità del Taxi i segueix a l'executiva del PSC a Barcelona, de manera que segueix mantenint un sou de procedència pública que ascendeix a 100.000 euros.

15. Promeses incomplertes
Durant la campanya electoral per a les eleccions al Parlament el PSC rescatava del sarró la promesa d'obrir el metro els divendres. Aquesta proposta en clau metropolitana de Montilla sonava familiar als barcelonins, i és que a les darreres eleccions municipals (l'any 2007) era una de les promeses electorals que Jordi Hereu va llançar als electors i que a punt d'esgotar el seu mandat no ha complert.

16. Crisi dels informes
Enmig del context de crisi econòmica i malgrat haver presentat un pla d'austeritat, l'oposició ha tingut mil i una ocasions de retreure al consistori les despeses excessives i que tot sovint s'intenten ocultar. L'octubre de 2009, CiU va denunciar justament que els comptes de 2008 recollien una despesa en informes i estudis de 13,3 MEUR, però el Govern de Jordi Hereu només n’havia justificat per valor d’11,5 MEUR. Només el 2008, l'Ajuntament va encarregar més de 1.093 informes, i el pressupost destinat a aquesta mena d'estudis va crèixer un 29,1% respecte de 2007.

17. Felicitacions de Nadal caríssimes i 74.000 euros per passejar avis per les obres de la ciutat
A mesura que s'ha agreujat la crisi econòmica la sensibilitat del govern municipal cap a aquest tipus de despeses impopulars no ha progressat. Aquest mateix Nadal Jordi Hereu va gastar-se més de 350.000 euros en felicitar el Nadal enviant nadales a les cases dels ciutadans però sobretot fent arribar a 'personalitats' de la ciutat el llibre 'Barcelona olors'. No és d'estranyar que en aquest context la partida pressupostària destinada a 'publicitat i propaganda' hagi augmentat any rere any. De fet, la setmana passada CiU va alertar que l'Ajuntament ha destinat a publicitat i propaganda un 72% per sobre del que s'havia pressupostat. Això sense comptar les despeses que es puguin haver comptabilitzat en d'altres partides com per exemple la campanya 'BCN en marxa' que va destinar 74.000 euros a passejar avis per publicitar les obres que s'estan fent a la ciutat.

18. Equivocar-se d'eleccions
I és que fins i tot la cosa més senzilla se li pot acabar complicant terriblement a Jordi Hereu que ha entrat en una espiral d'errors irrefrenable. Abans de les eleccions del 28-N l'Ajuntament va haver d'efectuar un sorteig per determinar quines persones havien d'ocupar les meses electorals el dia de les eleccions. Per error, Hereu va realitzar el sorteig per a les meses de les 'eleccions al Parlament europeu' i no al Parlament de Catalunya.

19. Les presses fan que es trenqui l'esquelet de la balena del Zoo
Davant d'aquest cúmul de despropòsits, i potser amb la intenció de no sumar-ne de nous, el consistori ha intentat fer algunes mesures amb pressa, com és el cas del trasllat de l'esquelet de la balena del Museu Zoològic a l'Espai Blau ubicat al Fòrum, que semblava que no acabava de materialitzar-se mai. Amb la urgència per fer-ho de pressa l'esquelet va trencar-se un dels majors atractius del fons museístic.

20. Guerra amb els ocellaires
Amb la voluntat de canviar la imatge de la Rambla, el consistori va impulsar a l'estiu canvis en la normativa de les tradicionals parades d'ocellaires obligant a fer canvis a les parades i en alguns casos reorientant el negoci després de la prohibició de vendre-hi animals. Ni un any després, un cop els ocellaires han hagut de fer canvis i inversions que en alguns casos arriben fins als 240.000 euros, l'Ajuntament ha canviat de parer i ha decidit finalment tancar les parades.

21. Hereu contra les consultes i els 'patriotes' de les columnes Puig i Cadafalch
Tot i que les consultes sobre la independència de Catalunya s'han estès arreu del territori i s'han celebrat a la majoria de poblacions en locals municipals cedits per l'administració, l'Ajuntament de Barcelona s'ha negat a col·laborar amb la consulta del 10-A. Aquesta mateixa obsessió per arraconar tot allò que soni massa nacionalista ha guiat l'actuació del consistori a l'hora de vetar la inscripció que la Xarxa d'Entitats volia gravar a la placa commemorativa de la restitució de les columnes Puig i Cadafalch. Els impulsors de la recuperació volien dedicar-les 'als patriotes catalans de tots els temps' mentre que una maniobra del PSC ha censurat aquesta proposta i ha imposat unilateralment un text que només parla de 'justícia històrica'.

22. Joan Margarit, el pregó més independentista
I si la intenció d'Hereu era apartar-se al màxim de l'independentisme, se'l va trobar inesperadament i amb catifa vermella al pregó de la Mercè d'enguany. El pregoner, Jordi Margarit, va sorprendre amb un pregó en què cridava a la societat catalana a canviar la relació del país amb l'Estat espanyol. Margarit va plantejar que ha arribat l'hora de 'renunciar' a les relacions que s'han mantingut fins ara amb l'Estat espanyol des del Saló de Cent del consistori barceloní i davant l'estupefacció d'alguns dels regidors. De fet, els representants del PP no el van aplaudir.

23. Sant Valentí, festiu a Barcelona
Fins i tot les festes han estat motiu de controvèrsia. Davant la tessitura d'haver d'escollir un dia festiu a la ciutat, Hereu va decretar que la data escollida fos Sant Valentí. Automàticament, es va aixecar la polèmica, i el festiu va acabar canviant-se pel 7 de març davant l'estupor del Centre de Promoció de la Cultura Popular, entre d'altres.

24. El .bcn 150.000 euros a la brossa
A pocs dies per acabar l'any Hereu veia com un altre dels seus projectes, el domini .BCN que impulsava per desmarcar-se del .CAT, se n'anava a l'aigua després que l'organisme mundial que controla les adreces a Internet ajornés sine die la creació de nous dominis. En època de crisi econòmica s'ha conegut quants diners ha dedicat l'executiu de Jordi Hereu a aquest projecte cabdal per als barcelonins: ni més ni menys que 150.000 euros que se n'han anat directament a la brossa.

24. El 28-N, el preludi de l'enfonsament
Tot plegat ha derivat en una sensació de caiguda lliure difícil d'aturar. Ja a les eleccions al Parlament de Catalunya la debacle del PSC fa fàcil predir que el cataclisme final serà la pèrdua de Barcelona el 22 de maig. En un feu tradicionalment socialista, a les darreres eleccions tots els barris de la ciutat -excepte Nou Barris- van votar CiU.

25. La vergonya dels alcaldes
Quan Montserrat Tura va anunciar que es presentava a les primàries per disputar-li el lloc a Jordi Hereu va dir: 'Catalunya ha estat respectada quan ho ha estat Barcelona, i Barcelona ha estat respectada quan ho han estat els seus alcaldes'. Una situació que ara és lluny de la realitat. Un estudi elaborat per conèixer la reputació dels alcaldes de l'Estat espanyol situa a Jordi Hereu, batlle d'una de les ciutats més importants, al número 67 de 81.

26. La clatellada ciutadana
En resum, tot el cúmul de despropòsits s'han acabat traduint amb una sensació de desafecció i manca de respecte de la ciutadania envers el seu alcalde. La sensació de final d'etapa i de mala gestió que tenen els barcelonins es pot il·lustrar gràficament amb la imagte de la bufetada (vídeo) que va clavar-li davant de les càmeres una veïna indignada per la passivitat de l'Ajuntament amb la inseguretat ciutadana.



COMENTARIS fletxa taronja

item
#8
xavier fletxa bcn
13 d'abril de 2011, 13.40 h

I TAMBE ES RESPONSABLE DE LA MORT DE LA NENA DE 15 ANYS AL TIBIDAVO ( ANDREA ) PEL NEFATS MANTENIMENT DE L'ATRACCIO


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#7
20 de març de 2011, 01.21 h

Una bona i detallada retaila d'arguments per a pugue fer decidir la retirada de Hereu de la nostra alcaldia.
Per favor, sapiguem posar-hi a una persona responsable, eficaç i am moltes ganes de travallar per al ciutadá.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
Sergi fletxa Barcelona
19 de març de 2011, 12.32 h

Doncs no sé si guanyaria aquest o el Clos, està difícil... :P


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
futurAnimal fletxa Barcelona
18 de març de 2011, 19.15 h

I òn està la nova gossera de Barcelona, que es promet des de l'any 2004? Una altre pífia d'aquest ajunta-ment(ider)
I el disbarat del Zoo Marí, amb un pressupost de 200 milions? Necessita la ciutat aquest zoo? O gasta 650.000 € en un monument als Castellers? I què passa amb les traballadors de Parcs i Jardins?
Cal continuar...?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
15 de febrer de 2011, 18.32 h

Vinga "hereu" fes les maletas i fot al camp,ja en tenim prou..!! nosaltres si que serem "herus" de la teves vergonyes e ineptitud,pero vaja era d´esperar..!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
15 de febrer de 2011, 16.59 h

Brillant!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
Ratatuile fletxa Tortosa
15 de febrer de 2011, 09.43 h

Aquest senyor és el rei. Es mereixeria un article a http://vaderiure.blogspot.com/


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
Montse fletxa Alcampell
15 de febrer de 2011, 08.50 h

Definitivament, l'Hereu és el #megafail de la partitocràcia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






EDITORIAL fletxa

Els independentistes guanyaran sinó es creuen les enquestes

Som davant unes eleccions “il·legals” i cal que ho recordem. Els grans mitjans de comunicació tenen clar que volen acabar amb els independentistes i han descobert que les enquestes manipulades són una eina clara de desestabilització. ... Llegir-ne més





BLOGS enquestes

Vicenç Plans Vicenç Plans
L’amnistia del franquisme: nul·la de ple dret (13/12/2017)
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
Unilateralitat: sí o no?
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Luxemburg , l’alcohol i el tabac
Jordi Solà Coll
Només una part de la veritat. Opressió i independència de Catalunya
Josep Huguet Josep Huguet
DESMONTANDO EL CÍRCULO
Xavier Guarque Xavier Guarque
I si tornem el favor ?
Manuel Pérez Nespereira Manuel Pérez Nespereira
Eleccions bastardes.
Joan Lladonet Joan Lladonet
L'article 155 no diu que es faci el que Rajoy ha fet


#CATALUNYAusurpada fletxa









publicitat





#xocdetrens fletxa






publicitat













publicitat



publicitat




publicitat






logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.