Política Última actualització Dimarts, 27 de gener de 2009 05:00 h

Pöttering acceptaria el català a la UE si primer el reconegués l'Estat espanyol

El president del Parlament Europeu, contrari a la independència de Catalunya

---

El president del Parlament Europeu (PE), l'alemany Hans-Gert Pöttering, ha instat aquest dilluns els catalans a fer un 'esforç amb l'Estat espanyol' abans de demanar el reconeixement del català a la Unió Europea (UE). 'Hauria de preguntar als seus compatriotes primer què pensen d'aquesta qüestió, i si troben una posició unificada a l'estat espanyol, aleshores serà més fàcil als qui no som espanyols donar una resposta', ha afirmat, en una conferència a Barcelona. Pöttering veu inviable ara mateix l'oficialitat del català, perquè cal posar 'límits'. D'altra banda, Pöttering també ha rebutjat la independència de Catalunya i d'altres territoris en el si de la UE, ja que considera que això no permetria una 'Europa forta'.

La presència del president del Parlament Europeu a la Fundació Pere Tarrés, on hi ha pronunciat una conferència, ha aixecat força expectació i, de fet, ha congregat una nodrida representació de la política catalana. Hi han assistit, entre d'altres, el president del Parlament, Ernest Benach, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la presidenta del grup parlamentari del PSC, Manuela de Madre, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, eurodiputats com Ignasi Guardans o Aleix Vidal-Quadras, o altres que aspiren a ser-ho, com Ramon Tremosa.

Després d'una primera intervenció on Pöttering no ha fet cap referència a la llengua, el tema no ha trigat gens a sortir en el col·loqui posterior. La primera a parlar-ne ha estat l'eurodiputada del PSC Maria Badia, que ha dit ser conscient de les dificultats, però ha afegit que la situació del català a la UE és una 'anomalia'. 'No dic l'oficialitat, perquè penso que, de moment, no és possible, no pel nombre de parlant, sinó per com està funcionant la UE', ha dit, però 'hem de posar en marxa un nou reglament, un nou ús de les llengües, de manera que els ciutadans hi tinguin cabuda'.

Per la seva banda, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha carregat especialment contra l'actitud del govern espanyol. 'Hi ha algú que no ajuda, que són els governs espanyols', ha assegurat, tot afegint que, quan ell anava a Europa a demanar l'oficialitat del català, li deien que 'primer ha de convèncer el president del govern espanyol'. Per això, ha demanat que 'tothom que tingui capacitat de pressió aquí, sobre el govern espanyol', que la faci, ja que és 'l'únic que té capacitat de pressió sobre les institucions europees'. A més, ha afegit que 'el Parlament Europeu no té dret a tenir segons quin tipus de desconeixement del català', ja que algunes comparacions amb altres realitats lingüístics menors 'són fruit d'una ignorància culpable'.

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, també ha intervingut per recordar que 'la UE ens dóna la línia d'allò que hem de fer perquè puguem ser directament a Europa' i que 'perquè una llengua sigui oficial al Parlament Europeu, només cal que un estat hi sigui darrere'. Joan s'ha mostrat preocupat perquè aquesta situació de no reconeixement provoqui 'una baixada del sentit europeista dels catalans'.

La resposta de Pöttering a aquestes intervencions ha estat clara. 'Hauria de preguntar als seus compatriotes primer què pensen d'aquesta qüestió, i si troben una posició unificada a l'estat espanyol, aleshores serà més fàcil als qui no som espanyols donar una resposta', ha dit. Pöttering ha destacat alguns avenços, ja sigui al lloc web o en què 'els catalans poden escriure en català al Parlament Europeu i tenen resposta en català', però ha afegit que 'hi ha d'haver una mena de límit' respecte a les llengües oficials.

Així, ha demanat fer primer 'un esforç a l'estat espanyol' i 'si a l'Estat s'accepta la vostra decisió, ho podrem tenir en compte, però ho hem de tenir pas per pas'. Pöttering ha rebutjat ser ell qui doni una solució a aquesta qüestió: 'com a catalans i com a espanyols sou tant intel·ligents que sabeu què fer millor que jo, que vinc de fora'. Pöttering ha recordat que ell procedeix d'una zona d'Alemanya que té un 'dialecte' que vol que tingui 'futur', i ha emplaçat els catalans ha defensar la seva 'llengua nacional' davant l'estat espanyol. 'Després veurem com evolucionen les coses, però defenseu-la al vostre país'.

Rebuig a la independència

El debat sobre la llengua catalana a la UE s'ha barrejat amb el de la independència de Catalunya, quan un dels assistents al fòrum, el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), Alfons López Tena, ha preguntat a Pöttering si 'quan Catalunya sigui un estat independent dins de la UE, els eurodiputats catalans podran utilitzar el català' a la cambra europea. Pöttering ha donat el 'consell' de 'trobar solucions en el marc dels estats i les nacions que existeixen ara', mostrant-se contrari a la independència de Catalunya.

'Si volem començar a separar les nostres nacions i països a Europa', ha advertit, 'a Alemanya hi haurà setze nous membres a la UE'. De fet, ha afegit que, per una 'Europa forta', s'ha d'evitar 'dividir els països o estats'. 'Hem de trobar una forma d'existir dins dels països', ha afegit, tot recordant l'existència d'institucions dins de la UE com el Comitè de les Regions, on 'Catalunya sempre ha tingut un paper important'. 'El meu consell és acceptar el principi de subsidiarietat i no dividir els nostres països i nacions, perquè el que necessitem és tenir regions fortes', ha assegurat.

Durant la seva conferència al Fòrum Pere Tarrés, Pöttering, que s'ha arrencat amb una frase en català, ha destacat qüestions com la importància de la solidaritat entre països europeus, ha animat els catalans a participar en les pròximes eleccions europees i s'ha felicitat per la designació de Barcelona com a seu del Secretariat de la Unió pel Mediterrani (UpM). També ha assegurat que Guantànamo 'no està d'acord amb els principis de la UE' i, tot i estar a favor de la lluita contra el terrorisme, 'tothom té dret a tenir un judici'.

---

Notícies relacionades