Política Última actualització Dimecres, 23 de febrer de 2011 11:11 h

Mas es marca el 2012 com a data màxima per dotar Catalunya d'una llei electoral

El portaveu parlamentari de CiU ja ho va apuntar en una entrevista a directe!cat · Assegura que una nova llei de consultes que no requereixi l'autorització de Madrid també és prioritària

---

El president de Catalunya, Artur Mas, s'ha marcat el 2012 com a data màxima perquè Catalunya tingui una llei electoral pròpia. 'És una prioritat del Govern la de millorar la qualitat democràtica de Catalunya. Per fer-ho, hi ha dues lleis prioritàries: la de consultes i la llei electoral, que s'hauria d'enfocar en els dos primers anys de legislatura.' El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, ja es va expressar en una línia similar en una entrevista a directe!cat, en què es va comprometre a què 'al final de la legislatura hem d'haver estat capaços de tenir la llei electoral de Catalunya'.

Mas ha recordat que, a final de la legislatura passada, el president del Parlament Ernest Benach va fer un esprint d'última hora perquè els grups parlamentaris acordessin una llei electoral pròpia per a Catalunya, però que la imminència de les eleccions ho va impedir. És per això que considera bàsic impulsar la llei durant els primers dos anys de mandat. 'La meva invitació a tots plegats és que arribem a un acord, que sabem que és difícil', ha afirmat.

No passar per Madrid
El president també s'ha compromès a aprovar una llei de consultes 'que no necessàriament requereixi l'autorització de Madrid', entenent que seria una bona eina 'per millorar la democràcia'.

La llei de consultes aprovada per l'anterior Govern, que sí que requeria que el govern espanyol aprovés cadascuna de les consultes, es troba ara per ara paral·litzada al Tribunal Constitucional espanyol (TC) arran d'una demanda del govern espanyol, que entén que la llei crea el procediment per a un nou tipus de referèndum per via autonòmica 'no previst a la Constitució ni a l'Estatut', que també 'contravé la Llei Orgànica 2/1980 que regula les diferents modalitats de referèndum'. L'executiu espanyol argumentava que el seu recurs 'està en sintonia' amb la sentència del TC contra l'Estatut que interpreta l'article 122 i recorda que l'Estat espanyol és qui 'té competència exclusiva per regular i convocar referèndums, mentre que la competència autonòmica només té cabuda sobre les consultes populars'. Segons el govern de Zapatero, la Llei de consultes per via de referèndum 'suposa equiparar la consulta popular al referèndum i considera que l'únic límit a la seva potestat per a la regulació d'aquestes consultes en l'àmbit territorial de Catalunya és la necessària autorització de l'Estat'.