Espanya ens aboca al col·lapse
Comparteix
TweetActualitat
A la pàgina 106 l'informe diu: 'La Generalitat utilitza sistemes de finançament de les infraestructures que dilueixen l'impacte de la despesa al llarg del temps, com és el cas del mètode alemany, la concessió d'obra pública o els drets de superfície (sistemes de finançament específics), amb l'objectiu de poder compatibilitzar l'execució d'una sèrie d'infraestructures necessàries per al creixement del país amb el manteniment de l'equilibri pressupostari'. I a la pàgina 269 continua: 'El volum d'inversió finançada en base als sistemes específics (concessió, drets de superfície i mètode alemany) és de 1.086,8 milions d'euros'.
En paraules entenedores, la mateixa conselleria d'Economia i Finances i el conseller Castells al capdavant reconeixen que una part de la inversió que té prevista la Generalitat per a l'any 2009 no es pot pagar i es dilueix amb aquests mètodes que no consten com a endeutament. Significa que aquests 1.086,8 milions d'euros normalment s'acabaran de pagar en uns 30 anys, així el cost sovint es duplica i, fins i tot, en algunes inversions concretes (en funció de les anualitats pagades) es pot arribar a triplicar.
Amb aquests mètodes es paguen carreteres i grans obres com la Línia 9 del metro, però també obres relativament petites com jutjats, comissaries, hospitals i, fins i tot, escoles que poden tenir un cost d'entre un i tres milions d'euros. Tot això es fa a través d'ICF-Equipaments, la línia de l'Institut Català de Finances dedicada a la promoció i gestió d'equipaments públics, que és una centrifugadora de dèficit de la Generalitat tal i com Convergència i Unió ja va intentar en el seu moment.
Tot plegat ens confirma la necessitat de tenir un bon finançament, que permeti reduir el dèficit fiscal del país, sense aquesta millora, difícilment podrem aportar solucions als problemes reals de la gent.




