Política Última actualització Divendres, 27 de març de 2009 05:00 h

Entitats, partits i personalitats catalanes reclamen un referèndum si el TC retalla l'Estatut

Qualsevol ingerència de Madrid seria 'un veritable frau a la voluntat popular'

---

Un centenar de personalitats, entitats i partits han signat un manifest impulsat per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) en el qual rebutgen la legitimitat del Tribunal Constitucional (TC) per sentenciar sobre l'Estatut, ja que asseguren que significarà 'un veritable frau a la voluntat popular'. Els signants denuncien una 'espiral d'agressions', una 'ofensiva política que sembla no tenir ni fi ni aturador' i un 'ofegament'. El manifest crida les forces polítiques a promoure la convocatòria d'un referèndum 'que permeti a la ciutadania exercir el dret de decidir' i urgeix el Govern a provar la Llei de consultes. Entre els sotasignats, hi ha CDC i ERC, que han secundat aquesta iniciativa de la PDD.

El manifest treu legitimitat a l'alt tribunal per sentenciar sobre l'Estatut, tot recordant que aquesta és una llei orgànica aprovada pels parlaments i en referèndum pel poble de Catalunya. 'L'opinió de dotze jutges designats exclusivament pel PSOE i el PP s'imposarà arbitràriament contra la veu de la ciutadania i les institucions catalanes', asseguren.

Els sotasignants també denuncien una 'situació d'ofegament' que 'comença a fer-se insostenible per a sectors importants de la població'. De fet, consideren que 'l'espoli fiscal aguditza encara més la crisi econòmica' i denuncien que el govern espanyol 'no té ca intenció de corregir ni reparar' les mancances de les infraestructures gestionades per l'Estat. Tot plegat, assegura el manifest, 'ens està situant com a país en un carreró sense sortida i sense les eines, recursos i competències polítiques, per afrontar la greu crisi que estem patint'.

Davant d'una 'espiral d'agressions' i d'una 'ofensiva política que sembla no tenir aturador', el manifest fa quatre reclamacions. Als ciutadans, que 'prenguin consciència que haurem de tornar a sortir al carrer i s'involucrin i participin en les diferents plataformes i entitats sobiranistes' i a la societat civil que 'es posi a treballar amb constància i tenacitat per crear les condicions polítiques i jurídiques que ens permeti decidir sobre el nostre futur, impulsant les mobilitzacions que es convoquin a tal efecte'. De fet, la PDD no descarta en aquests moments la possibilitat de fer una manifestació sobre l'acord de finançament.

Als ajuntaments, que 's'impliquin i impulsin iniciatives des del seu àmbit institucional que promoguin l'exercici del dret de decidir'. Als partits polítics del Parlament de Catalunya i d'altres cambres dels Països Catalans que 'promoguin la convocatòria d'un referèndum que permeti a la ciutadania exercir el dret de decidir' i que la cambra catalana 'es comprometi a treballar per a crear les condicions jurídiques i polítiques perquè aquest dret del poble català sigui reconegut i respectat'.

Finalment, el manifest apressa el Govern de la Generalitat perquè 'doni curs als tràmits parlamentaris' perquè la Llei de consultes populars per via de referèndum 'sigui aprovada en la màxima brevetat de temps possible'.

El manifest ha estat llegit per l'escriptora Patrícia Gabancho i en l'acte també hi han intervingut, entre d'altres, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, i l'historiador, i militant i exdirigent del PSC, Jaume Sobrequés. Porta ha reclamat 'una certa unitat d'actuació' del catalanisme per aconseguir 'defensar i imposar la voluntat majoritària i democràtica del poble de Catalunya'. Sobrequés, per la seva banda, ha defensat el 'dret' de Catalunya a ser un país 'independent' i ho ha justificat tant des d'un punt de vista 'sentimental' com 'racional'. El militant socialista ha afegit que Catalunya ha estat històricament 'amb matisacions diverses, permanentment incompresa i agredida per l'estat espanyol'.

A l'acte de lectura del manifest també hi han estat presents personalitats com els exconsellers de la Generalitat Joan Guitart i Agustí Bassols (UDC), l'exsecretari de Comunicació Miquel Sellarès, el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, el cantant de Brams, Titot, i representants de partits polítics, entre d'altres. També s'hi han sumat, entre d'altres, el Teatre de Guerrilla.

La direcció de CDC ha estat representada pel secretari general adjunt, Felip Puig, i pel secretari executiu de Comunicació i Estratègia, David Madí. Per part d'ERC, hi eren presents la portaveu parlamentària, Anna Simó, el portaveu del partit, Ignasi Llorente, i el diputat i dirigent Pere Aragonès. També hi han estat presents militants de base d'ICV.

Després de l'acte, Puig ha assegurat que, si el TC toca l'Estatut, caldrà 'consultar el poble de Catalunya si accepta aquesta retallada'. En aquest sentit, espera que es pugui tenir disponible la Llei de consultes populars 'per poder efectuar en el seu moment aquesta consulta, que sotmetrem a decisió del Parlament'. Però la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ha advertit que, tot i que la llei s'aprovarà en les pròximes setmanes al Govern, però que el tràmit al Parlament pot durar entre cinc o sis mesos i la sentència pot arribar abans. 'Faré tot el que estigui a la meva mà per a que hi hagi una majoria suficient i ràpida perquè tiri endavant', ha assegurat.