Política Última actualització Dijous, 16 d'abril de 2009 14:04 h

Absolen l'exconseller Farreras dels delictes de prevaricació i malversació de diner públic

L'Audiència condemna l'exsecretari general de Treball, Josep Maria Servitje, a quatre anys i mig de presó

---

L'Audiència de Barcelona ha absolt l'exconseller de Treball Ignasi Farreras, dels delictes de prevaricació, malversació de diner públic i falsedat de document oficial pels quals va ser jutjat a finals de l'any passat. El tribunal ha condemnat l'exsecretari general del Departament de Treball, Josep Maria Servitje, a quatre anys i mig de presó per prevaricació i malversació, mentre que el tercer acusat, l'empresari Victor Manuel Lorenzo Acuña, ha estat condemnat a dos anys i tres mesos de presó pels mateixos delictes. Els dos condemnats hauran de indemnitzar la Generalitat amb 46.157 euros pels diners que van desviar de fons públics amb l'adjudicació de vuit informes plagiats entre els anys 1994 i 1995.

La sentència de la Secció 10 de l'Audiència de Barcelona considera que entre els anys 1994 i 1995, quan Servitje estava al capdavant del Departament de Treball, van autoritzar el pagament de vuit estudis fets per les empreses Socesca i Gestumer, gestionades per Lorenzo Acuña, excunyat del diputat d'UDC al Congrés, Josep Sànchez Llibre. Servitje es va encarregar de la confecció dels expedients d'aquests informes plagiats i la seva tramitació sense coneixement dels serveis administratius del Departament de Treball. Dels vuit informes aportats per les empres d'Acuña, quatre no tenien 'contingut real' i altres eren 'còpies de publicacions existents al mercat i en les biblioteques jurídiques', segons el tribunal.

Quatre dels estudis van ser encarregats per Servitje a Acuña via expedients de subvenció i la resta per adjudicació. En cap d'aquests estudis constava l'autor, ni notes a peu de pàgina, ni bibliografia, i fins i tot, alguns contenien referències a normativa laboral ja derogada o incorrecte. Els magistrats destaquen que cap d'aquests estudis va tenir utilitat pel Departament de Treball.

L'advocat de Servitje, Jorge Navarro, ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta sentència ja que la considera 'injusta'. En aquest sentit ha explicat que en el judici no va quedar acreditat que el seu client cometés aquesta malversació de diner públic. Per la seva banda, l'advocat de Farreras, Pau Molins, ha expressat la seva 'satisfacció' per l'absolució de l'exconseller i que el tribunal ha deixat 'les coses clares'. Xavier Rotllant, que portava una acusació particular, considera la sentència 'tova' i ha dit que un 'exconseller té pes' en el moment de decidir si el condemna. Aquest advocat també està estudiant presentar un recurs.

Informes irregulars

Aquests estudis tenien un cost de 7.680.000 pessetes, uns 46.157 euros, i suposadament van ser plagiats d'altres llibres i documents. Tot i que els responsables del Departament van signar les autoritzacions d'encàrrec i pagament, el tribunal destaca que només Servitje sabia d'aquestes irregularitats i per això l'ha condemnat per prevaricació i malversació de diner públic igual que Acuña. Els condemnats hauran d'indemnitzar amb un 46.157 euros al Departament de Treball.

El tribunal també destaca que no queda acreditat que Ignasi Farreras participés o tingués coneixement de l'acord entre els dos condemnats. En aquest sentit, els magistrats destaquen que l'exconseller va signar les resolucions que aprovaven cinc dels informes però que ho va fer 'sense saber'. La sentència destaca que quan l'exconseller va signar les ordres, tal com ell va reconèixer, no era conscient de la 'injustícia i arbitrarietat' de les resolucions ni que Servitje li hagués informat. El tribunal també destaca la 'plena confiança' del conseller en el seu secretari general i per això va delegar en ell la forma de pagament per subvenció del Fons Social Europeu d'alguns dels estudis així com la contractació. A més, no queda acreditat que Farreras llegís els informes i que tampoc tingués l'obligació de fer-ho.

Només interessa la informació

Sobre Josep Maria Servitje, la sentència destaca que com a secretari del Departament va signar les concessions de subvencions i les adjudicacions per a pagar els informes, a més de donar l'autorització per pagar les factures. En aquest sentit, el tribunal creu que va ser Servitje qui controlava tots els tràmits dels expedients i que estava d'acord amb l'empresari ja que sinó 'no s'explica com el secretari no exercís un control sobre la qualitat dels estudis'. Servitje va declarar que no va llegir els informes fraudulents ni que cap membre del Comitè de Direcció es va queixar, i que no els va difondre gaire. Farreras va arribar a declarar en el judici que el que es necessitava dels estudis era 'la informació' no sent necessària ni les dades bibliogràfiques ni de l'autor.

El tribunal destaca la seva 'sorpresa' per aquestes declaracions ja que la 'credibilitat' de qualsevol estudi ve per la 'solvència professional' del seu autor, i creuen que és 'inversemblant' que un conseller 'tingui pel seu assessorament informes apòcrifs'. També argumenten la culpabilitat de Servitje per adjudicar els estudis a empreses sense la necessària 'solvència jurídica', absoluta falta de control sobre la qualitat dels estudis i nul•la difusió dins del Departament.

Victor Lorenzo Acuña ha estat condemnat per aquesta prevaricació i malversació tot i que se li aplica una pena més baixa perquè no pertany a l'administració pública i va pagar una quantitat de diners abans de començar el judici per a fer front les possibles indemnitzacions. La sentència considera que els informes encarregats no responien a una necessitat real del Departament ni van aportar cap utilitat, i és totalment 'aliena a l'interès públic' de l'administració. En aquest sentit considera que Servitje va camuflar una sostracció de diner públic en benefici de Lorenzo Acuña, o d'altres que no se sap la identitat. Les acusacions havien insinuat que els diners haurien anat a finançar UDC igual que en el cas 'Turisme', tot i que en cap dels dos processos s'ha pogut demostrar. L'empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña, també va ser condemnat a més d'un any de presó pel cas 'Turisme'.

Recordant el 'cas Turisme'

Aquest judici és similar a l'anomenat cas 'Turisme' que va acabar amb la condemna de deu persones relacionades amb Unió Democràtica de Catalunya i el Consorci Turisme de Catalunya quan el dirigia Joan Cogul, entre elles la seva vídua, Carme Fargas. En concret es va condemnar diverses persones per desviar diner públic per pagar informes fraudulents sobre turisme a principis dels anys 90, tot i que no es va saber on van anar aquestes quantitats.

Victor Lorenzo Acuña va ser condemnat per aquest cas a més d'un any de presó. Durant la instrucció d'aquest cas aquest acusat va enviar un escrit al jutjat on assumia haver enganyat el Departament tot i que el jutge va seguir processant Farreras i Servitje. En la seva declaració aquest dimarts en el judici el processat només va ratificar aquesta carta reconeixent la falsedat dels informes per aconseguir un benefici econòmic.
Una erosió política

En aquest judici l'exconseller Ignasi Farreras que va admetre saber que els informes eren falsos deu anys després d'haver-se adjudicat, quan va començar la instrucció penal. Farreras també va dir que els informes de l'any 1994 fets per Gestumer i Socesca eren 'de qualitat' i per això van col•laborar l'any següent, sense sospitar que eren falsos. A més va destacar que el pagament dels estudis comptava amb l'aprovació de dos persones del Departament a banda d'ell i Servitje, com Martin Toribio, ja desaparegut. També va dir que el Comitè de Direcció era qui decidia en funció de l'actualitat i de les necessitats, com les diverses lleis sobre el mercat laboral que s'aprovaven.

Ignasi Farreras, va qualificar d'erosió política' la seva imputació judicial ja que les acusacions pertanyen a grups polítics o una persona expulsada pel seu partit. Farreras va demanar la seva innocència 'immediatament' ja que si ho aconseguia més tard, en referència als recursos contra la sentència, 'la compensació moral' la rebrien 'els néts dels meus néts'. En aquest sentit, considerava que no és tenien 'garanties sòlides' per acusar i va destacar que entre les acusacions en el judici estaven la Generalitat, 'governada pel tripartit' i que és 'la més dolorosa', un partit polític com IC-V i un exmilitant d'UDC, Xavier Rotllan, que actua 'per ressentiment' ja que va ser expulsat de la formació.