Cultura Última actualització Dijous, 23 d'abril de 2009 05:00 h

Recomanacions literàries per Sant Jordi

El directe!cat us proposa una selecció de llibres polítics per la Diada

---

Aquest Sant Jordi, el directe!cat us proposa una selecció de títols sobre temes polítics o d'actualitat per tal d'aprofundir en diversos aspectes de la societat catalana i l'independentisme des d'un vessant lúdic i literari. Hi trobareu diversos títols que analitzen la història de periodistes catalans que patiren el règim de Franco, dietaris, assajos sobre el camí cap a la independència, un anàlisi dels 25 anys d'història dels Mossos d'Esquadra, títols amb converses d'expresidents de la Generalitat i d'altres grans polítics catalans, un anàlisi del cas escocès, una crònica d'història ficció de com serà la proclamació d'independència de Catalunya o una reivindicació de l'escriptor Josep Pla des de la seva faceta catalanista.

Just Cabot era, el 1936, un dels periodistes catalans de més prestigi. Des de 1922, havia estat redactor de l'Esport Català, redactor en cap de La Publicitat, col·laborador de Revista de Catalunya, director de Mirador, agitador cultural, secretari dels premis Crexell de novel·la, crític literari, polemista mordaç. En resum, el periodista més intel·ligent i ben informat de la Barcelona dels anys trenta i, sobretot, tal com diu Rafael Tasis, un "mestre de periodistes".



és un recull dels articles que el periodista gironí Carles Rahola va publicar al diari de la seva família, L’Autonomista, d’ideologia republicano-federal. Uns articles escrits entre 1900 i 1938 però que conserven tota la seva vigència, en els quals Rahola donava la seva visió sobre moltes qüestions, com la manca d’infraestructures i l’endarreriment econòmic, l’analfabetisme o les corrides de braus, etc. Per mitjà d’aquests textos Rahola va pretendre denunciar tota mena d’injustícies socials. Són uns articles plens de vida pels quals moriria afusellat l’any 1939.



Amb l'estil veloç, esquinçat, vibrant, Vila ens descobreix un altre Josep Pla. Al contrari que amb la deconstrucció del President Companys, amb l'escriptor de Llofriu, en canvi, Vila construeix un mite: el del Pla catalanista. Ambiciosa i polèmica, per sobre de qualsevol altre consideració, la prosa de Vila atrapa al lector des del primer moment.

A mig camí del diari personal i la investigació històrica, Enric Vila ens planteja una altra manera de mirar-nos Josep Pla a través d'un recorregut fascinant per la literatura del nostre país seguint les petges a un dels millors escriptors de tots els temps. Un llibre vibrant, apassionant, polèmic, que no pot deixar indiferent a ningú que gaudeixi llegint i que basteix, pas a pas, la construcció d'un mite: el Josep Pla catalanista. Després de més de dos anys d'investigació, Enric Vila aporta nous documents, testimonis, dades inèdites i una visió personal compromesa tant en la literatura com amb la política.



L'objectiu era -i és- promocionar la generació d'idees i el debat a l'entorn de diferents temàtiques que s'han exposat mensualment durant gairebé un any.
Els millors textos, fruit de la participació de més d'un centenar de persones, han estat escollits per un jurat reconegut entre l'independentisme i es posen aquí a l'abast de qualsevol persona que vulgui aprendre quelcom més sobre aquest moviment o bé contrastar pensaments i endinsar-s'hi més coneixent altres parers i opinions individuals


Tres llargues converses entre tres personatges importants. Dos expresidents -l'un de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'altre del Parlament, Heribert Barrera- i un periodista -Salvador Cot. Pujol i Barrera intenten aclarir en aquest estira-i-arronsa instructiu quins són els mals que pateix -i que patirà- la societat catalana després del llarguíssim procés de redacció i aprovació d'un Estatut que al final haurem de concloure que mai no hem fet. Ens l'han fet. I no a favor nostre.



El camí cap a la independència? ha aparegut en anglès després que, per primera vegada en la història, l'SNP (Partit Nacional Escocès) guanyés per majoria simple les eleccions al Parlament d'Escòcia i formés govern. Els nacionalistes, encapçalats per Alex Salmond, havien superat en vots els laboristes i n'havien tret un escó més. Una fita històrica si atenem que, durant gairebé tot el segle XX, Escòcia havia estat un ferm puntal del vot laborista.

Com ha canviat la societat perquè l'SNP, comencés a guanyar el suport dels cituadans? La independència d'Escòcia és ara una de les possibilitats, gens menyspreable atès el creixent suport de la població i el decantament de sectors rellevants de l'elit econòmica, social i cultural.

En aquest llibre, el lector trobarà una documentada, amena i complexa argumentació de l'evolució d'Escòcia en els darrers cinquanta anys. No hi ha dubte que en allò que més s'assemblen Catalunya i Escòcia és en l'aspiració a obtenir més autogovern. Qualsevol pas endavant d'una de les dues nacions, esperona i encoratja l'altra. El futur és obert, en qualsevol cas, a formidables oportunitats de canvi.Amb el llibre de Murray Pittock el lector català podrà aprofundir en les possibilitats d'Escòcia i reflexionar què és aplicable a l'experiència catalana.

Quina importància tenen els discursos? Són capaços d’esdevenir els artífexs d’un canvi decisiu? I d’una regeneració nacional? Poden definir un nou estil polític?
En les pàgines d’aquesta obra comprovareu que les grans línies d’una nova política han de marcar-se amb discursos compromesos i vibrants. Santiago Espot ha anat desgranant en les seves intervencions públiques arreu de la Nació, uns conceptes i unes idees que van més enllà dels tòpics i del pensament rutinari que massa sovint fem servir quan reflexionem sobre Catalunya. El seu objectiu és que els catalans adoptem unes actituds i una moral de victòria que ens permetin encarar, amb garanties d’èxit, el nostre procés de trencament amb Espanya i França.


La policia de Catalunya és avui una realitat en marxa cap a la seva consolidació i consideració com la policia pròpia, nacional i integral del país. Per arribar aquí han hagut de passar 25 anys de llums i ombres que ningú no s’ha atrevit a explicar amb claredat. Aquest llibre té doncs la funció d’arribar a tots els ciutadans i als més de 25.000 mossos i policies locals perquè coneguin la versió de qui va ser el primer director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat. Són les vivències de Miquel Sellarès, una persona profundament compromesa perquè la nostra nació tingués unes forces de seguretat pròpies sense complexos.

Sellarès explica per primera vegada i amb tota la cruesa les dificultats per posar en marxa el model policial català per culpa d’uns polítics sense sentit d’Estat. Tampoc estalvia detalls sobre com l’Estat va fer tot el possible per avortar el projecte d’una policia pròpia. El llibre també mira al futur i recull propostes i reflexions sobre les batalles que queden per guanyar.

Una biografia de l'economista i polític Ramon Trias Fargas (1922-1989), signada per Jordi Amat, ha guanyat el Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2008. Presentada sota el títol d'Un home de la llibertat. Biografia de Ramon Trias Fargas, l'obra guanyadora recupera la figura d'un polític que, com diria el mateix president Suárez sense exagerar gens ni mica, «va col·laborar de manera fonamental en totes les etapes de la transició». La vida de l'economista i polític Ramon Trias Fargas (1922-1989) és una invitació a contemplar la tradició moderna del catalanisme com si es tractés d'una història familiar.


«Escric en aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent els interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros, que no pagaré.» Dia 17 de setembre de 2008 un diari peculiar inundava la ciutat de Barcelona: Crisi. Enric Duran, un jove antisistema revelava en aquesta publicació com havia expropiat 492.000 a diverses entitats bancàries del país per reivindicar una nova forma de desobediència civil, a l'alçada dels temps que corren. «Quan el finançament al consum i l'especulació són dominants a la nostra societat, què millor que «robar» als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?» Una història de rebel·lia i enfrontament al sistema econòmic actual. Heroi o delinqüent?


14.319 persones frisen cada matí per rebre el mot del dia a la seva bústia. Què s'ha emparat de tota aquesta gentada? En aquest llibre en trobareu un tast.
La veu del verbívor: «Jo era més fan dels rockers que no pas dels mods, però amb els anys he canviat molt i ara necessito la meva dosi diària de RodaMots. No me'n perdo mai cap!» ­Màrius Serra
La veu de l'autor: «Gràcies, manyac! Ara sí que me puc morir...» ­Joan-Daniel Bezsonoff en saber que finalment havia estat incorporat a l'índex d'autors de 'Cada dia un mot'
La veu del crític: «Hi ha d'altres webs amb una paraula cada dia, però la de RodaMots -'Cada dia un mot'- destil·la excel·lència» ­Magí Camps a La Vanguardia
La veu d'ultratomba: «No sé d'on les treuen, tantes collonades» ­Josep Pla, l'autor més citat (amb diferència) a 'Cada dia un mot'
La veu del subscriptor: «Per què no en feu un llibre? Per donar a conèixer la vostra tasca i arribar a més gent diàriament (no per la patillada que està tan de moda ara que cadascú ha de treure el llibret oportunista per Sant Jordi)» ­Joan Villar-i-Martí
La veu: «A la calaixera en tenc més.» ­Mossèn Alcover