Política Última actualització Dilluns, 4 de maig de 2009 06:00 h

'Esquerra s'ha quedat sense credibilitat en l'electorat independentista'

El membre de RCat F. Pujol i Benlloch exposa quins són els sentiments que tenen els 'reagrupats'

---

El membre de Reagupament F. Pujol i Benlloch exposa, en un article d’opinió per a directe!cat, quines són les motivacions i els sentiments que tenen el seguit de catalans que han decidit donar suport a l'exconseller Joan Carretero. A partir de la pròpia experiència, analitza quin creu que és el principal retret que els reagrupats fan a l’actual direcció d’ERC: la manca de credibilitat.

Fa més de 10 anys que milito a ERC i abans ho havia fet a Acció Catalana amb en Max Canher i l’Antoni Vives. Vaig optar per ACC perquè creia que s’havia d’omplir de contingut el concepte independentista. Amb això vaig coincidir amb el que plantejava l’actual direcció (aleshores grup opositor que els va fer fora essent indisciplinat, airejant els conflictes a la premsa, no acceptant els resultats interns, etc.)

No vaig optar per CiU, perquè em semblava que tenien com a prioritat ser el referent d’un espai (en aquest cas el centre-dreta) i no pas ser el referent de la llibertat nacional.

Amb aquests anys, la diferència amb la direcció d’Esquerra ha esdevingut amb quins continguts s’havia d’omplir l’ideari independentista. No tant per si sóc de dretes, d’esquerres o liberal. Ells ho han volgut omplir fins a vessar de socialisme i jo crec que havien d’omplir-ho amb polítiques de sentit comú, amb racionalitat i sense dogmes ni valors esquerranosos ni (si fora el cas) de dretes conservadors i plens de naftalina. La gestió ha de ser transitòria fins que es proclami un estat nou. La majoria de gent normal no funciona amb clixés, es deixa guiar per la centralitat. Per exemple, és conscient que no es pot contaminar a tort i a dret, però no cal anar a 80km/h.

Esquerra s’ha equivocat en el mateix moment que vol ser el referent social (d’esquerres) d’un país que no existeix. S’ha equivocat en el moment que vol fer el mateix que CiU però en l’altra franja.

En Mas, diuen, es va vendre l’estatutet, per això no podien donar suport a la seva investidura. Però contra qui negociava el senyor Mas? Qui hi havia a l’altra banda de la taula? El ministre espanyol que l’endemà de l’aprovació del primer estatut al Parlament de Catalunya va dir que no valia per a res i que s’havia de ‘polir’ a Madrid. Sabeu qui era? Era l’actual President de Catalunya. Es veu que a ell sí que podien donar suport. Per a ells, els bàndols de la taula són menystenibles. Per a mi, no. Si més no, en cap cas m’interessa cap dels dos. Que hagueren gestionat els qui s’havien posat d’acord.

Quan canvies el teu eix referenciador, tens el problema que has d’aigualir el teu vessant nacional català (CiU amb el PP i Esquerra amb el PSOE), doncs són les teves fronteres en el propi espai.

Tot això, juntament amb la pèrdua de credibilitat en la gestió i en els posicionaments nacionals, fa que ERC ja no existeix com a referent. Ara hi ha un nou referent per al món socialista que és Esquerra. Per aquells socialistes que vulguin un partit socialista no sucursalista (no sé si hi ha molt votant del PSC que estiguera enganyat).

Per què dos polítics, dient el mateix a la mateixa gent, un treu un milió de vots i l’altre mitja dotzena? Doncs, perquè hi ha un tercer eix: la CREDIBILITAT. Això és el que diferencia l’un de l’altre.

Ara, la direcció d’Esquerra podrà dir el que vulgui, però els seus dirigents i amb ells les sigles s'han quedat sense credibilitat en l’electorat independentista. L’electorat que els va votar al 2003 i ara li diuen feixista, radical i de dretes. L’electorat que, com avalen diversos estudis, té un perfil centrat, amb nivell cultural mig i mig-alt. És un electorat ferm en els plantejaments sobiranistes.

Segur que a Esquerra hi haurà independentistes i gent compromesa nacionalment, i mai seran els meus adversaris. Com tampoc no ho seran els patriotes que hi ha a Convergència. Però cap d’ells són majoria en els seus respectius partits. Tots ells donen cobertura a les respectives sigles, doncs tots ells són presoners d’antigues formes de partitocràcia.

Ara cal aire fresc a la política catalana, cal seriositat en els plantejaments, fermesa i dignitat. Catalunya fa massa temps que fa el ridícul i a mi m’emprenya.

---

Notícies relacionades