El digital dels que votaran #SíSí. N. 3754. Dilluns, 21 d'agost de 2017 12:13 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Consulta Barcelona doble fletxa Última actualització Dijous, 14 d'abril de 2011 05:00 h

Per què la consulta sobre la independència a Barcelona ha estat un èxit?

Els politòlegs Marc Guinjoan i Jordi Muñoz analitzen l'alta participació del 10A en un article per a directe!cat

Comentaris 26  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 17 vots )
carregant Carregant

Els excel·lents resultats de la consulta sobre la independència de Catalunya en la seva prova de foc a la ciutat de Barcelona ha trencat totes les previsions i ha sorprès amb un índex de participació que ni els més optimistes podien imaginar. Al llarg del procés de les consultes els politòlegs Marc Guinjoan i Jordi Muñoz han provat d'explicar les claus de l'èxit o el fracàs de les consultes a les diferents poblacions. En el seu anàlisi apuntaven a la mida del municipi com un dels factors més rellevants que influeixen en la participació. En aquest article per a directe!cat analitzen quines variables han provocat que l'experiència de Barcelona s'hagi pogut escapar de la tendència esperada.
Hi ha un consens molt generalitzat entre els sectors sobiranistes en acceptar que la consulta sobre la independència celebrada el diumenge passat a Barcelona ha estat un gran èxit de participació. Barcelona s’erigia com la gran prova de foc d’unes consultes que havien mostrat una certa tendència a la desmobilització en els darrers temps, i els esforços bolcats per Barcelona Decideix i per les seves organitzacions a nivell de districte han permès obtenir uns resultats que ni en la més agosarada de les previsions s’havien apuntat.

En articles anteriors (a la revista EINES i a l’Informe sobre l’estat de la democràcia de Catalunya 2010) ja havíem explicat que la participació en les diferents consultes sobre la independència venia fortament determinada per la mida de la població. En municipis petits les campanyes voluntàries, basades en el contacte directe i el porta a porta, poden ser més efectives. En canvi, en els municipis grans les campanyes de comunicació es fan molt més complicades. Però no només això: la mida del municipi és ben sabut que recull, almenys parcialment, la composició del perfil sociològic de l’electorat català.

De fet, tal i com ens mostra la gràfica, existeix una clara associació entre la mida del municipi i la participació en les consultes. Cada punt és un dels municipis que han celebrat consulta, i hi veiem com els municipis més grans han recollit, en termes generals, menys vots a les consultes sobre la independència. La línia indica la tendència de manera clara. En canvi, hi ha alguns punts que s’allunyen força de la línia, i entre ells hi destaca Barcelona, ubicada molt per sobre del que hauríem pogut esperar atenent a la seva població.

Què ha passat a Barcelona? Què ha permès que la participació s’allunyi tant, per la banda alta, de la tendència esperada? A falta de més dades que ens puguin permetre analitzar amb més profunditat el per què del bon resultat de la consulta de Barcelona, podem apuntar a tres factors que semblen haver sigut determinants per aquest èxit.

En primer lloc, l’organització per districtes ha permès que la difusió de la informació sobre la consulta s’hagi fet des de la base. Cadascun dels 10 districtes de Barcelona s’organitzava autònomament amb la seva pròpia comissió, i malgrat que des de Ciutat s’enviaven ordres i sobretot recursos als districtes amb un perfil més complicat, les campanyes i la preparació de la cita del 10 d’abril s’han fet des dels districtes.

En segon lloc, l’experiència acumulada ha permès aprendre del passat. Això s’ha manifestat, especialment, en la recollida de vot anticipat. A mesura que s’han anat desenvolupant les respectives onades de consultes el percentatge de vot anticipat ha anat augmentat molt dràsticament, fins el punt en què en la darrera gran onada del 20 de juny del 2010, més del 50% dels vots obtinguts van provenir de la recollida de vot anticipat. En aquest sentit, Barcelona Decideix va decidir des del primer moment que la millor manera de promocionar la consulta era mitjançant la pròpia recollida de vot anticipat.

I finalment, la major presència en els mitjans de comunicació ha estat clau per donar a conèixer la consulta. Malgrat els grans esforços realitzats per les diferents comissions a nivell de districte per promocionar la consulta, el fet de no comptar amb el suport dels principals grups de comunicació va fer de la difusió una tasca molt complicada. Aquesta tendència però es va començar a invertir en el darrer mes, i va tenir el seu punt àlgid amb el vot de l’expresident Jordi Pujol i del President Artur Mas. Paral·lelament, el simple fet de tractar-se d’un esdeveniment que mobilitzava a tanta gent a la capital del país va donar una rellevància a la notícia més enllà del color polític de les idees que s’estaven defensant.

Amb tot, una correcta organització de les comissions, una major experiència en la celebració de les consultes i una forta presència en els mitjans de comunicació durant –almenys– els darrers dies han permès que la consulta sobre la independència de Barcelona hagi estat un èxit rotund. Finalment, el treball fet per milers de voluntaris durant un llarg any de feina ha tingut la seva recompensa. I és que així sí.

Marc Guinjoan i Jordi Muñoz



COMENTARIS fletxa taronja

item
#29
14 d'abril de 2011, 22.05 h

#25: Aquell qui fa bandera de la seva ignorància no mereix el més mínim respecte. Què passa noi? Que per què tu no saps fer la "O amb un canut" els demés hauríen de parlar de la Belén Esteban? Aquí hi ha hagut gent que ha preguntat i ara potser sap quelcom que abans no sabia. Si us plau, ves-hi tu a pastar fang... i queda-t'hi! Siau.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#28
14 d'abril de 2011, 19.11 h

Això del logaritme no ho expliquem a l'article per no marejar al personal, però teniu raó que potser caldria una nota al peu: la qüestió és que l'efecte de la població decreix a mesura que ens movem cap a municipis més grans.

Per entendre'ns: la diferència que hi ha entre una població de 100 habitants i una de 10.000 és moolt més gran que la que hi ha entre una de 200.000 i una altra de 209.900: les dos primeres són molt diferents entre elles mentre que les altres dues són pràc... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#27
marcc fletxa El Prat
14 d'abril de 2011, 18.37 h

#25 Ostres noi, estas ben tarat... Despres tenim politics montillescos sense formacio i la gent es queixa. Pero tu suposo que n'estaries ben orgullos.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#26
Felip P. fletxa Barcelona
14 d'abril de 2011, 18.26 h

Carai Joanot, per un dia que s'enraona (parlaula meravellosa tresor de la llengua catalana) en un fòrum en comptes d'insultar-se tots contra tots, tu hi aportes un misto i un poc de gasolina, no? Si senyor, molt bonic.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#25
Joanot fletxa Llívia
14 d'abril de 2011, 18.14 h

Vosaltres, els dels logaritmes, esteu pixant fora de la bacineta, criaturetes. Au!, que la iaia us moqui !! Sabeu què...? Treballeu per al País i deixeu-vos d'hòsties!! Amb intel·lectualoides d'institut com vosaltres no aixecarem cap. Menyspreant la gent que no té la vostra "cultureta" aritmètica només demostreu qui realment sou: una colla d'esnobs. Aneu tots plegats a pastar fang! I quan siguem lliures no digueu que fèieu res per la Terra.
Joanot.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#24
marcc fletxa El Prat
14 d'abril de 2011, 14.17 h

#23 Segueixo pensant que no es tan estrany parlar de logaritmes. Es una cosa que vaig aprendre a primer de batxillerat. Despres de primer de batxillerat ja quedes exclos del 'poble'?
Ara t'ho explicare perque ho entenguis, per fotre. Aixi tu tampoc seras del poble. Quan vols ficar uan cosa a una grafica i no t'hi cap de vegades canvies l'escala. Per exemple, en aquesta grafica de l'article, en vertical, veus el percentatge. No va d'1 en 1 sino de 10 en 10. Perque sino no hi cabria. Ara be, a l... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#23
Joanot fletxa Llívia
14 d'abril de 2011, 14.01 h

Prou de fotre el pinxo amb logaritmes...!!, quin idioma parleu vosaltres? L'arrogància, deixeu-la per als ecspanyols, collons!!
Qui es vanta de coneixements de llibre (siguin quins siguin) és que no té més recursos. Aquests fòrums són per a la gent del poble, no per als presumptuosos. Parleu en català del carrer, vaparir!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 16
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#22
Abel fletxa Barcelona
14 d'abril de 2011, 12.54 h

Felicitats per l'article. Una anàlisi senzilla però clarificadora.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat




EDITORIAL fletxa

Hem sigut República per uns instants, ara volem ser-ho definitivament

El brutal atemptat d’aquest dijous a Barcelona ha permès mostrar al món que Catalunya ha actuat com un estat de primer ordre. Malgrat que la nostra policia ha estat vetada duran anys en els llocs clau d’informació a nivell mundial, tot ... Llegir-ne més



BLOGS enquestes

El Dietari del Procés El Dietari del Procés
42. Trapero i els Mossos es guanyen el crèdit de policia de país seriós
Josep Pinyol Josep Pinyol
La dignitat de no indignar-se amb els indignes
Joan Lladonet Joan Lladonet
Utilització miserable de l'atemptat terrorista de Catalunya per part dels diaris El Mundo i El País
Jaume Sastre Jaume Sastre
SSS SE QUEDA TOTA SOLA, DE MOMENT, EN L'INTENT DE LLANÇAR L'EXÈRCIT ESPANYOL CONTRA EL POBLE DE CATALUNYA
Josep Huguet Josep Huguet
CAÑONES Y ARADOS
Joan Guerola
Contes d'en Jan Bosch 159 Qui pregunta per mi? 4
El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
Catalunya no tiene miedo
Jaume Corbera Jaume Corbera
100 anys de la simbiosi Alcover-Moll


publicitat


ELS VÍDEOS fletxa

Emotiu i solemne minut de silenci per l'atemptat a Barcelona a plaça Catalunya

comentaris
publicitat





#xocdetrens fletxa






giny







publicitat







LES MÉS fletxa















logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.