Política Última actualització Dimarts, 2 de juny de 2009 11:32 h

Mascarell flirteja amb l'independentisme

Critica el PSOE i ERC, i diu que el catalanisme ha de treballar per a atènyer un 'autogovern ple'

---

Qui va ser paladí del federalisme en el si del PSC i mà dreta de l'expresident Pasqual Maragall, l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell, trenca avui un tabú de molts socialistes catalans: parlar oberta i desacomplexadament de la independència i es declara partidari que el catalanisme treballi per a atènyer un 'autogovern ple'. En un article a l'Avui reflexiona que 'més catalans que mai estan considerant un ideal d’independència respecte a Espanya. És un fet: l’ideal d’una Catalunya independent està ampliant la seva presència en les cosmovisions de futur de la societat catalana'. Constata que el PSOE 'no sembla disposat a canviar les seves polítiques envers Catalunya' i qualifica els gestos de Zapatero envers el país com a 'carícies hipòcrites i electoralistes', que combina a la perfecció amb 'garrotades estructurals' i 'estratègies de fons malintencionades'.

Mascarell posa al mateix sac les polítiques del PSOE i del PP envers Catalunya i apunta que aquest és el motiu principal que explica l'augment del sentiment independentista. Constata que 'la democràcia no ha suposat el reconeixement de la dimensió plurinacional de l’Estat' i rebla: 'La idea d’independència –en abstracte– és al carrer. Com mai havia estat en temps democràtics'.

Opina que cada cop són més 'els catalans que donen per impossible una entesa sincera i profitosa amb la societat espanyola', alhora que cada cop són menys 'els que confien en la possibilitat de pactar un veritable Estat democràtic plurinacional'.

Tot amb tot, creu que l'expansió de l'independentisme sociològic ve aparellat d'una 'majoritària desconfiança envers els dirigents independentistes de carnet. La gent està fatigada de la política espanyola, però també de la falta d’estratègia de la política catalana', alhora que afirma que la societat catalana és prou madura per plantejar-se seriosament la independència: 'La gent, excepte els dirigents que la pregonen, parla menys de la utopia i més de l’aplicabilitat, parla dels beneficis i dels inconvenients reals que suposaria. Els catalans són gent políticament madura. Han trencat un tabú, però no són aventurers i menys somiatruites. Volen deixar de perdre el temps. Estan escaldats per la immobilitat política dels uns i es manifesten indiferents davant la utopia vàcua dels altres'.

Des del seu punt de vista, la gent 'vol noves propostes i vol saber què se suposa que seria això del nosaltres sols', dóna la raó a Salvador Cardús quan diu que 'l'independentisme ja és prou madur per saber que només té un camí possible: el d'una educada, tenaç i mol intel·ligent radicalitat democràtica' i hi afegeix que 'la societat catalana sap que avui només te un camí possible: reconstituir el múscul catalanista en tots els racons de la vida social, desplegar una dinàmica social que permeti combinar els ideals de cadascú amb una educada, contínua i intel·ligent radicalitat catalanista'.