Cultura Última actualització Divendres, 5 de juny de 2009 15:43 h

Catalunya s'estrena amb pavelló propi a la Biennal de Venècia

Tresserras veu trets identificatius d'una 'revolució social en marxa'

---

Per primera vegada, Catalunya disposa d'un pavelló propi a la Biennal de Venècia, emmarcat en els 'Eventi Collateralli', que acullen les expressions artístiques de territoris amb identitat pròpia. Una presència permet la visibilitat internacional a primer nivell del bon moment de la creativitat catalana. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat aquest divendres el pavelló català a la Biennal de Venècia com un exemple del moment d'innovació artística que viu el país, on passen 'coses molt interessants socialment' segons el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que s'ha aventurat a parlar de trets identificatius d'una 'revolució social en marxa'.

Comissariada per Valentín Roma, la proposta catalana porta per títol 'La comunitat inconfessable' i uneix tres projectes que reflexionen sobre la idea de comunitat, a través de les principals preocupacions dels últims cinquanta anys, com els canvis socials, territorials, econòmics i d'identitat.

Després de recordar que artistes catalans com Antoni Tàpies o Joan Brossa ja han participat en aquesta gran trobada de l'art, que aquesta edició compta amb la participació de 77 països, o el balear Miquel Barceló, que hi exposa dins del pavelló de l'estat espanyol, Carod-Rovira ha agraït l''èxit' a l'Institut Ramon Llull, organitzador del pavelló com a instrument de projecció de la cultura catalana.

Per al conseller de Cultura, es tracta d'una intervenció 'potent' i amb un 'gruix intel·lectual' dens, que la connecta amb les principals preocupacions permanents en els últims cinquanta anys, com poden ser els canvis socials, polítics i econòmics experimentats després de la caiguda del Mur de Berlín, que forma part del projecte de Sitesieze.

El conseller espera que l'exposició, en què Catalunya 'pren la paraula', 'impressioni' i a la vegada convidi a 'reflexionar' perquè mostra coses que l'art està en condicions de denunciar, però no sempre es poden dir des d'altres camps, com ara el polític. En aquest sentit i conscient del descrèdit de la política, Tresserras s'ha aventurat a dir que hi ha una 'revolució social en marxa'.

Artistes catalans?

Després de les observacions d'algun periodista, que ha qüestionat la integritat catalana del projecte perquè hi ha algun artista que és de fora, Carod-Rovira ha respost que l'art no té pàtria i que el projecte mostra l'art que es fa a Catalunya, sense exclusions, i ha demanat reconèixer la 'visió positiva' de la participació catalana a la Biennal de Venècia.

Per fugir de les comparatives amb la participació a la Fira de Frankfurt, en què hi va haver certa polèmica per l'exclusió dels escriptors catalans que escriuen en castellà, Carod-Rovira ha matisat que l'edició sí que té llengua, però en canvi l'art no en té. Així mateix, ha demanat fugir de la imposició de límits i duanes.